En ruta per Montenegro

Viatgisme és el bloc d'en Kimi on ens presenta relats plens d'interés i informacions que ens animaran a viatjar ben a prop o ben lluny. Avui podem descobrir Montenegro gràcies a les seves paraules i imatges:

"Sol! I quin canvi. El poble que ens havia semblat lleig havia canviat de cara i ara brillava. Després de passejar-hi vam enfilar cap al nord i després cap a l’est, seguint el Canyó del riu Tara, encara més espectacular que el del dia anterior (de fet, el segon més llarg del món darrere del Grand Canyon). Una pausa es va merèixer el pont sobre aquest riu anomenat Pont de Đurđevića, del 1940 i amb vistes espectaculars..."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Descobrint Albània, Croàcia, Montenegro i Macedònia

"Com que la nit va ser llarga ens vam llevar tard. Vam anar caminant des de l'hotel fins un estadi que està al sud de la ciutat (20 min. ) així vam aprofitar per fer l'última volta per la ciutat. A l'hotel ens havien dit que les Furbons cap a Ohrid sortien dels voltants de l'estadi i així era. Realment no hi ha furgons que vagin directament a Macedonia sinó que van a Pogradec o a Korça. Surten durant tot el dia però segurament us haureu d'esperar entre 30 min. i 1 hora ja que tarden més a omplir-se que en altres llocs. També hi ha un autobús diari de Tirana a Skopje que para a Ohrid pero sortia o a les 08:00 del matí o a les 20:00 del vespre.

 La carrera que va a Pogradec passa molt a prop de la frontera i si li dieu al conductor de la Furgon us atançarà fins allà. Heu de creuar per la frontera que hi ha a dalt de tot d'un port de muntanya uns 20 km. abans d'arribar a Pogradec. De Tirana a la frontera hi ha unes 3 hores i vam pagar 700 leks. La frontera s'ha de passar caminant i un cop a Macedonia trobareu "taxis" que us portaran a Ohrid. Bé realment no són taxis sinó gent que es treu una pasta fent aquest trajecte, per tant, haureu de regatejar bastant. A nosaltres ens van cobrar 15 euros per 3 persones per un trajecte de 30 min..."

El blog dels viatges ens mostra un seguit d'informacions i experiències pràctiques com aquest viatge que amb el títol d'Albània 2010 va visitar Albània, Croàcia, Montenegro i Macedònia fa poc més d'un parell d'anys...

I us recomano fer una ullada a la secció d'OFERTES per viatjar en els propers mesos, especialment la part de vols, hotels i escapades de RUMBO ja que hi ha algunes molt i molt interessants...

Viatge als Balcans

"Ara, deu anys després de l'últim conflicte, els Balcans són una zona segura per viatjar, tan fàcil com qualsevol altre país d'Europa. Potser el mes complicat sigui el continu canvi de moneda, l'ús d'alfabet ciríl·lic en alguns països, i el poc ús de l'anglès, sent a Kosovo i nord de Montenegro mes fàcil entendre's en alemany i fins i tot italià. El transport public i les carreteres estan en bon estat, hi ha caixers automàtics i oficines de canvi en totes les ciutats, i l'oferta hotelera i de restauració és abundant. Quant als preus, quant mes al nord-oest mes car és, portant-se el palmell la costa adriàtica de Montenegro i Croàcia. A la resta els preus són moderats tirant a baixos, podent a Macedònia o Kosovo menjar per 5€ o dormir en habitació doble amb bany per 30€..." 

De nou tenim l'oportunitat de gaudir amb una de les meves webs viatgeres preferides... Aquest cop Obert per Vacances ens porta a viatjar pels Balcans i ens descobreix un munt d'informacions pràctiques a més de la bellesa i la fascinació d'aquests països...

