
i molta més informació de Grècia a Narinant.cat
13 ANYS VIATJANT EN CATALÀ (2007-2020): 1.683 diaris, blocs, webs, activitats i llibres de viatge en català i 1.100.000 de visites...
L’aigua quieta com un mirall ha començat a reflectir les primeres llums del dia, transformant el paisatge en un trencadís platejat digne de ser part d’un vitrall en una església gòtica. Els baixos murs de contenció entre terrasses de poc menys d’un metre d’alçada asseguren que l’aigua es quedarà prou temps estancada per permetre el creixement de l’arròs..."
"El dia començà amb les conseqüències de voler portar sandàlies per Moscou, vaja que la Txell es va quedar a l'apartament mentre la Laia i jo vam provar d'anar a un dels llocs que la Txell va posar a la llista de novetats, Sergiev Posad, un petit poble que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El repte era complicat, perquè implicava agafar un tren, quelcom dit així sembla molt senzill, però si et trobes a un país que no és el teu, que no parlen cap dels nostres idiomes i que les nostra, bé de la Laia, capacitat lingüística en rus no ens ajudava gaire....
El primer que calia era trobar l'estació, bé les estacions, ja que per anar-hi ens calia agafar un tren que surt d'una estació que comparteix espai amb dues més, la dificultat era, doncs, saber quina de les tres estacions ens calia per arribar-hi....o això ens pensavem! primer calia trobar les estacions!!! per això vam descobrir una de les germanes stalinistes que ens mancaven, diria que ara només ens en queden dues per descobrir!!!, tot i que són molt semblants unes amb les altres!..."
En aquesta illa, Ko Lao, hi viuen unes 50 famílies de la comunitat Mo Gen, literalment els gitanos del mar, gairebé sense recursos ni infraestructures; sobretot des que el tsunami del 26 de desembre 2004 va arrasar les poques pertinences que tenien. Per sort, els Mo Gen són una comunitat que encara viuen amb certa consonància amb la natura que els envolta i en veure com els animals fugien cap a l’única muntanya de l’illa, els van seguir, evitant així un desastre de majors proporcions. Però en baixar les aigües van descobrir que aquest particular regal de nadal de la natura els havia deixat encara més desposseïts i ja gairebé sense esperances. L’ajuda del govern arribava en compta-gotes, però es va donar una casa per família, de 30 metres quadrats, construïda sobre pilotis per evitar les marees que es mengen la platja cada dia per després reaparèixer plena de petxines..."
i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat
La idea és trobar-nos, conèixer i celebrar el nooruz (”nouruz” o “no ruz”, nou dia – l’any nou que es celebra en l'equinocci de primavera a Iran, Àsia Central, algunes zones de Turquia, l’Azerbaijan, l’Afganistan i altres zones d’Àsia- ), compartir tradicions: menjar fruites seques, gaudir dels set elements (vida, salut, bellesa, amor, felicitat, fertilitat i prosperitat), estrenar roba, i donar la benvinguda a la primavera…
En aquest moment estem acabant de concretar el lloc (un local o restaurant on per un preu al voltant de 15 € – més o menys-puguem estar la mar de bé) però necessitem saber quanta gent pot estar interessada, per la qual cosa us demanem que ens escriviu a info@larutadelaseda.cat i us apunteu prèviament al sopar, per poder calcular la logística de l’espai.
De moment res més, si us plau feu difussió entre amics/gues i coneguts/des, esperem les vostres inscripcions….
i FELIÇ NOORUZ !!!
i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat