31/1/10

Taula rodona: Parlem de viatges ?


"Has pensat mai en deixar-ho tot i marxar a fer la volta al món? Si és així possiblement t’interessarà escoltar les experiències i consells dels qui ja han fet el seu somni realitat. En un col·loqui obert al públic, els participants explicaran com van planificar i quines dificultats van haver de superar en el viatge més important de les seves vides. Cadascú te els seus motius, les seves inquietuds i els seus somnis... Per què no compartir-los?"

En Francesc Balagué, marxa en pocs dies a fer la volta al món però abans volia compartir aquestes reflexions amb altres viatgers que ja l'han fet i per això ha organitzat una taula rodona el proper dijous 4 de febrer a les 19.30h a la Llibreria Altaïr amb la participació de Marc Serena, periodista i viatger, autor del bloc La volta dels 25 i del Marc Elena i Mireia Salvador, autors del bloc Viatge 365.

De ben segur serà una vetllada molt interessant... esteu tots i totes convidats !!!!

30/1/10

Catosfera 2010 a Granollers

Ahir divendres va tenir lloc la inauguració de la Catofera 2010... Fa tres anys va tenir lloc la primera edició de la Catosfera, en la qual vaig tenir el plaer de participar conjuntament a un munt de blocaires que per primer cop ens vam veure les cares i vam compartir reflexions i estratègies... Personalment, i especialment en el marc de La Catosfera Literària impulsada pel Toni Ibañez, l'experiència va ser molt positiva...

A l'abril de l'any 2009, es va organitzar una segona trobada, amb algunes modificacions importants en la seva filosofía, i quan encara no ha transcorregut ni un any, torna una tercera edició amb el nom de CDigital Granollers 2010. En aquesta edició, uneix les energies de la Catosfera i la Setmana Tecnològica, per oferir un esdeveniment molt més complet al voltant de les noves tecnologies, que ja es va iniciar en els dies previs d'aquesta setmana.

Ara mateix marxo cap a Granollers però abans us volia deixar amb la lectura de l'extracte publicat a la mateixa web sobre la ponència inaugural d'ahir:

"Ícaro Moyano, cap de comunicació de Tuenti, ha dut a terme la ponència inaugural de la Catosfera 2010. La xerrada s’ha iniciat amb una descripció de les principals transformacions que han afectat a Internet. En aquest sentit, Moyano afirma que a l’últim any Internet s’ha tornat una eina de temps real. Segons ell, hem convertit Internet en una eina que utilitzem per compartir allò que està passant, i allò que va passar ha perdut pes. Les xarxes socials són els canals a través dels quals es comparteix aquesta informació, i per tant es converteixen en eines de comunicació substitutives d’altres més clàssiques com els telèfons mòbils.

Les dades aportades pels cercadors d’Internet demostren que els espais socials s’han convertit en líders a la xarxa, en especial aquells que són capdavanters en els mercats locals. Tuenti, per exemple, és la pàgina amb més trànsit d’Espanya, i de fet, és la pròpia xarxa la que deriva trànsit als altres sites. Aquest fet comporta que xarxes socials generin dades les quals s’indexen als cercadors, però en el cas de Tuenti, Moyano ha afirmat que ells creuen que cada vegada hem de ser més pudorosos amb la nostra privacitat i per tant han tancat la possibilitat de que Google indexi informació provinent de la seva xarxa. Segons ell, quan més segur se senti l’usuari millor, ja que Internet és el lloc on som més cautelosos amb les nostres dades personals. Exemple d’això és que a Tuenti el 95% dels usuaris escullen la forma de privacitat més restrictiva i que la mitja d’amistats per usuaris no supera els 40 amics.

Moyano ha defensat el model localitzat de xarxes socials. El cap de comunicació de Tuenti ha afirmat que Internet no està dominat per grans corporacions californianes si no per empreses enganxades als territoris. En aquest sentit, Tuenti no té intenció de internacionalitzar el seu model. Creu que encara tenen molta feina a fer en aquest mercat i que són rellevants quan són propers. Les xifres així ho corroboren, i Tuenti supera clarament altres xarxes socials de caràcter internacional com ara Facebook. Respecte la implantació a Catalunya, Moyano ha afirmat que durant l’any 2009 el territori espanyol amb més creixement va ser aquesta comunitat autònoma. A les dues semanes d’implementar la traducció al català van conseguir 45.000 usuaris nous, i ara es mouen al voltant dels 60.000".

Ja us aniré explicant...

29/1/10

Descobrint Belize

La Mònica Farguell i el Pau Fernández son una parella de Barcelona que estan fent la volta al món des de l'abril de l'any 2009 i que els ha portat per arreu d'Amèrica i ara es troben a Àsia, en concret a Indonèsia, però avui us volia comentar les seves experiències a un petit país d'Amèrica Central, Belize:

"Com dèiem en el nostre últim post Belize es diferent de tot el que hem vist. En les etiquetes d’una marca d’aigua local hi ha l’eslògan “Belize: melting pot of races” (Belize pot on es barregen les races) I no només les races, també les cultures, les religions, els menjars, el idiomes... Encara no tenim clar si es un “melting pot” del tot o és com deia en James Bond quan demanava un Martini: “agitado, no revuelto”. En qualsevol cas dexeiu-nos fer-vos cinc cèntims de la història d’aquest petit país caribeny, selvàtic, muntanyós, negre, maia, llatinoamericà, i unes quantes coses més..."

28/1/10

Cròniques de Mesoamèrica

Bea Cabrero, periodista de Barcelona, treballa com a cooperant de Setem en el projecte d’enfortiment dels petits grups de productors de cafè d’El Salvador i és l'autora del bloc Cròniques de Mesoamèrica, on ens relata la seva experiència personal en El Salvador i els principals esdeveniments que copsen la seva atenció. En aquest sentit, podeu llegir la seva crònica sobre el terrible pas de l'huracà Ida:

"Ahir a la nit, diumenge 8 de novembre, el president Funes va declarar l'estat d'emergència nacional arran de la devastació provocada per una "simple" tempesta tropical anomenada Ida.

Dissabte, San Salvador va aparèixer plujós i no hi va deixar de ploure en tot el dia, fins i tot va arribar al punt que, entre les nou del vespre i la una de la matinada, ¡es va recollir la meitat d'aigua que durant els 3-4 dies de l'huracà Mitch! Protecció Civil amb prou feines va declarar l'alerta verda, no semblava que l'Ida hagués de causar grans problemes, ni tan sols havia arribat a la categoria d'"huracà"... Però s'ha de tenir en compte que, teòricament, l'hivern (temporada de pluges) està finalitzant i que els terrenys salvadorencs ja estan ben amarats de l'aigua suportada al llarg dels últims vuit mesos..."


I recordeu que aquest vespre, dijous 28, a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

27/1/10

Diari personal de la volta al món

"No has de esperar que Ítaca te enriquezca:
Ítaca te ha concedido ya un hermoso viaje.
Sin ellas, jamás habrías partido;
más no tiene otra cosa que ofrecerte.

Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado.

Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,

sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas".


Amb aquestes paraules va començar en Josep Masachs, l'autor de Diari personal de viatge, el seu relat del viatge de volta al món a partir del mes de juny del 2009 fins a finals d'aquest mateix any. Gràcies a les seves entrades hem conegut grans experiències i gaudit de les seves imatges... i tal com va començar, amb unes sàvies i delicioses paraules, ha finalitzat el seu llarg recorregut:

"Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la remor del vent
a les branques que s’alcen vers la llum!"
Salvador Espriu (Llibre dels morts)

I recordeu, demà dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN




26/1/10

Muzungu: Reflexions africanes

Alberto Eisman ha estat director de país d'Intermón Oxfam per al Sudan, on s'ha encarregat de la coordinació de projectes a Nairobi i Wau i actualment és el director de Radio-Wa, una ràdio comunitària de Lira, al nord d'Uganda. A més és l'autor de l'interessant i actiu bloc Muzungu, del qual ja us havia parlat anteriorment, on relata i reflexiona amb absoluta sinceritat sobre la vida a Àfrica i les seves experiències:

"Sé que no és per riure ni per prendre-s'ho en broma, però si sóc sincer confesso que em resulten bastant divertits tots els detalls que apareixen als diaris digitals sobre la corrupció i la brutícia que estan aflorant al voltant de l'anomenada trama Gürtel a Espanya. De putes de luxe a cotxes de marca passant per vestits i altres disbauxes... és realment commovedor com l'ambició humana i l'eròtica del poder -juntament amb la poca vergonya, diguem-ho també- gairebé no coneixen límits.

Moltes vegades, quan un parla a Europa sobre el que es podria fer per ajudar l'Àfrica sigui en forma de projectes, donatius, suports de qualsevol clase... un sempre es troba amb l'enterat de torn que diu una cosa així com: "Jo he decidit no enviar diners allà. Amb els dirigents corruptes que hi ha i el tribalisme d'aquesta gent, no val la pena enviar res perquè no va a parar als pobres i s'ho menjaran ells." Un raonament que respecto profundament però que parteix d'una premisa falsa, que és la de posar-nos a sobre de la tarima de la nostra superioritat com a "nació civilitzada" lliure de taca i, d'entrada, descartar que hi pugui haver qualsevol aspecte bo en aquestes situacions -com per desgràcia ja ha estigmatitzat la llengua castellana amb una expressió tan castissa com merienda de negros-..."

I recordeu que el proper dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

25/1/10

I aquest dijous: BARCELISTAN

Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té el plaer de convidar-vos aquest dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants) al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN, un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidirem per escoltar música o compartir una copa.

En aquesta primera trobada ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

24/1/10

Benvingut a Liverpool

Avui us volia presentar el bloc Benvingut al Món Real, obra de l'Albert Sargatal on ens relata els seus esdeveniments diàris i els viatges que relaitza com han estat a Madrid, Milà o Escòcia i en concret us convido a la lectura del relat de la seva escapada a Liverpool, vivint del passat sense renunciar al present:

"Aquesta vegada la nostra dèria viatgera ens ha portat a Liverpool, situada a l'oest de la Gran Bretanya. D'entrada la ciutat és gran però té l'avantatge de que tots els llocs d'interès estan situats a la mateixa zona i es poden fer caminant, amb un bon ritme això si. Excepte l'estadi d'Anfield, que està bastant allunyat i la millor manera d'arribar-hi és prendre el bus 27 que et deixa just davant."

I recordeu que el proper dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

23/1/10

Viatge a la Xina

"Ens vam aixecar aviat per a anar a l'excursió a la Gran Muralla i tenim la sort que fa un dia radiant. Quan vam arribar, el conductor, amb un anglès mínim ens diu que sobre les 14:00 hem d'estar en el restaurant ... però quin restaurant????. Intentem que ens doni més detalls, però el pobre no sap com comunicar-se amb nosaltres, només aconseguim entendre que sempre anem a l'esquerra ... Un senyor belga que feia 20 anys havia fet el mateix recorregut i ara repetia ens repeteix l'hora i com veiem que ell sap més que nosaltres decidim seguir-lo, però quan vam començar a caminar veiem que no hi ha cap problema: durant gairebé tot el recorregut hi ha xinesos que t'acompanyen i et mostren el camí mentre t'intenten vendre aigua molt fresqueta, samarretes, t'ajuden durant el recorregut, etc...."

De nou a Viatgeaddictes podem trobar un interessant relat, aquest cop us recomano la lectura del viatge, aquest estiu del 2009, a la Xina d'en Guillem i la Núria...

I recordeu que el proper dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

22/1/10

Viatge a Canadà i NY

En Xevi i la Silvia acaben de publicar a Viatgeaddictes el relat de la seva ruta l'any 2008 per Canadà i Nova York. L’objectiu d’aquest viatge va ser visitar uns amics seus que estan vivint actualment a la Ville du Quebec i recórrer alguns punts del Quebec i Ontario fent parada a les ciutats més importants i van aprofitar per baixar fins a Nova York en una visita llampec. Podeu trobar més informació i fotos sobre aquest viatge al bloc El Bloc d'en Xevi i la Sílvia i us deixo amb les paraules que inicíen el seu relat:

" La veritat és que la il·lusió de fer un viatge d’aquesta mena era molt gran i els preparatius van ser minuciosos. Vam planificar molt bé els llocs que visitaríem i on faríem nit. També va ser de gran ajuda el fet de tenir unes quantes nits resoltes a la Ville du Quebec..."

21/1/10

BARCELISTAN: L'ànima d'Àsia Central a Barcelona

En el marc de les activitats que Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, realitza habitualment, el proper dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costa de l’Estació de Sants) tenen el plaer de convidar-vos al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN.

BARCELISTAN és un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidirem per escoltar música, compartir una copa, veure una pel·licula o gaudir d’una exposició de fotografies.

BARCELISTAN és el nom d’aquesta primera trobada que vol crear un ambient distès i relaxat en el Bar Soho del popular barri de Sants, on ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

20/1/10

Somriures de Bombai

La Shila Ganguly i l' Ana Andrés són les autores a quatre mans del bloc Univers Bombai que ens relat la seva vida a l'Ìndia i les seves experiències com a cooperants de l'ong Sonrisas de Bombay: "Avui us vull parlar dels balwadis. Primer, posar-vos en situació, ¿què és un balwadi? És el que nosaltres a Espanya coneixem com a guarderia.

En aquest cas i en el context de l'Índia, en concret de les àrees on portem a terme els projectes, els slums (zones de barraques) de Bombai, les guarderies són una mica diferents de les que us imagineu a Espanya, però perfectament adequada a les necessitats dels nens. Es troben. S'arreglen per dins i es decoren amb pòsters educatius (abecedari, números, fruites, professions, etc.), amb dibuixos dels nens, pissarres i se'ls proporciona material escolar com ara contes, llapis de colors, plastilina i material per als àpats: vasos i plats. Dins hi sol haver una aixeta i en alguns una petita cuina on es prepara el menjar per als nens..."

19/1/10

La bellesa dels Parcs nacionals dels Estats Units

En Jordi Colom de Tremp ha començat fa pocs dies un llarg viatge: la volta al món durant dos anys i per aquest motiu ens presenta el seu bloc Sentir el món, on ens anirà comentant esdeveniemnts i descobriments.

A més de poder fer una primera lectura dels seus mots us recomano molt especialment fer una bona ullada a les seves imatges dels Parcs Nacionals dels Estats Units, plenes de vida, bellesa i sentiment...

18/1/10

Solidaritat amb Haití

Avui, recordo amb tristesa les paraules que vaig sentir per boca d'un bon amic salvadoreny al gener de l'any 2001, quan un nou terratrèmol va sacquejar el seu país:

"Si us plau, no es quedem solament reflexionant sobre la destrucció mortal de la naturalesa, hem d'anar molt més enllà, cal reflectir la responsabilitat política de governs i partits del país, l'immoralitat de les polítiques d'expoli econòmic del primer món, cal denunciar la complicitat de la mà de l'home en la tragedia d'aquest poble... per què un terratrèmol a El Salvador és causa de mort i destrucció i en canvi en altres indrets del món les seves conseqüències són afortunadament menys tràgiques...?" Avui aquesta pregunta podríem fer-la sobre Haití...

Per tot això, volia compartir l'entrada de Com gotes a l'oceà de l'Eduard Muntaner sobre el terrible terratrèmol d'Haití i convidar-vos a seguir l'actualitat i les diferents accions mitjançant el Canalsolidari.org que disposa d'una pàgina específica de notícies on podem trobar algunes maneres de col·laborar... gràcies !!!

17/1/10

Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en el bloc Amu Daria i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

Fa poques setmanes dies va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

16/1/10

Apunts de viatge: Tànger

Ja us havia parlat anteriorment d'un dels meus blocs preferits: Apunts de viatge d'en Jordi Canal-Soler (on parla dels seus viatges per Alaska, Egipte, Indonèsia, Laos, Austràlia o França...) i avui us volia deixar amb els seus relats del Marroc:

"Vella, moderna, africana, europea, caòtica Tànger. Com totes les ciutats d’Àfrica, Tànger es lleva molt abans que el sol. Molt abans que les primeres llums del nou dia colpegessin amb contundència la costa del Nord d’Àfrica, els vells vaixells de pesca ja retornaven amb les captures de la nit. El dia em va sorprendre al port, quan els pescadors estaven acabant de descarregar el peix i el cobrien amb gel en caixes de plàstic. Les barques estaven amarrades unes al costat de les altres en un amuntegament que amb prou feines deixava espai per a passar a les que acabaven d’entrar. Les boies de plàstic ataronjat, els perfils blavosos, verds i blancs de les barques de fusta i metall, les caixes de plàstic apilades sobre coberta i els impermeables grocs embrutits de sal i restes de peix dels pescadors que feinejaven creaven una simfonia de colors que hauria inspirat sens dubte a Henri Matisse si l’hagués vista durant el viatge que va fer a Tànger el 1912...."

15/1/10

Viatge a Àustria

Sense descans és el bloc de la Laura i el David (i des de fa pocs mesos de l'Arnau) de Girona on els seus protagonistes ens relaten les seves experiències viatgeres. Avui us convido a la lectura del seu relat del viatge de l'any 2006 a Àustria:

"L’estiu de l’any 2006 era el primer any que teníem l’autocaravana i varem decidir fer-ne l’estrena grossa viatjant a Àustria. Teníem davant nostre 3 setmanes de vacances que volíem aprofitar per visitar aquest país del qual en teníem tan bones referències.

L’anada la fem per la costa blava francesa, nord d’Itàlia (Alessandria, Brescia) i el primer dia arribem fins a Riva del Garda, al costat del Lago di Garda. La segona tongada de quilòmetres fins al nostre destí la fem via Rovereto, Bolzano, Merano i, a partir d’aquí, ja entrem a la zona tirolesa d’Àustria, i fem el port de muntanya de Timmelsjoch fins arribar a Sölden. Aquí hi establim el primer camp base...."

14/1/10

Imatges d'Amsterdam

El reusenc Te la mà Maria ha viatjat pels Països Baixos aquest estiu de l'any 2009.

Com sempre, acompanyades d'unes breus informacions i unes bones fotografies ens ofereix un primer tast d'aquest país i al llarg de tres dies ens mostra les excel·lències de aquests llocs, poseu-se còmodes i donem un petita volta per les meravelles que veurem: Amsterdam.

13/1/10

Viatge als Alps Italians

Sense descans és el bloc de la Laura i el David (i des de fa pocs mesos de l'Arnau) de Girona on els seus protagonistes ens relaten les seves experiències viatgeres. Avui us convido a la lectura del seu relat del viatge de l'any 2005 als Alps italians:

"Aquest viatge és un dels més especials que en David i jo hem fet mai, en molts aspectes. Espero poder transmetre de la millor manera possible tot el que varem viure i com ho varem viure. per tal que tothom qui ho llegeixi se’n pugui fer una idea.