I molta més informació de CROÀCIA a NARINANT.CAT

Els llibres recomanants de Narinant.cat: "EL DESTÍ I ALTRES CONTES DELS BALCANS"

Ja ens ha arribat a El Bloc dels Viatges la segona col·laboració literària de Narinant.cat i aquest cop ens convida a gaudir de l'ànima dels Balcans: El destí i altres contes dels Balcans, editat l'any 2009 per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vet aquí per primera vegada en català una antologia del bo i millor de la literatura oral del Sud-est d'Europa: Trenta-sis contes breus i palpitants que han volat a través de la paraula viva per pobles i masies de Sèrbia, valls i muntanyes de Bòsnia i Hercegovina i mercats i ports de Croàcia i Montenegro. Narradors anònims, generació rera generació, han anat arrodonint aquestes històries amb esència universal, però, sobretot, històries amb la riquesa i la màgia dels pobles dels Balcans....

Hem de reconèixer la ingent tasca del folklorista i lingüista Vuk Karadzic (1787-1864) que, a més d'estar el responsable de normativitzar el serbi a mitjan del segle XIX, va cercar i transcriure centenars de contes, cançons i anècdotes d'origen popular que han permet fer realitat aquest recull i l'excel·lent traducció de Pau Bori i Sanz que ens permet avui gaudir d'aquesta selecció.

Trobem en les primeres quinze narracions contes de fades bones i dracs malvats pels més petits - amb al·legories sobre el destí, l'enveja o la ignorància -. En els cinc contes següents gaudim de les paròdies de les relacions familiars i el món animal - amb ironia i unes gotetes de mala llet - que captivaran els més adults. I per acabar, les darreres setze narracions ens acosten a l'humor més familiar...

Per la nostra part, enamorats de la narrativa oral, només podem dir que aquest llibre és una bona mostra de com mantenir el ritme i l'esperit de la paraula, que ens durà a les narracions al voltant de la llar de foc o en el racó més amagat d'un vell cafè... Quin plaer sentir històries llunyanes, i al mateix temps tant nostrades, i compartir en silenci els sentiments dels seus personatges...

Cal dir que els primers contes estan adreçats als infants, mentre que la resta son una interessant mostra de l'humor balcànic i de les relacions entre els països germans, molt recomanables pel públic adult, i que s'han de llegir abans (o després) d'haver gaudir d'un viatge per aquesta zona... Per acabar, res millor que dedicar uns instants a llegir un d'aquests relats:

"Per què els serbis són els més pobres"

Temps era temps, les nacions es van repartir la sort d'aquest món. Els governants es van reunir en una esplanada molt vasta i van començar a discutir què volien. El Tsar del món d'aquella època va preguntar als grecs:

- Què voleu, vosaltres, grecs ?

- Volem una terra fèrtil i mansa.

- Què voleu, vosaltres, llatins ?

- Volem intel·ligència i esglésies.

- Què voleu, vosaltres, anglesos ?

- Volem mar.

- Què voleu, vosaltres, francesos ?

- Volem que la nostra gent sigui rica.

- Què voleu, turcs ?

- Volem prats, aigua i cavalls.

- I vosaltres, serbis, què voleu ?

- Un moment, no ens podem decidir així com així. Hem de discutir-nos entre tots i posar-nos d'acord.

I així continuen avui dia.

Si voleu altres opinions sobre el llibre podeu visitar els blocs Al·lots El Petit princep o Vida Lectora.

I molta més informació de CROÀCIA o SÈRBIA a NARINANT.CAT

Rodamons per la Ruta de la Seda

Avui us volia presentar el bloc Rodamons, obra d'en Víctor, topògraf al que li agrada molt el futbol, bé, el Barça i sortir amb els amics a fer unes birres i la Laura, farmacèutica, que li agrada molt la dansa i també sortit de festeta. Tots dos van marxar el 23 de juny d'aquest any cap a Roma per inciair una ruta que els ha portat fins el moment a l'Uzbekistan i el Kirguizistan, en el cor de l'Àsia Central... Un viatge ple d'emocions i descobriments:

"Des de que vam començar a pensar en venir a Uzbekistan i el vam tenir situat al mapa, noms com Samarkanda, la ruta de la Seda i el mar d’Aral ens cridaven l’atenció. Després, mirant bé la ruta que pensàvem fer i els dies que teníem de visat vam pensar que seria una mica difícil arribar-hi però cada cop que ens hi acostàvem, les ganes de veure els vaixells enmig d’un desert de sorra, anaven creixent exponencialment. El mar d’Aral es troba entre Kazakhstan i Uzbekistan, bé, millor dit es trobava..."

I recordeu que durant tot aquest octubre espero els vostres suggeriments i a més podeu rebre de franc el llibre "El soroll de la Milpa"

El gat balcànic

Comencem aquesta setmana amb la presentació d'un molt interessant relat d'en Jordi Castellanos, un dels fundadors del projecte viatger "Coneguem el Món".

El seu nom és El gat Balcànic i no els ho podeu perdre ja que és un fantàstic recorregut per unes terres amb un bellíssim paisatge i una amabilitat sorprenent: més de 4500 km. en cotxe des de Barcelona a Tirana, passant per Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Albània:

"L’ impressionant Parc Nacional de Plitvice, amb llacs que vessen d’una natura que sembla no tenir límits, entre colors quasi de fantasia que fereixen als ulls de tanta bellesa, no tenim més paraules per descriure el que veiem. Estem saturats, és massa espectacle així de cop. No hi ha temps suficient per assimilar tot el que es veu, a més quasi no hi ha gent. Passegem tranquils per caminets, entre cascades i llacunes que desprenen una frescor agradable, l’aigua és plena de peixos. Si fos peix no voldria estar a cap altre lloc, no es podria aspirar a més..."

Viatge a Iugoslàvia 2009

En Ramon Mas professor de Geografia i Història és un entusiasta dels Balcans, sobretot de l'antiga Iugoslàvia. El proper estiu del 2009, després de quatre anys, tornarà a aquest meravellós país ja inexistent i ha decidit iniciar el bloc Viatge a Iugoslàvia 2009 per tal de preparar millor aquest viatge, i la veritat és que les primeres entrades pinten molt bé...

L'any 2005 va visitar totes les ex-repúbliques iugoslaves (Eslovènia, Croàcia, Montenegro, Bòsnia, Sèrbia) excepte Macedònia i aquest cop confia poder tornar a visitar-les incloent aquesta darrera... Per aquells interessats en saber dels Balcans de ben segur que gaudireu seguint els seus relats.

Viatge als Balcans

En Jordi Casals de Torelló, nascut a Vic i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, va viatjar i l'estiu de l'any 2007 als Balcans amb un grup d'amics.

El seu relat del viatge, ple de reflexions i anècdotes, és una bona manera de conèixer i aproximar-se a la realitat actual de països com Bòsnia i Hercegovina, Albània, Montenegro, Kosovo, Sèrbia o Croàcia.

La Gran Albània en bicicleta

En Xavi Tarafa, ens torna a delectar amb una nova ruta en bicicleta de 1.943 km per països poc coneguts i fascinants, aquest cop és una ruta pels Balcans, durant els mesos de juny i juliol del 2007, visitant Albània, Macedònia, Montenegro i Kosova, és a dir, gran part del que històricament es coneix com la "Gran Albània".

Amb les seves paraules i les seves imatges ens acosta a la diversitat religiosa i ètnica d'aquests indrets d'Europa. Un relat interessant i absolutament recomanable.

I si voleu gaudir d'aquest relat en primera persona, teniu dues oportunitats: en Xavier farà una xerrada a El Masnou el proper dissabte 20 d'octubre a les 18 h a Gent del Masnou; i l'altre xerrada serà a Barcelona el proper dimecres 24 d'octubre a les 20 h a l'espai Asmat.