Viatge a la Polinèsia Francesa: Tahití, Huahine, Tahaa i Bora Bora

L'Eduard és l'autor de l'interessant bloc The Island of Mêlée dedicat a les seves passions i interessos entre els quals es troben el món dels viatges, i en concret, publica periòdicament les seves Guies de Viatges, on ens relata la ruta emprada, allò descobert i tot un seguit d'informacions i consells pràctics a partir de les experiències viscudes... Avui us convido a la lectura de la seva guia de la Polinèsia Francesa:

"Les Tuamotu són les més properes i moltes vegades es combinen dins de les rutes turístiques, la virtut d'aquestes illes és que en molts casos no tenen illa, o sigui, únicament hi ha tot un motu (més endavant parlarem del significat d'aquesta paraula i el que implica en la geografia de cada illa) i per tant un lagoon gegant amb les corresponents vistes impressionants de coralls i peixos de tots colors.

Pel que fa a les Illes de la Societat ens hi trobarem una mica de tot (una de les grans virtuts d'aquest grups d'illes) pel que veurem algunes illes d'origen volcànic i sense motu (com Tahití), d'altres en que la barrera de corall tanca gairebé tota la illa deixant un lagoon espectacular (Bora Bora) i d'altres on el circuit turístic no hi és gairebé present i podem veure i viure la vida Polinèsia i la tranquil•litat combinat amb el paradís (com Huahine)..."

Volta al món i arribant a la Polinèsia

En Xavi i la Noe, autors del bloc El món xino xano van estar deu mesos donant la volta al món durant els anys 2009 i 2010... tot just tornats us convido a visitar els seus relats i fotos, i especialment els dedicats a la Polinèsia Francesa:

"L'avioneta que ens va portar a Moorea ens recordava una mica pel soroll i les dimensions una d'aquelles que feia servir l'Indiana Jones buscant el temple maleït. Amb tot les hèlices de la nostra van aguantar força millor que les del intrèpid arqueòleg, potser perquè només set minuts després d'enlairar-nos el pilot (hostesses no en cabien) ens anunciava l'aterratge.

A l'aeroport ens va rebre amb una mica de retràs la primera de les nostres amfitriones a la Polinèsia, la Maeva. Heu de saber que tenint en compte els preus dels hotels que es mouen en aquestes illes del Pacífic vam optar per una opció més econòmica que anomenen “Pensions de familie”. Aquest petits hotels et permeten a més estar en contacte amb gent de les illes i participar una mica de la seva vida durant l'estança. La Maeva, fent honor al seu nom que en polinesi vol dir “benvingut” ens va acollir amb calidesa i amabilitat, explicant-nos amb els seu expressiu anglès afrancesat les possibilitats d'oci de les que disposàvem durant els tres propers dies que passaríem a l'illa..."

Descobrint el món

La Mon i en Xevi van començar la Volta al Món l'1 d'octubre en direcció a Xile, tot seguit van visitar l'Argentina per més tard anar fins a la Polinèsia francesa, Nova Zelanda, Indonèsia i Singapur.

El seu relat és una primera aproximació a descobrir aquests indrets i compartir amb aquesta parella d'enamorats de la natura i apassionats pels viatges la seva aventura.

Set mesos donant la Volta al Món

A finals del desembre de l'any 2007 la Taïs i en Ramon van acabar la seva Volta al món durant set mesos. Ara, ens presenten el resum dels seu viatge, els seus videos i les seves imatges.

Tal com ells mateixos ens comenten han estat mesos on: "Hem visitat 15 països, hem agafat 40 avions, hem fet 70 immersions on hem vist taurons i balenes, hem sopat a la vora del riu infestat d’hipopòtams, hem esquiat per Sant Joan, hem dormit al ras al costat dels cocodrils, hem acampat rodejats de lleons i elefants, hem fet bivac sota un miler d’estrelles al desert australià i una infinitat de fantàstiques coses més..."

A bord de l'Ítaca

El 19 de novembre del 2001, l’Albert Solà, un intrèpid jubilat, va salpar del port de Barcelona per iniciar una travessia que durant quatre anys el va dur per tot el món. En el seu viatge en solitari a bord de l'Ítaca, el seu veler, l’Albert ha visitat els principals països cafeters del món, per descobrir com es viu en altres indrets, estudiar els sistemes de producció del cafè i conèixer com envelleix la gent en els països més llunyans.

El diari digital La Malla.net va fer un seguiment de l’aventura de l’Albert, que periòdicament els enviava el seu Quadern de bitàcola. Un meravellós relat que ens transporta a les Illes Marqueses, a Moorea, a Tahití, a Veneçuela, a Panamà, a Santa Llucía, a La Martinica o a Jamaica.

Visitant el paradís

El dia 11 de maig de l'any 2007, la Tais i en Ramon es van casar i quatre dies desprès començaven la seva la volta al món, iniciada al nord d'Amèrica.

El seu relat és una barreja d'anècdotes, informacions pràctiques i estimulants imatges que ens faran gaudir de la seva lectura. Personalment, em quedo amb la seva estada a la Polinèsia Francesa, a Moorea, a Le Tahaa o a Bora Bora, i recordo les sàvies paraules de Gauguin a l'any 1894: "La vida europea és una estupidesa...".