El viatge l'iniciem el 24 de juliol de 2005. El nostre objectiu és passar unes bones vacances a la vall d’Aosta, als Alps italians, i intentar fer algun 4000 per tal d’estrenar-nos en aquesta alçada. Per començar a fer boca, el primer dia decidim provar les sensacions de caminar en glacera. És per això que des de la població de Pont anem fins al coll del Gran Etret (3201 m). Aquesta ruta ens serveix molt per practicar amb els grampons nous i també per provar la nostra forma, ja que en total fem uns 15 Km amb un desnivell acumulat de 1250 m. La població de Pont és el punt culminant d’una bonica vall, la de Seiva...."

12/1/10

Direcció Reykjavik

"Despertem un dia més en terra islandesa. És un despertar trist. Res a veure amb el que vam experimentar fa tretze dies al costat mateix de l'Öxarfjörður. Aquell era el primer matí a Islàndia; el d'avui, l'últim. Però que sigui l'últim no significa que deixem de banda el nostre ritual matutí: esmorzar islandès. Mengem dins la furgoneta amb la terra que ens ha acollit les darreres dues setmanes als nostres peus. El riu Lagarfljót descansa més avall amb les seves fredes aigües brillant sota el càlid sol islandès. La panoràmica de què gaudim és un bon resum de tot el que hem viscut en aquest petit país. Un país a vegades fred com el gel, a vegades calent com el foc.

Tot i que el ferry no salpa fins les quatre de la tarda, decidim baixar tranquil·lament cap a Seyðisfjörður per la mateixa carretera 93 que vam resseguir en sentit contrari avui fa justament catorze dies. Tracem delicadament cadascuna de les corbes que anem trobant, i gaudim d'un paisatge que ja ens és del tot familiar, però que ni ara, ni mai, deixarà de sorprendre'ns...."

Amb aquestes paraules comença el darrer escrit del viatge de la Sílvia i l'Albert que va tenir lloc durant l'estiu de l'any 2008 per Islàndia. Bones imatges, bones informacions i un grapat d'emocions...

11/1/10

Una nova etapa de El Bloc dels Viatges


Doncs, avui recomença una nova etapa d'aquest bloc (que per cert, ja té una mica d'història, va néixer fa més de dos anys, en concret, el 12 d'agost del 2007) i no puc recomençar de cap altra manera que donant les gràcies a totes aquelles persones que durant tant de temps han estat al costat d'aquest bloc amb els seus relats, les seves imatges, els seus comentaris i les seves propostes de millora...

De ben segur que fer una llista seria inacabable però, disculpant-me d'avançat per les absències, volia esmentar algunes persones que m'han fet descobrir noves mirades i noves emocions en llegir els seus viatges en aquests darrers anys, com la Núria i el Lluís, l'Eduard, la Nàdia i el Jordi, la Laura, el Xavi, el Josep Maria, el Ferran, el Marc, el Javi i la Gemma, el Miquel, el Gerard, la Isabel, el Joan, l'Albert i l'Olga, Pelagos, el Gabriel, l'Òscar, el Toni i la Yolanda, la Teresa, el Jordi i la Sheila, la Montse i el Xavi, Obert, la Bel, la Dolça, el Xevi, el Salvador, la Maria, l'Antònia, el David i l'Anna, el Bert, la Sílvia, el David, la Sara Maria, la Rita, el David, l'Anna i el Rubén, la Iolanda i el Sergi, el David i la Marta, la Mireia i el Marc, el Jordi, el Pau, la Txell, el Dani, l'Alex i la Vanessa, el Jordi, el Jaume, l'Elisabet, la Núria i la Carol, el Miquel Àngel, el Jan i l'Alexandra, el Lluc i la Laia, en Josep Maria, la Laura i el Sebastià, el Roger, el Francesc i la Montse, l'Ana Ismi, la Mireia i l'Ignasi, el Dani, el Pere i la Pili, el Ferran i tants d'altres...

De tot cor, gràcies per tot allò que m'heu fet gaudir...

I per acabar aquesta entrada us volia presentar unes imatges que vaig tenir el plaer de realitzar fa un temps al viatjar per Àsia... espero que us agradin... i fins demà...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...