En ruta per Sudan

La Carme Garrigós, infermera de professió al servei d'UNICEF als llocs més recòndits i conflictius del planeta, és l'autora del bloc del seu mateix nom: Carme Garrigós... avui podem descobrir el Sudan a través dels seus relats:

"He anat a una perruqueria de dones que tenia un rètol que deia: ‘Care of hear’. Hi havia tres clientes. La perruquera tenia un accent estrany. Era més blanca que jo. Anava vestida a la manera àrab, però portava una mica de serrell. Portava sandàlies. Mentre em rentava els cabells amb aigua freda, perquè no en tenia de calenta, m’ha dit que és russa. El seu marit és sudanès. Fa 25 anys que ella també té aquesta nacionalitat. El nivell del seu anglès m’ha frenat..."

Conferència "Què està passant a Síria?"

Nova conferència dels amics i amigues de Coneguem el Món.

El proper divendres 10 de març, com sempre, a les 19h, a l'auditori del Centre Cultural Can Fabra, a Sant Andreu: "Què està passant a Síria", de la mà d'en Mouafak Assad, membre de l'Associació sirio-catalana per la llibertat i la democràcia, i la Txell Bragulat, membre de Sodepau i Directora de la Mostra de Cinema àrab i mediterrani de Catalunya. 

Els dos membres de Tadamon, una iniciativa de diverses persones implicades en la solidaritat internacional, els moviments per la pau i pels drets humans. Tadamon significa solidaritat en àrab. 

La Txell ens aproparà als origens del conflicte i en Mouafak parlarà sobre el què ha passat a Síria en aquests darrers 6 anys, des del 2011 fins a l'actualitat. Es projectaran alguns curts fets des de Síria per una associació de cineastes per donar la veu dels seus protagonistes i mostrar la creativitat que ha generat la revolta i donar a conèixer la gent de la que mai es parla ni es veu.

Jornades "Maras a Amèrica Central vs bandes llatines a Catalunya"

Comencem l'any donant suport a un projecte social que organitza Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador, una entitat amb la que fa anys que col·laboro: Les jornades Maras a Amèrica Central vs Bandes llatines a Catalunya. Jornades de reflexió sobre el fenomen de les bandes llatines: Experiències de prevenció de la violència juvenil a El Salvador i a Barcelona que tindran lloc els dies 25, 26 i 27 de gener de 2017 a Barcelona.

Amb elles, Huacal ong de solidaritat amb El Salvador vol reflexionar sobre el fenomen de les maras a Amèrica Central, i especialment a El Salvador, i de la creació i desenvolupament de les bandes llatines a Barcelona i Catalunya. Especialment, es volen presentar les accions i experiències que s’estan desenvolupant en ambdós països en la prevenció de la violència juvenil en els entorns educatius i comunitaris.

La primera sessió, 25 de gener, vol contextualitzar els dos fenòmens, Maras en Amèrica Central vs Bandes llatines a Catalunya, per tal d’establir un marc de referència que permeti mostrar tant el seu naixements com el seu desenvolupament fins l’actualitat. Les dues sessions dels dies 26 i 27 de gener volen reflexionar sobre les causes que generen l’existència d’aquests grups, analitzar les seves accions i presentar algunes experiències implementades en ambdós països per a lluitar contra la violència tant a l’àmbit educatiu com a l’àmbit comunitari.

Espero que us siguin d'interès i si us voleu inscriure aquí teniu l'enllaç.

Viure a l'Equador

La Irene és una noia que amb la seva família està a l'Equador des del gener del 2016 i ens explica en el seu bloc les experiències viscudes en els mesos que porta en aquell país dels Andes:

" A Quisapincha he fet molts amics i amigues, però amb el que em porto millor es diu Denis... i és una sort, perquè vivim junts a la mateixa casa! Així que sempre ens inventem jocs, per exemple a ser fantasmes i anem caminant a veure si ens trobem; i és molt divertit. El Denis també té molts amics i un d’ells es diu Sebas i quasi sempre ve a la casa a jugar i els tres ens ho passem molt bé. Un diumenge van venir tots els amics de l’escola del Denis a practicar un ball i jo els vaig gravar. 

Un dia el Sebas i el Denis em van dir que els acompanyés a un descampat, a on hi havia una vaca a qui li havien posat de nom Fiorella, i em vaig fer amiga d’ella. Allà també ens vam fer amics d’un “chancho”, i li vam posar de nom “Chancho Carlos”. Cada dia els anàvem a visitar. Una vegada vam anar amb l’Isaac i ens ho vam passar bomba perquè ens tiràvem a l’herba i li donàvem menjar a la Fiorella..."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Conferència "Iemen, la guerra silenciada"

Avui us convido a participar en una nova activitat de Solidarios sin fronteras, una ong de cooperació internacional que porta a terme els seus projectes d'ajut humanitari al Iemen. El proper dijous 16 de juny a les 19h a Torre Jussana (Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30) tindrà lloc la conferència "Iemen, la guerra silenciada"a càrrec de l'Eva Erill, segurament la persona que millor coneix la situació del país a casa nostra. Amb ella aprendrem a desxifrar les claus d'aquest conflicte silenciat.

Solidarios sin fronteras és actualment la única ong espanyola que està ajudant al Iemen (les poques que hi ha son majoritàriament internacionals) i els seus projectes son d'instal.lació de tancs d'aigua potable a camps de refugiats al nord de Sana'a, abastament d'aigua, ajut alimentari a families de Sana'a, Amran, Adén, i a families que fugen de Taiz i Hodeida, i reconstrucció de cases a la illa de Socotra (també a Iemen), arrassada per dos huracans al novembre passat.

Podeu saber més de les seves activitats i col·laborar amb ella a través de la seva web: http://solidariosinfronteras.org

Relats i reflexions sobre el zapatisme

Tots els que em coneixeu ja sabeu de la meva passió per Chiapas, el meu enamorament amb San Cristobal de las Casas i especialment, el meu suport i solidaritat amb la lluita zapatista, per això avui volia convidar-vos a conèixer una mica més el zapatisme mitjançant un conjunt d'entrades dels companys i companyes de Huacal, ong de solidaritat amb El Salvador que dediquen a donar a conèixer llibres dedicats a aquest moviment i a reflexionar sobre la seva lluita, tan actual i necessària ara mateix mateix com fa més de vint anys.

Entre els llibres que recomanen hi ha "Los relatos del Viejo Antonio" del Subcomandante Marcos (Virus Editorial), "Mujeres de Maiz" de Guiomar Rovira (Virus Editorial, Bilbao, 1996),  "Marcos: El señor de los espejos" de Manuel Vázquez Montalban (Ed. Aguilar-Santillana, Madrid, 1999), "La rebelión de Chiapas. La lucha por la tierra y la democracia" de Neil Harvey (Ediciones Era, México, 2000),  "Imaginando zapatismo. Multiculturalidad y autonomía indígena en Chiapas desde un municipio autónomo" de Alejandro Cerda García (Ediciones de la Universidad Autónoma Metropolitana UAM, México, 2011) o "Muertos incómodos" escrita a cuatro manos entre el Subcomandante Marcos y Paco Ignacio Taibo II (Ed. Destino, 2005).

La llet de la papaia, visions d’un expatriat imprudent a l’Àfrica

Fa pocs dies gràcies al fantàstic bloc "Antonio y Trini por el mundo" vaig descobrir un llibre qu avui us vull convidar a llegir: "La llet de la papaia, visions d’un expatriat imprudent a l’Àfrica" de Jordi Melchor. 

Aquest llibre, tal com ens comenten l'Antonio i la Trini, "No és un llibre de viatges convencional. És un recull d’experiències viscudes per l’autor al llarg d’onze anys de vida al continent africà. Kalashnikovs al desert de Níger i festa al nord de Kenya; malària a Zanzíbar i goril·les al Congo; tribunals a Zimbabwe i vudú a Benín. Però també reflexions sobre el paper de les ONG’s, sobre el concepte de tribu o sobre la cosmologia africana. Un llibre a cavall entre l’aventura i la crítica social, escrit en un to lleuger i irònic, en el que el veritable protagonista és Àfrica..." Us el recomano...

I si voleu trobar un bon allotjament  a l'Àfrica o arreu del món us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Vacances solidàries a Madagascar

Avui us volia presentar a Yamuna, una ong amb seu a Barcelona que treballa a l'Índia i Madagascar, una organització laica fundada per un grup de persones que comparteixen la inquietud de fer un món més just... bé millor us deixo que es presentin ells i el seu projecte de vacances solidàries a Madagascar:

"Si vols que el teu viatge a Madagascar tingui un prisma diferent vine uns dies a YAMUNA. T’allotjarem a la Maison TSINJO que és una font de finançament local, per als projectes que duem a terme. Durant la teva estança podràs visitar els projectes i si vols, col·laborar i aportar-hi el teu granet de sorra. Pel sol fet d’allotjar-te amb nosaltres ja els hi dones un cop de mà i t’apropes a conèixer una altra realitat..."

Camps de solidaritat 2014 amb Setem

I després d'unes setmanes de descans blocaire, que de ben segur molts dels que fa anys que fem un bloc hem compartit, torna El Bloc dels Viatges amb més energia i les novetats viatgeres que hi ha per la xarxa en català... 

Per començar aquesta nova etapa, el setè any de vida d'aquest espai i on ja s'han superat les 1.500 entrades i tot just les 400.000 visites, us convido a descobrir les propostes de viatge que ens presenta Setem amb els Camps de solidaritat 2014. 

Uns projectes que ofereixen la possibilitat de formar-se, conviure i col·laborar amb organitzacions de l’Àsia, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica en àmbits com l’educació, el Comerç Just, l’emigració o els Drets Humans a 3 continents, 14 països i 22 destinacions diferents. El periode d'inscripció va començar el 14 de gener de 2014 i es tancarà a finals de març. Si us interessa ara és el moment...

I si voleu trobar un bon allotjament  arreu del món us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Estades solidàries al Nepal

Tornem de l'estiu amb els relats dels Amics del Nepal dedicats a les estades solidàries d'aquest estiu al Nepal, als centres de Bhimphedi, Siphal i Mahendranaghar. Res millor que llegir alguna de les seves entrades per descobrir un projecte molt i molt interessant i una altra manera de descobrir aquest preciós país:

"Poques vegades a la vida trobes la possibilitat de que tot allo que imagines es faci realitat. Des que vaig arribar al Nepal sembla que tot el que arriba a passar pel meu cap pot traduir-se en fets i materialitzar-se. Avui hem enllestit el rodatge del video que fa menys de 6 dies vam decidir realitzar. Encara no sabem quin en serà el resultat, però l'experiència del rodatge ha sigut més enriquidora que qualsevol altra cosa. És evident que al Nepal, tant com tot és possible tot esdevè impossible a mida que ens anem acostant al moment d'executar-ho. Aquí, però, és quan intervé la gràcia divina (us recordo que aquí hi ha més Déus i Deesses que habitants) o la força de voluntat infinita dels i les nepalís: aquí res no és impossible i si ho és trobaran qualsevol drecera per què ho deixi de ser. El marge d'error es converteix en una franja infinita per a la creativitat i la improvització i ens ofereix la possibilitat de veure com del fracàs en sorgeix una infinitat de solucions i ganes de viure que sense límits ni fronteres..."

Des de la franja de Gaza

La Meritxell Verdaguer és periodista i a finals del 2012 va estar visquent a la franja de Gaza i ens relata les seves vivències al seu bloc @mtxllverdaguer:

"Els carrers del centre de la ciutat de Gaza es van convertir divendres en una autèntica marea groga, el color de Fatah. Per primera vegada des del 2007, quan Hamàs va prendre el poder a la Franja de Gaza, centenars de milers de seguidors de Fatah van ocupar els carrers sense complexos en la celebració del 48è aniversari d’aquesta formació política. 

 “L’acte d’avui ha desbordat les nostres expectatives, s’ha demostrat que Gaza vol Fatah i també s’ha demostrat, en els lemes, que Gaza vol la unitat dels palestins”, va sentenciar just després de la festa un dels líders de Fatah a la Franja de Gaza, Faisal Abu Shahla. La cita de Fatah arriba a la Franja després d’haver permès la celebració del 25è aniversari de Hamàs a Cisjordània. Aquesta tímida bona relació entre les dues faccions enfrontades des del 2006, quan Hamàs va guanyar les eleccions a la Franja de Gaza, ha reobert l’esperança per a la reconcil·liació que uniria els territoris palestins, ara dividits políticament i administrativament..."

Els camps de treball del Servei Civil Internacional (SCI)

El Servei Civil Internacional (SCI) és un moviment internacional que treballa per la pau i la justícia social, entesa com la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans. Nascut al 1982, l'SCI de Catalunya representa una de les més de 40 branques que configuren la xarxa del Servei Civil Internacional (Service Civil International) i que és principalment conegut per l'organització de projectes de camps internacionals de treball voluntari, als quals participen cada any més de 5.000 persones de tot el món. 

A la seva web podeu trobar ara tot tipus d'informació per participar en aquests camps de treball per aquest any 2013: cercador de camps, condicions, característiques dels camps, inscripció, consells útils, experiències, etc...

Brigades de Solidaritat de l’Associació Catalana per la Pau (ACP)

L’Associació Catalana per la Pau (ACP) va nàixer l’any 1990 impulsada per un col·lectiu d’homes i dones, vinculats a diverses organitzacions i moviments socials compromesos en la lluita per la pau i el desarmament i en la transformació de les relacions entre el Nord i el Sud del planeta. 

L'ACP és una Organització No Governamental pel Desenvolupament, laica, democràtica, internacionalista, plural i progressista, que es construeix sobre la dedicació voluntària de les persones que la conformen i que pretén contribuir, des de la solidaritat i a través de la cooperació internacional al desenvolupament, a la creació d'un nou model de relacions socioeconòmiqes a escala global que garanteixi condicions de vida dignes per a totes les persones que habiten el planeta. 

L'ACP organitza les anomenades Brigades de Solidaritat durant els mesos de juliol i agost. Aquest any 2013 es realitzaran amb un format més reduït, i les destinacions seran Colòmbia i Palestina. S'entenen com un compromís de caràcter voluntari, d’apropament als problemes que afecten als pobles del Sud, a les seves organitzacions socials i a les alternatives que aquestes duen a terme des d’una òptica realista i responsable amb les comunitats amb les que es conviu.

Per més informació podeu visitar la web de l'ACP o la web de Xarxanet on informen de les entitats que rutes solidàries

"Gotes obertes": Cinc anys de Com gotes a l'oceà

Com molts de vosaltres ja sabeu sóc seguidor incondicional del bloc del gironí Eduard Muntaner, l'interessant Com gotes a l'oceà, que vaig descobrir gràcies a les seves experiències a l'Índia. Ara, el proper 4 de desembre, s'acosta el seu cinquè aniversari, i com l'autor ens comenta: "Per un blog cinc anys és més que una majoria d'edat, i tot que últimament no actualitzo tan sovint com en d'altres temps, el blog continua en forma i tinc moltes idees per iniciar una nova etapa.

La setmana abans de l'aniversari (des del 26 de novembre fins el 3 de desembre) posaré en marxa una iniciativa que de moment he anomenat "Gotes obertes". Es tracta d'obrir el blog a contribucions externes, en motiu de l'aniversari.

He contactat a bloggers que admiro i segueixo fa temps, així com també a persones que han jugat un paper important en la comunitat que ha anat creixent al voltant del Com gotes. La idea és que durant aquella setmana publiquin quelcom en el meu blog en qualitat d'autors convidats. Serà una manera de donar a conèixer tot de gent interessant que he conegut aquests anys gràcies a escriure aquest blog..."

Una bona iniciativa que us volia presentar i al mateix temps, vull aprofitar per agraïr a l'Eduard tot allò que m'ha fet aprendre en aquests darrers anys i les bones estones compatides... Per molts anys !!! 

I aprofitant que avui parlem del bloc de l'Eduard us convido a llegir aquesta entrada: Tens un blog i ganes d'ajudar a nens de Bombay? Si la resposta és sí, anima't a participar a la campanya "I love Balwadis". És ben senzill, només has... llegir més

Memòria d'un viatge al Kurdistan

La Diana Hermoso ens presenta el viatge realitzat amb l’ong Sodepau de 15 dies de tipus solidari que  tenia com objectiu descobrir la situació real del la part de la nació del Kurdistan que es troba a Turquia. El seu relat  destaca tant els fets que més la van impactar relacionats amb l’objectiu del viatge, com anècdotes i visites d'aquesta ruta:

"Una nova trobada impressionant amb l’alcalde de la part sud d’Amed, on acusat de 24 causes (com publicar fulls turístics en kurd) amb una pena de més de 100 anys, essent fora de la presó per malaltia, i tenint un fill adolescent lluitant a les muntanyes, encara manté optimisme, serenitat i orgull. Té la vista posada també en l’exemple català i de la falta de pressió dels governs d’Europa. Visita d’Amed amb un municipal per seguretat. Visites d’associacions de dones i centres culturals. Es nota que a Amed si es pot dir Kurdistan (cosa que no es podia a Van), essent la capital sentimental, tot constant-ho en l’assistència a un concert tolerat independentista..."

 I per organitzar el vostre viatge podeu visitar les seccions d'allotjament, vols, destinacions, lectures viatgeres o tourist card... 

Viatjant per El Salvador amb els "Tamales de chipilín"

En altres ocasions ja us he parlat de la meva estimació pel país més petit d'Amèrica Central, El Salvador, per la qual cosa avui us vull tornar a convidar a descobrir un interessant bloc d'una bona amiga, la Montse, i de la seva companya de viatge, la Marta, que ens presenten les experiències viscudes  en un viatge de tres setmanes per El Salvador (amb una petita escapada a Nicaragua) que va tenir lloc els mesos de gener i febrer del 2012. Us deixo amb Tamales de chipilín, un bloc que m'han encantat... de ben segur que us agradarà: 

"El darrer autobús per tornar a Alegría, on tenim l’habitació d’hotel, sortia a les 17.30 i despistades, l’hem perdut. La gent de Berlín ens ha dit que el més habitual és fer auto-stop. Però no ho hem vist gaire clar. Així que hem demanat ajuda a un grup de l’FMLN que esperava per un acte. En un segon s’han organitzat i ens han fet pujar a un dels cotxes de la caravana electoral (amb megafonia). A més del conductor, al viatge (de 7 km) ens “han escortat” dotze nens i joves que han anat cridant “que viva el Barcelona” i preguntant “¿conoces a Messi?”. Una escena molt divertida que confirma que en aquest país mai saps què passarà durant el dia..."

I per organitzar el vostre viatge podeu visitar les seccions d'allotjament, vols, destinacions, lectures viatgeres o també la GUIA PER VIATJAR EN TEMPS DE CRISI i teniu  molta més informació de EL SALVADOR a NARINANT.CAT

OFERTA ESPECIAL ESCAPADES: GROUPON ofereix una dotzena d'escapades i viatges. Alguns dels descomptes s'han de comprar en les properes hores, d'altres tenen com a data límit el dia 27 de setembre: Figueres, Saragossa, Madrid, Astúries, Màlaga, Porto, Sicília, Andorra, etc... 

Viatges solidaris

Com altres anys les ONG proposen per aquest estiu diferents opcions de turisme responsable, rutes solidàries i plans de voluntariat internacional, com per exemple estades solidàries al Marroc, cursos per a formar-se en cooperació i desenvolupament en països com l’Índia, camps de treball a l’Europa de l’est o viatges de promoció cultural a Llatinoamèrica... 

Podeu consultar aquest munt de possibilitats a aquest article de Canal solidari

Tamales de chipilín, diari d'un viatge per El Salvador

Molts de vosaltres ja coneixeu la meva passió pel país més petit d'Amèrica Central, El Salvador, per la qual cosa quan descobreixo algun bloc dedicat a descobrir les seves belleses naturals, l'hospitalitat de la seva gent o els seus indrets culturals no puc estar-me de llegir-ho  de cap a peus... Avui, a més de presentar-vos el bloc d'una amiga, la Montse, i de la seva companya de viatge, la Marta, tinc el plaer de convidar-vos a tastar petites perles d'un viatge de tres setmanes per El Salvador (amb una petita escapada a Nicaragua) que ha tingut lloc els mesos de gener i febrer del 2012. Us deixo amb Tamales de chipilín, un bloc que m'han encantat... de ben segur que us agradarà: 

"La dieta salvadorenca es basa en el blat de moro i els frijoles (mongetes vermelles). I això significa que estan presents a tots els menjars. El pa és una tortita de blat de moro sense la qual els salvadorencs no poden menjar. Els frijoles poden estar triturats, amb arròs (“casamiento”) o en sopa. Normalment es menja un plat únic en el que es combina l’arròs i l’amanida amb carn de pollastre o vedella. De pollastre, se’n menja molt… de fet la cadena de menjar ràpid més famosa del país és el “Pollo campero”. També hi ha, però, una gran varietat de peixos i mariscos que, a peu de platja, són baratíssims.  L’àpat més fort del dia és l’esmorzar que sol dur plàtan fregit, formatge en crema, ou remenat i frijoles. Durant el dia es menja molta fruita, n’hi ha de tot tipus, la venen al carrer ja pelada i tallada, a punt de menjar: mango papaya, síndria, meló, pinya, taronges,  coco, etc...."   

I molta més informació de EL SALVADOR a NARINANT.CAT

Rumb sud-oest

"Després de més de deu mesos recorrent cinc països (Argentina, Uruguai, Xile, Paraguai i Bolívia) al llarg de gairebé 32.000 km, ha arribat el moment de fer una pausa. Darrerament (massa sovint) i durant varios dies, em notava mentalment cansat. He passat uns deu dies a la ciutat de Mendoza, on he reposat bastant, a nivell físic i psíquic. Però no és suficient. El dimecres dia 5 d’octubre començo un voluntariat en una finca vitivinícola, a uns 12 quilòmetres de San Rafael, al sud de Mendoza. He troba aquesta oportunitat a través d’aquesta web. Serà la primera experiència fent el que en diuen wwoofing. La finca es diu La Rosendo, i es dedica a la producció de vi. A més té un hort i arbres fruiters. L’extensió és de vuit hectàrees. Estic motivat i tinc ganes d’aprendre i veure com funciona una finca d’aquestes característiques. Espero que a part de l’experiència, em serveixi per carregar piles i seguir viatjant després. No sé quant temps m’hi quedaré..."

Algunes paraules que ens mostren el viatge d'Alexis, autor del bloc "Rumb Sud-oest, fent camí per l'Amèrica del Sud", un interessant relat de les seves aventures, anècdotes i descobriments que us recomano visitar... aquest cop a Argentina...   

El Salvador. 28 anys després

Per tercer estiu consecutiu, el Canal 33 de Televisió de Catalunya (TV3) va obrir la finestra d'UNA ALTRA MIRADA, un espai on s'emeten durant tot l'estiu produccions documentals de caire social. Produccions d'ONGs, coproduccions i documentals de petites productores que ens ofereixen una altra mirada dels temes que ens envolten i ens preocupen... Així els passats dies 17 i 18 d'agost de 2011 es va emetre el documental "El Salvador. 28 anys després" amb direcció de Jordi Oriola, amb el que vaig col·laborar i que comparteix meravellosament bé l'argument del llibre "Rompiendo silencios. Desobediencia y lucha en Villa el Rosario" del que soc coautor... espero que us agradi:

"28 anys després Francisco Mena Sandoval torna al Salvador i visita la zona nord de Morazán, on va comandar un operatiu de l'exèrcit contra Villa El Rosario, un municipi enmig del territori d'influència de la guerrilla incipient. Allí es retroba amb els pobladors i pobladores, un capellà, guerrillers i guerrilleres, i també amb un altre company de l'exèrcit. Reflexionen sobre el que va passar llavors i sobre el sentit que ha tingut el que va succeir."

El Salvador. 28 anys després from TransformaFilms on Vimeo.