30/4/10

Ruta per Avinyó i voltants en cotxe...

El seu casc antic està a prop del Palau dels Papes i del Pont Bénezet i, s'en diu "intramuros " perquè està gairebé tot a dins la muralla. A veure-hi :

a-. El que fa famosa a la ciutat " Le Palais des Papes " del s. XIV è. Palau classificat " Monument de la Unesco " i , és un dels més importants palaus gòtics del món. Símbol de la influència de l'església en l'occident cristià en el segle XIV. Construït a partir de 1335, en menys de vint anys,per dos Papes . Benet XII i el seu successor, Clemente VI.

La visita és interessant, però , és massa cara per lo que es pot veure. I ...com no!!! , al final tens que sortir per la botiga de vins que té el Palau (a nosaltres ens agrada molt el bon vi, però , el preu de la majoria de les ampolles es prohibitiu, només unes poques es poden comprar a preu assequible. Però , també és veritat que són vins molt selectes ) , i, al final de tot ....voilà !!.....la botiga de records...."

Fa pocs dies us parlava de L'Ou Cost, un bloc dedicat a les escapades de la Montse de Girona i la seva família... avui us volia presentar la ruta en cotxe per Avinyó del nadal de l'any 2008, plena d'informacions pràctiques...

I molta més informació de França a Narinant.cat

29/4/10

BItllet al Perú

"Un vespre molt fred i fosc, amb el vent xiulant amb força i només a la llum d’un parell d’espelmes, una nena explica una història sobre el perdó: fa un temps, la seva família es va adonar que cada dia desapareixia l’ou que ponia l’única gallina que tenien. S’hi havia de fer alguna cosa, perquè ara, a les patates que menjaven cada dia, no hi podien ni afegir un ou que els donés una mica més d’aliment. A casa estaven molt preocupats i ella i el seu germà van decidir que havien de descobrir qui era el lladre i van fer torns per fer guàrdia i vigilar dia i nit la gallina. No la desemparaven ni un moment. Estaven segurs que d’aquesta manera descobririen qui els deixava sense sopar cada dia..."

Amb aquests mots comença una entrada d'un dels meus blocs preferits on trobar relats plens de sentiments, emocions i viatges... Avui us convido a descobrir el Perú de la mà de la Txell i el seu Bitllet de Tornada... de ben segur que us encantarà...

i molta més informació del Perú a Narinant.cat

28/4/10

De viatge per Tunísia

"Aquest és el darrer matí de la nostra estada a terres africanes i hem d'esperar fins al vespre per agafar el vol que ens ha de tornar a Barcelona.

Aprofitarem el matí per conèixer una mica Hammamet poble, ja que la zona d'hotels queda una mica a la perifèria. Així doncs, agafem uns taxis que ens traslladen fins al poble situat a la vora del Mediterrani. Estem a l'Àfrica encara que no ho sembli, però compartim les mateixes costes, les mateixes aigües, i les mateixes gavines, en el fons som com mig germans...

Hammamet és un típic poble mediterrani d'estiueig. Donem un vol inicial per un parc exterior tot contemplant la placidesa del mar, abans de introduir-nos dins els carrerons de la seva medina, petita però entranyable...."

Aquestes son les darreres paraules d'un nou relat d'en Salvador Sorrosal que ens acosta, com sempre, amb sensibilitat i amb coneixement a una nova ruta, aquest cop per Tunísia... Un relat molt recomanable que no us podeu perdre !!!

27/4/10

Me'n vaig a Moscou !!!!

Els que em seguiu des de fa temps ja coneixeu la meva pasió per un bloc dedicat al món eslau i els països de l'est anomenat El transsiberià, una meravellós i fascinant espai... darrerament, des de setembre del 2009 i fins a gener del 2010, na Laura, la seva autora, ha estat vivint a Moscou i avui us convido a seguir els seus descobriments, el seu dia a dia i a gaudir com sempre de les seves reflexions:

"Crec que aquest ha estat el millor cap de setmana que he viscut a Moscou. Crec? Hi poso la mà al foc! I el peu! Divendres havíem quedat per anar a patinar. A quina hora, vam dir, a la tarda, cap a les cinc? No, ens van dir, a les 12 de la nit. A les 12 de la nit! Vam anar al nord de la ciutat, primer amb metro i després en cotxe, molt aixafats als seients del darrere.

És el primer cop que anava amb cotxe per la ciutat, i això sempre és un moment molt important. Poca broma! però és veritat, o a mi m'ho sembla. La pista de patinatge és una pista enorme, enorme... però no sé com es deia.. Els caps de setmana obren fins les cinc de la nit. I això vam fer... oh!!! Els russos que ens acompanyaven patinaven molt bé, nosaltres fèiem el que bonament podíem. Per sort, fa menys d'un any, amb la marina (hola marina) ens vam trobar una pista de gel a Bucarest i més o menys encara recordava alguna cosa. De tant en tant, un rus m'agafava de la mà i patinava molt ràpid i fèiem una volta a la pista amb deu segons (segurament era més estona, perquè la pista era enorme, però a mi em semblava molt curt!). Quina sensació!! Crec que si no aprenc a patinar bé pel meu compte, em casaré amb un rus que en sàpiga i que de tan en tan m'agafi de la mà i m'arrossegui a fer una volta per la pista..."

i molta més informació de Rússia a Narinant.cat

26/4/10

En cotxe per Normandia

" Volíem dedicar el día a veure Caen i els seus voltants; la capital i ciutat més gran de la regió de Baixa Normandia, prefectura del departament de Calvados.

Cap a Pont l'Évêque: Des de l'hotel de Grosfy , i , per l'autopista A29 , s'arriba a la perifèria de Le Havre , on es travessa el "pont de Normandie ", pont sobre l'estuari del Sena : la seva longitud total és de 2.143 m. i el peatge per cotxes és de 5 € . Ja a l'altra riba , en primer lloc ens parem a la ciutat de Pont l'Évêque , famosa per un preuat formatge amb D.O , i situada ja en el departament de Calvados, i dintre la comarca de " Pays d'Auge " i catalogada com "Les Plus Beaux Villages de France ". Tot el centre de la ciutat és un desfilar de flors i cases normandes de tots colors. A prop el carrer principal que dona a l´oficina de turisme hi ha un aparcament gratuït , i des d'allà és un curt passeig anar a tots els llocs . El riu " Touques ", el travessa i tot el pont i els seus voltants estavem adornats de flors i verd, així com els carrers i les cases . A prop hi ha l'esglèsia de " Presbytère Saint Michel " que data del segle XV , i, ja a la sortida el barri de cases antigues de fusta de "Les Tourailles"..."

L'Ou Cost és el bon títol d'un bloc dedicat a les escapades... avui us volia presentar la ruta en cotxe per Normandia de l'agost del 2009, plena d'informacions pràctiques...

I molta més informació de França a Narinant.cat

25/4/10

24/4/10

Un petit país amb una gran història

Com ja us he comentat en altres ocasions, la Finestra Digital és una publicació electrònica —alguns en diuen e-zines— de periodicitat setmanal, així cada dilluns, neix una nova edició per descobrir alguna cosa sobre el món de l'audiovisual i la cultura amb nous articles,entrevistes, especials, crítiques o propostes. Dintre dels seus apartats existeix la Finestra Viatgera on periòdicament els/les redactors/es de la revista publiquen els relats dels seus viatges (en ocasions vinculats amb el món del cinema , la televisió o la cultura) en format guia de viatge... avui podem trobar aquesta informació a l'article de Belinda Bonan sobre Holanda:

"Crec que no dic res nou en afirmar que, quan algú parla d’Holanda, pensa directament en Amsterdam. No en va, és un dels destins turístics per excel·lència de molts europeus. Per això, una ja no es sorprèn de passejar pel centre de la ciutat i escoltar de tot menys holandès. Ara bé, això canvia quan decideixes endinsar-te en l’entorn més rural. En aquest cas, el turista per excel·lència podríem dir que és l’alemany. I, potser, és per això que en aquests racons allunyats de la metròpolis els únics idiomes de conversa són l’holandès i l’alemany..."

+ i molta més informació dels Països Baixos a Narinant.cat

23/4/10

FELIÇ SANT JORDI !!! i acabo amb una selecció de llibres d'Europa...


Per finalitzar aquesta setmana dedicada als llibres de Sant Jordi, us presento alguns dels meus preferits d'Europa... i com sempre accepto tota mena de suggeriments...

"Camins d'Itàlia" de Narcís Comadira: Un recorregut fascinant per racons apassionants i màgics d'aquest país tan proper i evocador. Com en un quadre, l'autor ens descriu el que veu i sent en els viatges: una composició d'espais que ens transporten a Sicília, Torí, Bolonya, que fan olor de tòfona blanca, salsa bolonyesa i raïm premsat. Com el mateix Comadira diu en el pròleg: "Busco una narració, ni una explicació d'un itinerari, ni menys confegir una guia. Aspiro a fer literatura".

"Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri" de Vladímir Arséniev: El llibre consta de dues narracions: Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri fetes per l'explorador rus Vladímir Arséniev a finals del segle XIX en les que detalla les exploracions que realitzà a la zona del riu Ussuri. En el seu viatge, Arséniev es troba amb Dersú, un caçador que viu sol a la taigà. Entre ambdós s'estableix una amistat profunda... Per nosaltres és un dels millors relats de viatges d’exploració i que el pas del temps ha convertit en semillegendaris. Imprescindible !!!

"Orgull i prejudici" de Jane Austen: Jane Austen em té el cor robat, podriem llegir i rellegir aquest clàssic de la literatura anglesa any rera any !!! El veïnat d’una vila d’Anglaterra es mobilitza quan hi arriba un jove que és un bon partit.

"Cafè balcànic (viatges, aventures i personatges a Croàcia i Eslovènia)" de Francesc Miralles: L'autor descriu amb humor i sinceritat inaudita quinze anys (1989-2002) de disbarats, malentesos i aventures sorprenents a Croàcia i Eslovènia, a cavall entre la Iugoslàvia terminal, les guerres balcàniques i la integració a la Unió Europea.

"Visita a Atenes" de Xavier Coromina: En aquest llibre, el viatger narrador mai no es posa per damunt del que observa. La ironia és un tret estilístic important del seu discurs narratiu i li serveix per crear el distanciament just entre el que observa i el que afirma el tòpìc, entre el que diu l’erudició i el que és la realitat de la Grècia actual... I el que és millor d’aquest excel·lent llibre és que es pot llegir com una novel·la; tan bé sap travar l’autor un fet aparentment poc extraordinari com és una estada a Atenes.

"L'home inquiet" de Henning Mankell: A la vida de l'inspector Kurt Wallander hi ha hagut alguns canvis: no només ha fet realitat el vell somni de tenir una casa al camp, sinó que a més la seva filla Linda l'ha fet avi. Però la tranquil·litat de seguida s'esvaeix quan un dia d'hivern de 2008 el sogre de Linda, un oficial d'alt rang de la Marina sueca anomenat Håkan von Enke, desapareix mentre passeja per un bosc prop d'Estocolm. Sembla que la darrera novel·la de Wallander... o no...?

"Viatge a Portugal" de José Saramago: El Premi Nobel ens porta pels camins que recorre un viatger pel seu propi país: una ruta que va molt més enllà dels itineraris establerts i que ens descobreix un país ple d'emocions i contrastos.

"La casa dels finestrons verds" de George Douglas Brown: Aquest apassionant relat ens descobreix en els seus passatges l’entramat social de Barbie, una petita ciutat escocesa. La casa dels finestrons verds es va publicar el 1901 a Londres i a Nova York i fou un gran èxit popular: al cap d’un any havia assolit la setena edició. Amb el temps aquesta novel·la s’ha convertit en un fenomen semblant al de Cims Borrascosos D’Emily Brontë.

"L'angel caigut" de Boris Akunin: En un parc de Moscou, un dia assolellat de primavera un estudiant es tira un tret davant la mirada estupefacta d'una noia que li acaba de negar un petó. És tan sols la primera d'un seguit de morts inquietants i inexplicables; i Erast Fandorin, un jove detectiu, es fica de ple a nvestigar aquestes morts fins que topa amb una organització secreta formada pels ersonatges de més prestigi de la societat russa del segle XIX.

"El destí i altres contes dels Balcans": Aquest volum ens ofereix “una antologia de la riquíssima tradició oral dels Balcans”. Els contes conserven en aquesta versió escrita tota la vivacitat de la paraula dita, i amb aquest to planer ens acosten històries dels més diversos registres.

I per acabar us convido a visitar narinant.cat on podeu trobar un munt de llibres de viatges i d'altres cultures... i FELIÇ SANT JORDI !!!!

22/4/10

Sant Jordi 2010: avui llibres d'Amèrica i Oceania...

I com ahir, per Sant Jordi, us proposo regalar llibres de viatge en català, ja siguin de viatgers/es o aquells que ens acosten a l'esències d'altres cultures !!! Avui us presento alguns dels meus preferits d'Amèrica i d'Oceania... i accepto tota mena de suggeriments...

No puc deixar de començar per tot un clàssic "Esmorzar al Tiffany's" de Truman Capote: La història d'una noia sotisficada i frívola convertida en una entranyable poema d'amor i en un retrat agut de la Nova York dels anys cinquanta. Esmorzar al Tiffany?s conté els moments més divertits i tendres de Truman Capote.

"Les veus del desert" de Marlo Morgan: Una petita obra d'art que us commourà !!! Al desert australià, una tribu aborigen irremissiblement condemnada a la desaparició va voler traspassar l'herència de la seva cultura ancestral a una persona d'una altra civilització. Imprescindible !!!!

"Living l’Havana" de Ferran Torrent: Divertit i il·lustratiu recorregut per un dels indrets que més han alimentat l’imaginari col·lectiu i que més han fascinat aquells que hi han anat... o que hi voldrien anar: l’Havana, a Cuba. Des dels hotels i restaurants més emblemàtics als locals més concorreguts, des dels costums sexuals més habituals a la realitat social més punyent, des dels petits plaers com els havans a la gastronomia més exquisida...

"La tendresa dels llops" de Stef Penney: Un intens i emocionant relat de l’autora escocesa ambientat a la dècada dels seixanta del segle XIX al Canadà: Mentre l'hivern deixa constància de la seva implacable duresa al petit poble de Dove River, un home és brutalment assassinat, i al mateix temps desapareix un noi de 17 anys. Les petjades que surten de la cabana de l'home assassinat porten cap al nord, més enllà del bosc i de la tundra...

"Popocatépetl. Llegendes sud-americanes" de Josep Francesc Delgado: Les literatures maia, asteca i d'altres americanes presenten un coneixement sobre l'ésser humà que és tan o més ric com el de les antigues mitologies europees d'ara fa dos mil anys. Realment un llibre molt interessant pels amants dels contes, les llegendes o les tradicions...

"El mirall americà" d'Ignasi Aldoma: És un passeig pels Estats Units d’Amèrica a través de trenta-cinc històries que descobreixen què hi ha darrera de la imatge simplificada i caricaturitzada que impera a la vella Europa. La presència exterior americana genera malentesos i anticossos que no es corresponen amb la riquesa i la dinàmica econòmiques i socials del gran país.

"Una granja a l'amazònia" de Carles Santasusagna: L'autor descriu, sobretot, l’experiència de tirar endavant una granja enmig de la selva amb respecte per l’entorn, alhora que ens fa partícips de la quotidianitat d’un autèntic habitant d’aquest medi natural; un recull d’experiències en un món poc domesticat, un món de frontera, encara ben independent de la voluntat i la manera de fer dels homes.

"Martin Eden" de Jack London: Situada a San Francisco, aquesta és la història de Martin Eden, un empobrit mariner que persegueix d’una manera obsessiva i agressiva, somnis d’educació i fama literària. Martin Eden és el personatge més vital i original que Jack London va crear mai.

"Contes de l’era del jazz" de Francis Scott Fitzgerald: Aquesta antologia, preparada el 1922 i comentada per ell mateix en un imprescindible índex introductori, és una magnífica mostra del seu talent com a narrador i inclou 11 contes –entre ells, els coneguts “El Primer de Maig” i “El diamant que tenia la mida del Ritz”, considerats dues obres mestres del gènere-.

"Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano: Pere Casaldàliga va arribar al Brasil el 1968, quan tenia 40 anys. Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d’una família tradicional i de dretes, va formar- se com a capellà en l’ambient resclosit de l’Espanya franquista, però a dia d’avui és un bisbe compromès amb la Teologia de l’Alliberament que ha estat amenaçat de mort diverses vegades, que s’ha hagut d’enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà.

"Històries del Billabong" de J.V. Marshall: Aquestes històries són algunes de les més antigues del món. Desenes de milers d'anys abans que Tutankhamon fos enterrat a la seva piràmide, aquestes històries del Temps del Somni s'explicaven ja a la vora de fogueres i abeuradors en el desert d'Austràlia...

I fins demà... aaahhh i us convido a visitar narinant.cat on podeu trobar un munt de llibres de viatges i d'altres cultures...

21/4/10

Sant Jordi: Regalem llibres de viatges en català...

I com ahir, per Sant Jordi, us proposo regalar llibres de viatge en català, ja siguin de viatgers/es o aquells que ens acosten a l'esències d'altres cultures !!! Avui us presento alguns dels meus preferits d'Àfrica... i accepto tota mena de suggeriments...

"El que el dia deu a la nit" de Yasmina Khadra: Som a les portes de la Segona Guerra Mundial. Europa aviat es veurà esquitxada pel foc i la sang de la Guerra que enlluernaran una Algèria colonial, despreocupada fins a la ceguesa. El narrador d’aquesta història recorda la seva infància, quan vivia com un pobre nen àrab en la més absoluta misèria. Afortunadament pel petit Younes, el seu pare pren la decisió de confiar la seva educació al seu germà farmacèutic, integrat dins la comunitat europea d’Algèria, amb qui tindrà més oportunitats de futur.

"Lleó l'Africà" d'Amin Maalouf: Imprescindible !!! L'autobiografia imaginària de Hassan Al-Wazzan, personatge del segle XVI, fill d'Europa i d'Àfrica i cosmopolita a mig camí d'Orient i d'Occident.

"La filla de Burger"de Nadine Gordimer: Rosa, la filla de Burger és dona, blanca, educada, sud-africana, filla d’una parella comunista molt implicada en la lluita antiapartheid. Això li marca a vida, només per ser la filla de Lionel Burger ja és a les llistes negres i ha de conviure sempre amb policies i gent que la vigila, te restringit el dreta reunió i no té passaport per sortir del país. Tot i així té dreta a l’educació i gaudeix de molts més privilegis que els negres a qui defensa.

"Ubuntu, estimada terra africana" de Nicolas Valle: Conjunt de viatges i reportatges sobre la història contemporània del continent negre, de Libèria fins a Angola i del Sudan a Ruanda. A l'Àfrica del Sud, els xhoses i els zulus tenen una paraula per definir el concepte d'humanitat: ubuntu, que significa una cosa així com "som persones perquè hi ha altres persones" o "jo sóc perquè els altres són". És una paraula lligada al perdó que ha estat primordial en la transició política de l'apartheid a la democràcia.

"Una Mirada catalana a l'Àfrica: viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859-1936)" de M. D. Garcia Ramon, Joan Nogué i Perla Zusman: Un repàs a les representacions dels llocs de l’Àfrica —des del Marroc fins al Senegal, passant per Egipte— construïdes per viatgers vinculats a societats geogràfiques, militars, comercials o t d’aventura.

"Per terres d'Al.là" de Gabriel Pernau: D’Algesires a Istanbul, aquest viatger va recórrer durant dos mesos (un dels quals va coincidir plenament amb el Ramadà) amb bicicleta o transport públic els racons més recòndits de la Mediterrània: Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Israel, Síria, El Líban i Turquia.

"El pa de cada dia" de Mohamed Xukri: Esfereïdor i commovedor relat autobiogràfic situat en el Marroc dels anys quaranta. Mohamed Xukri narra com va viure la seva infantesa en una profunda misèria fins que va tenir accés a l’educació ja amb vint anys. Noveŀ·la censurada per les autoritats i que va provocar la persecució de l’autor per part dels radicals islamistes.

I fins demà... aaahhh i us convido a visitar narinant.cat on podeu trobar un munt de llibres de viatges i d'altres cultures...

20/4/10

Sant Jordi 2010: Primeres propostes...

I per Sant Jordi, us proposo regalar llibres de viatge en català, ja siguin de viatgers/es o aquells que ens acosten a l'esències d'altres cultures !!! Aquí us presento alguns dels meus preferits del Proper Orient i Àsia...

Comencem amb un clàssic que no havia estat encara editat en català, "La descripció del món" de Marco Polo (Edicions Proa, 2009): Durant segles, els viatges de Marco Polo han donat forma a la imatge d’Orient dels europeus. Fill d’una família de mercaders venecians, Marco Polo va deixar Europa amb el seu pare i el seu oncle el 1271 per iniciar un viatge meravellós per la famosa ruta de la seda fins a la Xina, governada pel gran emperador mongol Kublai Khan... Un petit extracte: "Cavalcant tres jornades es troba la ciutat de Giandú, i la va fe construir Khublai. En aquesta ciutat el Gran Khan ha fet contruir un bellísim palau de marbre i pedres precioses, i les habitacions són totes daurades. I als voltants d'aquell palau hi ha un mur de quinze milles i, a dins, hi havia rierols, prats i fonts..."

"El port de les aromes" de John Lanchester: Dawn Stone, Tom Stewart i Matthew Ho ens expliquen de primera mà la seva experiència a la mítica Hong Kong, el port de les fragàncies, el port que “desprenia una aroma peculiar, bruta, massa salabror per ser només aigua de mar”. Emocions concentrades durant quasi un segle a la colònia britànica, enmig de la II Guerra Mundial i la guerra civil a la Xina, amb l’adveniment del comunisme, la guerra freda, la fi de l’imperi britànic i l’establiment del capitalisme més salvatge a Hong Kong.

"Fabulacions sirianes" de Joan Bellès: Un recull de dotze relats, fruit dels seus constants viatges a Síria i Jordània, escrits en una prosa fluida de molt agradable lectura. Un aplec de narracions contrastades, cadascuna de les quals és un petit món, però que, conjuntament amb les altres, en forma un de més ampli: la Síria de l'autor.

"Istanbul" d' Orhan Pamuk: Aquesta obra barreja la memòria personal de la seva ciutat amb la història, la cultura i les tradicions d’un dels indrets més fascinants del món, a mig camí entre Europa i Àsia. De ben segur, cal haver llegit aquest llibre abans de descobrir la màgia d'aquesta ciutat !!!

