Ja fa un temps que segueixo amb un somriure als llavis el bloc Bitllet de tornada de la Txell... els motius són molts, ja que sempre gaudeixo de les seves entrades plenes de sensacions que m'acosten a indrets llunyans i desconeguts..., així que avui volia compartir a la lectura del seu viatge a Islàndia:
"Arribem al parc nacional de Ϸinngvellir, considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2004. Llàstima que plou. Veiem la separació entre les plaques tectòniques euroasiàtica i americana i el lloc on es va fer el primer parlament víking, l’AlϷingi, fundat l’any 930. Els primers habitants d’Islàndia havien tingut problemes amb la reialesa Noruega i creien que el millor era que es governessin sense cap rei, però sí en assemblea. Per aquesta raó van enviar un dels seus membres a estudiar lleis a l’estranger i van buscar el lloc més adient per portar a terme les reunions. I va ser precisament aquí en aquestes planes de Ϸinngvellir que van creure que havien trobat el millor indret...
Para de ploure i escolto el silenci, sembla que de lluny se sentin encara les veus de tots aquells que venien aquí demanant justícia al Consell format per 146 homes, dels quals 48 tenien dret a vot, 96 eren només consellers i els altres dos eren bisbes. El ressò de les muntanyes aconseguia que tothom sentís l’orador que parlava a cada moment...."
"Arribem al parc nacional de Ϸinngvellir, considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2004. Llàstima que plou. Veiem la separació entre les plaques tectòniques euroasiàtica i americana i el lloc on es va fer el primer parlament víking, l’AlϷingi, fundat l’any 930. Els primers habitants d’Islàndia havien tingut problemes amb la reialesa Noruega i creien que el millor era que es governessin sense cap rei, però sí en assemblea. Per aquesta raó van enviar un dels seus membres a estudiar lleis a l’estranger i van buscar el lloc més adient per portar a terme les reunions. I va ser precisament aquí en aquestes planes de Ϸinngvellir que van creure que havien trobat el millor indret...
Para de ploure i escolto el silenci, sembla que de lluny se sentin encara les veus de tots aquells que venien aquí demanant justícia al Consell format per 146 homes, dels quals 48 tenien dret a vot, 96 eren només consellers i els altres dos eren bisbes. El ressò de les muntanyes aconseguia que tothom sentís l’orador que parlava a cada moment...."
I recordeu que des de Coneguem el món ens plau convidar-vos a la xerrada "Descobreix Myanmar" el proper divendres 12 de febrer a les 19h. a Can Fabra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada