Escalant a Meteora

En Jaume es defineix com muntanyenc, escalador, alpinista, esquiador de muntanya, aficionat a la bici, enamorat de la muntanya, excursionista i naturalista d'orígen... i ens ho explica en el seu bloc Jaumegrimp, on trobar les seves aventures a la muntanya... avui podem gaudir del seu viatge a Meteora l'any 2008 per fer l'escalada del Spindel:

"Som als peus de l'Spindel i apunt d'assolir-la, només per això ja val la pena aquest viatge... Començo pujant el sòcol, l'arrancada és atlètica, Riglera, amb bolos immensos, però tira enrrera i carrega els braços, sortosament ara és tansols vertical i es deixa anar fent, vaig concentrat i guanyo metres ràpidament, espero l'artificial i no arriba, vaja es pot fer prou en lliure encara...xapo una argolla i veig que aquí canvia l'assumpte, es posa molt fí de preses : trec els estreps..."

i molta més informació de Grècia a Narinant.cat

En el cor de Guatemala

Com ja us havia comentat en altres ocasions, la Mònica Farguell i el Pau Fernández son una parella de Barcelona, autors del bloc El Pau i la Moni marxen, que estan fent la volta al món des de l'abril de l'any 2009. El seu viatge els ha portat arreu d'Amèrica i avui us convido a seguir el seu relat de Guatemala:

"Antigua Guatemala és una ciutat colonial envoltada per 3 volcans, un del quals està actiu. Durant molts anys va ser la capital de Guatemala fins que un terratrèmol la va destruir gairebé per complert i van traslladar la capital a Ciudad de Guatemala. Antigua es va anar reconstruint poc a poc conservant l’estil colonial. És la ciutat colonial perfecta, és bonica, està neta, hi ha botigues, restaurants i cafeteries que es podrien trobar a Barcelona o Londres i la majoria dels hotels de cert nivell tenen uns patis i jardins interiors espectaculars..."

Gener al sud de la Xina

"De poca cosa em puc queixar de la meva despedida de la Xina. Els reis m’han portat a un meravellós lloc, YuanYuang, perdut enmig de les muntanyes surenyes, aprop de la frontera xinesa amb Vietnam i Laos. Les tribus que vaig conèixer a Sapa, Vietnam, van emigrar d’aquesta zona, important d’aquí la seva manera de plantar l’arròs en un sistema tan muntanyós on sembla que només hi podrien créixer pins. Aquí, les terrasses s’estenen fins a l’infinit, aquest cop plenes d’aigua. Ha estat un dia llarg de visites, començant amb la sortida del sol a les 6′30 i amb la posta a les 18′00, després d’haver dormit 3 hores en un petitíssim autobús nocturn ple de xinesos.

L’aigua quieta com un mirall ha començat a reflectir les primeres llums del dia, transformant el paisatge en un trencadís platejat digne de ser part d’un vitrall en una església gòtica. Els baixos murs de contenció entre terrasses de poc menys d’un metre d’alçada asseguren que l’aigua es quedarà prou temps estancada per permetre el creixement de l’arròs..."

De nou vull compartir una de les entrades, en concret des de Xina, escrites a principis de l'any 2010 pel Roger Estivill que podem gaudir en el bloc Viatge a Orient, el relat del seu viatge des de finals de l'any 2009 i fins a l'actualitat pel sudest asiàtic... ple de divertides anècdotes, interessants reflexions i bones imatges...

+ informació de Xina a Narinant.cat

Trekking a Tailàndia

"sentir el vent que t´acarona, veure més enlla dels nuvols...." són aquests mots el camí que acompanya als lectors del Blog d'El Yeti, creat per l'Alex, i que ens presenta mil i una experiències a la muntanya i la natura: escalades, vies ferrades, esquí de muntanya, bicicleta, marxes d'orientació i viatges, i aquest cop podem descobrir de les imatges i la ruta per Tailàndia:

"Una vegada arribats a Chiang Mai, depres d' un trajecte de 5 hores de bus, ens allotjem a Julie G.H., un alberg ple de joves guiris, contractem un trekking de tres dies per la selva Thailandesa, que inclou, caminar per la selva, un passeig en elefant, i descens de riu, amb canoa de bambu.

Ens venen a recollir en taxi, i marxem cap a la selva, el nostre grup es format pel guia Den, un tailandes de la tribu Karen, una japonesa, dos anglesos, i quatre italians...."

i molta més informació de Tailàndia a Narinant.cat

Estiu a la Costa Oest dels Estats Units

En Xavi i la Txell es declaren com a uns viatgers infatigats que aprofiten sempre que poden per arrencar a córrer i conèixer món i el seu bloc Estem de vacances és el quadern de bitàcola on expliquen les seves experiències... i avui us convido a gaudir dels comentaris i anècdotes de la seva ruta per la Costa Oest dels Estats Units: Santa Mònica, Los Angeles, San Francisco, Las Vegas, Yosemite, Grand Canyon...

"Hi ha tràfic a per tot arreu, autopistes a cabassos que passen pel mig de la ciutat i és immensa. A Los Angeles vam visitar el Rodeo Drive (barri de Pretty Woman, replet de botigues cares a banda i banda del carrer), Beverly Hills (on hi ha uns circuits, que nosaltres el vam fer per lliure, on et fan una ruta turística per les cases dels famosos, fins i tot et venen uns mapes marcats amb les cases... pel mòdic preu d'uns 90€. No val la pena, bàsicament perquè tampoc saps si t'estan venent o no la moto), el Teatre Kodak (teatre de l'entrega dels Oscar) i Teatre Xino (és aquí on hi ha les petjades dels famosos), el Passeig de la Fama i, evidentment, ens vam arribar al turó on es troben les lletres de Hollywood..."

i molta més informació dels Estats Units a Narinant.cat

La finestra viatgera a Lisboa

Com ja us he comentat en altres ocasions, la Finestra Digital és una publicació electrònica —alguns en diuen e-zines— de periodicitat setmanal, així cada dilluns, neix una nova edició per descobrir alguna cosa sobre el món de l'audiovisual i la cultura amb nous articles,entrevistes, especials, crítiques o propostes. Dintre dels seus apartats existeix la Finestra Viatgera on periòdicament els/les redactors/es de la revista publiquen els relats dels seus viatges (en ocasions vinculats amb el món del cinema , la televisió o la cultura) en format guia de viatge... avui podem trobar aquesta informació a l'interessant article de l'Aleix Cabrera dedicat amb tota estimació a Lisboa:

"Quan va sorgir la ciutat de Lisboa com a possible destinació d’unes vacances fugaces, el maig de 2007, vaig assentir com ho hauria fet amb qualsevol altra capital europea. Mai no m’hauria imaginat que la vella ciutat del fado em captivaria de la manera en què ho va fer..."

i molta més informació de Portugal a Narinant.cat

Ha arribat la primavera: Feliç Nooruz !!!

Avui us convido a visitar dues entrades i el facebook: una entrada l'acabo de publicar en el meu altre bloc dedicat a l'Àsia Central i la Ruta de la Seda i comenta el sopar que va tenir lloc el dissabte passat com a celebració de l'any nou, l'altra entrada es troba a la web de l'Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda i també parla d'aquesta activitat i per últim, us convido a visitar el facebook per tal de compartir imatges i emocions d'aquella nit...

i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat

Viatge a Moscou

En Jesús Palomar és l'autor del bloc que porta el seu nom i l'estiu de l'any 2009 va estar a Moscou i en el seu bloc ple d'imatges ens comenta anècdotes i consells per gaudir d'aquesta ciutat:

"El dia començà amb les conseqüències de voler portar sandàlies per Moscou, vaja que la Txell es va quedar a l'apartament mentre la Laia i jo vam provar d'anar a un dels llocs que la Txell va posar a la llista de novetats, Sergiev Posad, un petit poble que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El repte era complicat, perquè implicava agafar un tren, quelcom dit així sembla molt senzill, però si et trobes a un país que no és el teu, que no parlen cap dels nostres idiomes i que les nostra, bé de la Laia, capacitat lingüística en rus no ens ajudava gaire....