"Flor de neu i el ventall secret" de Lisa See: A la Xina del segle XIX les noies eren tancades i sotmeses a l'embenament dels peus per garantir-ne un matrimoni profitós. Però en un districte de la remota província de Hunan les dones van desenvolupar el seu propi codi secret per comunicar-se entre elles. El nushu o "escriptura de les dones" els permetia traçar missives als ventalls, brodar missatges als mocadors i escriure relats mitjançant els quals aconseguien compartir esperances, somnis i fites amb les seves laotongs, “ànimes bessones”.

"Els viatges" d'Ibn Batutta: Té 21 anys quan decideix pelegrinar a la Meca i es relacionarà amb reis poderosos i soldans. Exerceix de pelegrí, jurista, cortesà, místic, vagabund, diplomàtic i explorador i al seu país se'l coneix com el Príncep dels Viatges. Són vint-i-nou anys, 44 països i 117.000 quilòmetres de dades històriques, geogràfiques, folklòriques i etnogràfiques, de costums llunyans, successos meravellosos i esdeveniments heroics...

"El riu" de Rumer Godden: A la novel·la es recrea magistralment l'atmosfera de l'Índia colonial de la seva infantesa amb un estil concís i evocatiu.Una adolescent anglesa que viu a la vora del Ganges intentant trobar el seu lloc entre mons contraposats: el de la infantesa i el de l’edat adulta, el de l’hinduisme i el de les tradicions angleses.

"Sota el cel de Tushita" d'Enric Soler: Un interessant viatge a Ladakh, reducte de budisme tibetà establert en una recòndita regió del nord-oest de l' Índia. L'obra és una barreja de diari de viatge, diari íntim i document del gènere clàssic del viatger.

"L'amant" de Marguerite Duras: Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara...

"La casa de les belles adormides" de Yasunari Kawabata: Un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d'una jove nua. A nivell personal, us he de dir que feia temps que no m'havia engantxat tant a una novel·la !!!

I fins demà... aaahhh i us convido a visitar narinant.cat on podeu trobar un munt de llibres de viatges i d'altres cultures...

19/4/10

Vacances a Creta

"Cinc hores i mitja després de salpar del Pireu, el port d'Atenes, ja s'albira Creta. De lluny ja podem veure el relleu abrupte i la gran mida d'un dels bressols de l'antiga cultura grega. El ferri es queda a l'entrada d'Iràklio, a uns 15-20 minuts caminant del centre.

Iràklio, la capital de l'illa de Creta, resulta ser una ciutat de 150.000 habitants molt lletja i caòtica. Si es pot evitar i arribar en ferri a Haniá, molt millor, ja que Iràklio no té absolutament res a mostrar, a excepció del palau de Cnóssos, situat a 6 km, i el museu arqueològic. El centre peatonal, amb la font dels lleons veneciana, és l'única part que es deixa visitar mínimament. És una zona força animada, amb moltes botigues, restaurants i pubs..."

Així ens presenta el primer contacte amb l'Illa de Creta l'Albert Guàrdia, en el seu escrit Relat d'un viatge a l'illa de Creta que va tenir lloc l'agost de l'any 2009 i podem trobar a l'interessant web de Viatgeaddictes...

i molta més informació de Grècia a Narinant.cat

18/4/10

En tren per Japó...

"Viatjar en tren és una de les millors opcions per conèixer el país. De fet, és el que fan majoritàriament els japonesos per anar d'un costat a l'altra... Un viatge que comença en una estació, si és de ciutat farcida de botigues i restaurants o fins i tot amb uns grans magatzems incorporats, si és de poble amb una sala d'espera somnolenta i un cap d'estació avorrit. Vam trepitjar un grapat d'estacions al llarg del nostre viatge. Vam tenir temps d'avorrir-nos esperant el tren a Nagiso o Nikko. Vam comprar roba a la de Nagoya i un paraigües a la d'Hiroshima. Vam jugar a les escales mecàniques a la de Kyoto. Vam esmorzar en un forn alemany a la de Kanazawa. Vam tastar la famosa vedella de Kobe a les galeries de l'estació Namba de Osaka. Vam fer el primer sopar a la central de Osaka i també vam visitar les pizzeries a Nagoya o Kyoto. Vam sopar amb vistes a les andanes de Akihabara a Tòquio i... tantes altres coses que vam concloure que una estació al Japó és tot un univers en miniatura..."

Amb aquests mots anem descobrint el viatge de quatre amics del 20 de Juny al 5 de Juliol de 2009 per Japó (Nagoya, Osaka, Kanazawa, Sendai, Tòquio, Shirakawa-go, Nikko i Kyoto) i que podem trobar a la sempre interessant web de Viatgeaddictes...

i molta més informació de Japó a Narinant.cat

17/4/10

Estada a Costa Rica

"Arribar a Cahuita va resultar més difícil del que em pensava. Després de sortir a les 7 del matí d’Heredia i fer una petita parada per esmorzar en una “soda” prop de Guápiles, vam arribar a la ciutat de Puerto Limón, capital de la regió caribenya. En aquest moment ja portàvem unes 4 hores de viatge amb bus i des del moment que vam travessar el Parc Nacional Braulio Carrillo no havia parat de ploure. Ens esperaven uns 50km fins arribar definitivament a Cahuita. El fet és que aquesta relativa curta distància ens va costar unes 4 hores més deviatge. En el Carib ara és l’època de pluges i els rius anaven molt crescuts, tant que quan ens trobàvem a pocs quilometres de Cahuita ens vam trobar amb un pont mig enfonsat i una cua per travessar-lo que feia mitja por. Costa Rica de per si ja té un ritme de vida força calmat, però en el Carib la calma és el factor dominant...."

En Marc fa unes setmanes que es troba a Costa Rica en el marc d'una estada d'estudis i esn relata la seva vida, les seves expriències i les seves primeres aventures pel fascinant país d'Amèrica Central... de moment les fotos son penjades al facebook, però esperem que aviat acompanyi els seus relats amb bones imatges...

i molta més informació de Costa Rica a Narinant.cat

16/4/10

La màgia d'Alaska

El bloc d'en Francesc Nolla, La mà de la valencianeta, és una crida al viatge i a la vida i allà podeu trobar com ens relata, amb passió, les seves experiències a Alaska i a Canadà, un món que coneix i l'encanta:

"Ahir vaig passar el dia a Haines, Alaska. Un poblet petit, plovia com feia temps que no veia caure tanta aigua, i els núvols tapaven les muntanyes que l'envolten. El mar, de color turquesa, revolucionat. Els carrers, buits, però els pocs que s'hi passejaven anaven tot xino xano, ni un amb paraigües. Vaig poder parlar amb alguns dels "locals", i em deien... pluja? d'això en dius pluja? Gent agradable, que viu a Haines perquè li agrada Haines. I us he de dir una cosa: Haines és molt ben parit... Pel vespre, vaig agafar el ferri fins Skagway..."

i molta més informació d'Alaska, Canadà o els Estats Units a Narinant.cat

I recordeu que aquest vespre hi ha la xerrada DESCOBREIX LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO a les 19h. a Can Fabra (Barcelona)

15/4/10

I demà DESCOBREIX LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

I demà al vespre i com en altres ocasions em plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Món que preten difondre experiències de viatgers catalans arreu del món...

En aquest ocasió la xerrada porta el títol de “DESCOBREIX LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO" i tindrà lloc el divendres 16 d'abril a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Per tal de descobrir aquesta zona d'Àfrica estarem acompanyats per Mª Mercè Salomó, viatgera que procura anar més enllà de les rutes turístiques i autora del bloc “milcamins.blogspot.com

Com sempre la jornada anirà acompanyada d’una petita degustació d’aquesta regió del món.

No us ho podeu perdre... Us esperem !!!!

14/4/10

Cap de setmana a Marràqueix

En Xavi i la Txell es declaren com a uns viatgers infatigats que aprofiten sempre que poden per arrencar a córrer i conèixer món i el seu bloc Estem de vacances és el quadern de bitàcola on expliquen les seves experiències... i avui us convido a gaudir dels comentaris i anècdotes del seu viatge per Marràqueix:

"Hem dinat a la plaça, una pastilla de pollastre i ametlles i una tajine de vedella. Ha estat després de dinar quan ens hem arribat a la mesquita Koutoubia, un dels edificis emblemàtics de la ciutat, que té un minaret que domini el paisatge de Marraqueix. De fet no podia ser d’altra manera ja que la mesquita és el principal centre de culte de la ciutat, a més d’una de les estructures més antigues de Marraqueix. Els no musulmans no hi poden accedir, igual que a la resta de mesquites del Marroc, però l’exterior és impressionant...."

i molta més informació del Marroc a Narinant.cat

13/4/10

Descobreix la República Democràtica del Congo


Com en altres ocasions em plau convidar-vos a una nova xerrada de Coneguem el Món que preten difondre experiències de viatgers catalans arreu del món...

En aquest ocasió la xerrada porta el títol de “DESCOBREIX LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO" i tindrà lloc el divendres 16 d'abril a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Per tal de descobrir aquesta zona d'Àfrica estarem acompanyats per Mª Mercè Salomó, viatgera que procura anar més enllà de les rutes turístiques i autora del bloc “milcamins.blogspot.com

Com sempre la jornada anirà acompanyada d’una petita degustació d’aquesta regió del món. Us esperem !!!!

3/4/10

La finestra viatgera a Dublín

La Finestra Digital és una publicació electrònica —alguns en diuen e-zines— de periodicitat setmanal, així cada dilluns, neix una nova edició per descobrir alguna cosa sobre el món de l'audiovisual i la cultura amb nous articles,entrevistes, especials, crítiques o propostes. Dintre dels seus apartats existeix la Finestra Viatgera on periòdicament els/les redactors/es de la revista publiquen els relats dels seus viatges (en ocasions vinculats amb el món del cinema , la televisió o la cultura) en format guia de viatge... avui podeu trobar aquesta informació en el relat de Joan Carles López i Iker Zarallo sobre Dublin:

"Una de les ciutats més antigues d'Europa i, segurament, una de les que més simpaties desperta. Ja sigui per la seva atmosfera, la gent o l'atractiu misteriós que evoca tot el relacionat amb el món celta, Dublin és una visita que no deixarà indiferent a ningú. Vet aquí una petita mostra del que et trobaràs (i no t’hauries de perdre) en el teu viatge a la Capital d’Irlanda, feta per uns turistes ocasionals i plena de referències personals que de ben segur t’aproparan d’una manera càlida a un paisatge més aviat humit..."

i molta més informació d'Irlanda a Narinant.cat

2/4/10

Vies ferrades als Dolomites

"sentir el vent que t´acarona, veure més enlla dels nuvols...." són aquests mots el camí que acompanya als lectors del Blog d'El Yeti, creat per l'Alex, i on ens presenta mil i una experiències a la muntanya i la natura: escalades, vies ferrades, esquí de muntanya, bicicleta, marxes d'orientació i viatges..., aquest cop podem descobrir de les imatges i la ruta per les vies ferrades dels Dolomites italians:

"Diumenge, 16 d´Agost, mitja tarda. Desprès de separar-nos, la Mab i jo, ens dirigim cap al Passo di Sella. Com en els vells temps, abans de que la Mab, és trenques el lligament. Sols davant el perill… La nostra idea, és fer nit al mateix Passo, i dema enfilar cap al Passo di Gardena, per fer el Gran Cir (2592 m.)

Arribem i preparem la Kangoo, per passar-hi la nit. Fem una passejadeta pel Passo, i veiem que s’acosta una tempesta, ens arraulim a la furgoneta, tot sopant les restes de la pizza que ha sobrat del migdia.

La tempesta, és forta, no deixa de llampegar. També plou força, i ens fa mandra sortir del cotxe.
Passem l’estona contemplant les tempestes que van venint, la veritat, és maco veure com plou, quan estàs a cobert i darrera d’una finestra. Finalment, és fa fosc, i sembla que ja plou menys… Ens quedem adormits..."

+ Molta més informació d'Itàlia a Narinant.cat

1/4/10

Vogant per Sardenya

Fa uns dies ja us havia parlat d'en Joan de Menorca i el seu interessant bloc Uep sa velo. Avui us volia recomanar el seu relat del seu viatge a l'any 2008, Vogant per Sardenya:

"L'Arcipelago della Maddalena és un Parco Nazionale format per 7 illes majors i nombroses illes petites, esculls i illots de roca granítica. Tres d'aquestes illes, la Budelli, la Rázoli i la Santa Maria, són completament verges i, per tant, un important atractiu turístic. Com a turista que jo era, també em provocaven una forta atracció, però per desgràcia no vaig poder-hi anar per culpa del mestral que va començar a bufar el matí del primer dia. En qualsevol cas, l'estada semi-permanent a l'illa de la Maddalena em va permetre fer una cosa que, només amb tres dies de viatge, ja em començava a fer molta il·lusió: descarregar tot l'embalum que duia damunt el portaequipatges i vogar amb una velo de pes més raonable. Així idò, vaig dedicar els dos dies d'estada a l'arxipèlag per fer dues rutes d'uns 30 quilòmetres cadascuna, amb ritme dominguero total, aturant-me sempre que em venia de gust a tirar una foto o fer una calada (prendre un bany, pels centrals). El primer dia vaig fer la volta a l'illa de Caprera, germana de nom a la petita illa balear, infestada de paparres, corbs i senglars..."

i molta més informació d'Itàlia a Narinant.cat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...