El primer que calia era trobar l'estació, bé les estacions, ja que per anar-hi ens calia agafar un tren que surt d'una estació que comparteix espai amb dues més, la dificultat era, doncs, saber quina de les tres estacions ens calia per arribar-hi....o això ens pensavem! primer calia trobar les estacions!!! per això vam descobrir una de les germanes stalinistes que ens mancaven, diria que ara només ens en queden dues per descobrir!!!, tot i que són molt semblants unes amb les altres!..."

i molta més informació de Rússia a Narinant.cat

El jardí de les Hespèrides als Alps

Na Lux, ens deixa en el seu perfil aquesta frase: "...mirar, somiar, amb això no n'hi ha prou per esdevenir alpinista, però l'alpinisme també és això...." i a la passió per l'alpinisme està dedicat el seu bloc El Jardí de les Hespèrides... Avui us volia presentar les seves escalades (i altres experiències) als Alps:

"Parlem de l'alçada ja devem ser a 4000, a mi em costa igual que a baix...tot té les seves avantatges ;) Ens calcem els grampons i enfilem cap a l'espero rocós. Ens pocs metres som allà i ens trobem l'altre part dels companys que estan desfent ja el famós pas per arribar a la Madonna. El tram està equipat amb uns parablots i un passamà i en si no és difícil, nomes que la sortida a la cara oposada d'on has pujat fa la seva impressió, la corda fa que el puguis disfrutar sense cap angoixa. Uns 10 metres d'aeri flanqueig i ja som a tocar la Madonna..."

+ Molta més informació de França i d'Itàlia a Narinant.cat

Amb alforges per Irlanda

"Fa uns quinze anys, quan passava el juliol a Cork, vaig pensar que un dia havia de tornar a aquell país, i a poder ser per veure un concert d'U2 a ca seua, Dublín. Fa quatre anys, després del concert dels irlandesos al Camp Nou, vaig decidir que el viatge a Dublín no podia passar de la propera gira. Fa un any, quan vaig tornar d'un viatge solitari amb velo per Sardenya, vaig prendre la determinació de repetir l'experiència de viatjar tot sol amb velo. I vet aquí que totes aquestes decisions, preses al llarg d'anys, es van fondre en una de sola quan vaig saber que U2 feia una nova gira el 2009 amb la corresponent aturada a Dublín.

Així idò, feia molts de mesos que tenia la decisió presa: solcar la verda Irlanda durant un parell de setmanes a cop de pedal, tot sol, i acabar el viatge assitint a l'assalt d'U2 a l'estadi Croke Park, a Dublín.

Tots aquests plans, que havien anat agafant forma tant a poc a poc i que em tenien tan il·lusionat, se'n van anar per enterra amb una simple telefonada rebuda un dissabte de capvespre:

-Ep Joan! Com va açò? Vas dir que fiaves anar a Irlanda amb velo, es ver? Idò mira, és que n'estàvem xerrant aquí mentre fèiem es cafè... i mos hi apuntam..."

...I així un viatge íntim i personal es va convertir en un gran viatge l'any 2009 per Irlanda d'un bon grup d'amics i ens ho relata de meravella en Joan en el seu bloc Uep sa velo... molt recomanable...

i molta més informació d'Irlanda a Narinant.cat

Cinc mesos a la Fundació Vicenç Ferrer

En Jordi Mestrich va estar els anys 2006 i 2007 cinc mesos de voluntariat a la Fundació Vicenç Ferrer i en el seu bloc FVF-RDT Anantapur 2006+2007 ens presenta aquesta experiència molt i molt interesant...

"No crec que sigui bo idealitzar res ni a ningú, per això em sento afortunat d’haver-lo conegut, de conèixer el seu pensament, la seva manera de fer, els seus defectes i punts febles, conèixer a l’humà i no al mite. S’ha de reconèixer que transmet una “energia” especial tot i que no crec massa en aquestes coses, per no dir gens. En Vicenç l’he conegut ja molt gran, però els anys no amaguen una gran saviesa, caràcter i una immensa convicció. Sobretot, un home pràctic i realista, adjectius que combina perfectament amb el seu pensament filosòfic. Preguntar i escoltar les seves opinions sobre les notícies actuals, les històries sobre la guerra civil i la batalla de l’Ebre, religió, etc. no deixen indiferent. Tot plegat amanit amb un humor molt peculiar, més aviat satíric, i d’una intel·ligència sorprenent. Algú que ha trobat sentit a la seva vida i ha ajudat a molts altres a trobar-ne i que ha convertit utopies en fets. Un home que amb les seves idees a mogut muntanyes.

“Mi función en esta vida no es entender, sino remediar. He declarado la guerra a la pobreza y al sufrimiento y he firmado un compromiso de paz y amor entre los hombres.”

i molta més informació de l'Índia a Narinant.cat

En Roger a Tailàndia...

"Hi ha una illa al sud de Tailàndia on no hi plou durant quatre mesos però la vegetació hi abunda, sobretot els infinits manglars, que claven les seves arrels en el fang invisible durant la marea alta. Una illa d’es d’on a través dels escassos núvols de l’estació seca, es pot veure Birmània si és que el sol no cega la teva vista a través dels reflexes en un mar sense ones.

En aquesta illa, Ko Lao, hi viuen unes 50 famílies de la comunitat Mo Gen, literalment els gitanos del mar, gairebé sense recursos ni infraestructures; sobretot des que el tsunami del 26 de desembre 2004 va arrasar les poques pertinences que tenien. Per sort, els Mo Gen són una comunitat que encara viuen amb certa consonància amb la natura que els envolta i en veure com els animals fugien cap a l’única muntanya de l’illa, els van seguir, evitant així un desastre de majors proporcions. Però en baixar les aigües van descobrir que aquest particular regal de nadal de la natura els havia deixat encara més desposseïts i ja gairebé sense esperances. L’ajuda del govern arribava en compta-gotes, però es va donar una casa per família, de 30 metres quadrats, construïda sobre pilotis per evitar les marees que es mengen la platja cada dia per després reaparèixer plena de petxines..."

Aquesta és una de les interessants entrades, en concret des de Tailàndia, d'en Roger Estivill, que podem gaudir en el bloc Viatge a Orient, el relat del seu viatge des de finals de l'any 2009 i fins a l'actualitat pel sudest asiàtic... ple de divertides anècdotes, interessants reflexions i bones imatges...

+ informació del país a Narinant.cat: Tailàndia

Viatge al Marroc

Un munt de fotos i alguns comentaris són el millor relat del Viatge al Marroc de quatre amics a l'any 2007 qu ens acosta a descobrir racons i detalls de la vall del Todra, dels desert, de la kashba d'Ait Ben Hadou i de Marràqueix:

"Una Kasba és un antic poblat en el que les cases s’agrupen per tal de protegir-se del sol i la calor. Com en un formiguer, els carrers del poble tenen la part alta ocupada per les cases, formant una mena de túnels subterranis on, de tant en tant, hi apareix un pati per ventilar, il·luminar i evacuar la calor. La baixada de graus al passejar pel seu interior és impressionant. Un sistema d’allò més sostenible i integrat a l’entorn (...de ben segur, molt més que el bloc de ciment)".

i molta més informació del Marroc a Narinant.cat

Cal Petit a les Amèriques

"Idò sí, com deim a Menorca: "tot lo bo s'acaba; lo dolent no té acabador". Vuit mesos després de començar la sèrie Cal Petit a les Amèriques, arribam a la darrera entrega amb l'orgull d'haver acollit en aquest bloc les impagables vivències de l'Inefable aventurer (amb article determinat i majúscula, com toca). En les set cròniques que ens va fer arribar des del Brasil n'hi hem vist fer i dir de tot color. Tanmateix, com ja ens anunciava en la sisena crònica, i com ens confirma ara en aquesta última, en tot moment ens ha ocultat l'autèntic decurs del seu periple brasiler. Què devia succeir, realment, durant aquells tres mesos per terres llunyanes? Potser mai no ho descobrirem... N'hi ha que insinuen que l'Inefable es va fondre amb la mare terra, s'endinsà en les seves entranyes, es revolcà en el fang eteri de l'ésser, n'alenà els efluvis i en xuclà els secrets més íntims i inconfessables. Altres, més realistes, senzillament es decanten per la versió de les nimfòmanes de Sant Carles de la Ràpita. Jo, sincerament, ja no sé què pensar, però tenc la intuïció que la clau de tot plegat la podem trobar a la part final del vídeo que trobareu en aquest article. Qui ho sap, tal vegada és millor no arribar a saber mai la veritat..."

Aquetes són els darrers mots del viatge de tres mesos, amb el títol Cal Petit a les Amèriques, d'en Joan de Menorca, autor de l'interessant bloc Uep sa velo, per Brasil i Paraguai... no us ho podeu perdre....

i molta més informació de Brasil a Narinant.cat

Aquest 20 de març celebrem l'any nou persa: Nooruz 2010 !!!

Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera... El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 - entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d'un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d'una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d'albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d'Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l'Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 - Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d'aquestes persones...

Esperem les vostres notícies !!!!

i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat