Ja ens ha arribat a El Bloc dels Viatges la segona col·laboració literària de Narinant.cat i aquest cop ens convida a gaudir de l'ànima dels Balcans: El destí i altres contes dels Balcans, editat l'any 2009 per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vet aquí per primera vegada en català una antologia del bo i millor de la literatura oral del Sud-est d'Europa: Trenta-sis contes breus i palpitants que han volat a través de la paraula viva per pobles i masies de Sèrbia, valls i muntanyes de Bòsnia i Hercegovina i mercats i ports de Croàcia i Montenegro. Narradors anònims, generació rera generació, han anat arrodonint aquestes històries amb esència universal, però, sobretot, històries amb la riquesa i la màgia dels pobles dels Balcans....
Hem de reconèixer la ingent tasca del folklorista i lingüista Vuk Karadzic (1787-1864) que, a més d'estar el responsable de normativitzar el serbi a mitjan del segle XIX, va cercar i transcriure centenars de contes, cançons i anècdotes d'origen popular que han permet fer realitat aquest recull i l'excel·lent traducció de Pau Bori i Sanz que ens permet avui gaudir d'aquesta selecció.
Trobem en les primeres quinze narracions contes de fades bones i dracs malvats pels més petits - amb al·legories sobre el destí, l'enveja o la ignorància -. En els cinc contes següents gaudim de les paròdies de les relacions familiars i el món animal - amb ironia i unes gotetes de mala llet - que captivaran els més adults. I per acabar, les darreres setze narracions ens acosten a l'humor més familiar...
Per la nostra part, enamorats de la narrativa oral, només podem dir que aquest llibre és una bona mostra de com mantenir el ritme i l'esperit de la paraula, que ens durà a les narracions al voltant de la llar de foc o en el racó més amagat d'un vell cafè... Quin plaer sentir històries llunyanes, i al mateix temps tant nostrades, i compartir en silenci els sentiments dels seus personatges...
Cal dir que els primers contes estan adreçats als infants, mentre que la resta son una interessant mostra de l'humor balcànic i de les relacions entre els països germans, molt recomanables pel públic adult, i que s'han de llegir abans (o després) d'haver gaudir d'un viatge per aquesta zona... Per acabar, res millor que dedicar uns instants a llegir un d'aquests relats:
"Per què els serbis són els més pobres"
Temps era temps, les nacions es van repartir la sort d'aquest món. Els governants es van reunir en una esplanada molt vasta i van començar a discutir què volien. El Tsar del món d'aquella època va preguntar als grecs:
- Què voleu, vosaltres, grecs ?
- Volem una terra fèrtil i mansa.
- Què voleu, vosaltres, llatins ?
- Volem intel·ligència i esglésies.
- Què voleu, vosaltres, anglesos ?
- Volem mar.
- Què voleu, vosaltres, francesos ?
- Volem que la nostra gent sigui rica.
- Què voleu, turcs ?
- Volem prats, aigua i cavalls.
- I vosaltres, serbis, què voleu ?
- Un moment, no ens podem decidir així com així. Hem de discutir-nos entre tots i posar-nos d'acord.
I així continuen avui dia.
Si voleu altres opinions sobre el llibre podeu visitar els blocs Al·lots El Petit princep o Vida Lectora.
I molta més informació de CROÀCIA o SÈRBIA a NARINANT.CAT
Vet aquí per primera vegada en català una antologia del bo i millor de la literatura oral del Sud-est d'Europa: Trenta-sis contes breus i palpitants que han volat a través de la paraula viva per pobles i masies de Sèrbia, valls i muntanyes de Bòsnia i Hercegovina i mercats i ports de Croàcia i Montenegro. Narradors anònims, generació rera generació, han anat arrodonint aquestes històries amb esència universal, però, sobretot, històries amb la riquesa i la màgia dels pobles dels Balcans....
Hem de reconèixer la ingent tasca del folklorista i lingüista Vuk Karadzic (1787-1864) que, a més d'estar el responsable de normativitzar el serbi a mitjan del segle XIX, va cercar i transcriure centenars de contes, cançons i anècdotes d'origen popular que han permet fer realitat aquest recull i l'excel·lent traducció de Pau Bori i Sanz que ens permet avui gaudir d'aquesta selecció.
Trobem en les primeres quinze narracions contes de fades bones i dracs malvats pels més petits - amb al·legories sobre el destí, l'enveja o la ignorància -. En els cinc contes següents gaudim de les paròdies de les relacions familiars i el món animal - amb ironia i unes gotetes de mala llet - que captivaran els més adults. I per acabar, les darreres setze narracions ens acosten a l'humor més familiar...
Per la nostra part, enamorats de la narrativa oral, només podem dir que aquest llibre és una bona mostra de com mantenir el ritme i l'esperit de la paraula, que ens durà a les narracions al voltant de la llar de foc o en el racó més amagat d'un vell cafè... Quin plaer sentir històries llunyanes, i al mateix temps tant nostrades, i compartir en silenci els sentiments dels seus personatges...
Cal dir que els primers contes estan adreçats als infants, mentre que la resta son una interessant mostra de l'humor balcànic i de les relacions entre els països germans, molt recomanables pel públic adult, i que s'han de llegir abans (o després) d'haver gaudir d'un viatge per aquesta zona... Per acabar, res millor que dedicar uns instants a llegir un d'aquests relats:
"Per què els serbis són els més pobres"
Temps era temps, les nacions es van repartir la sort d'aquest món. Els governants es van reunir en una esplanada molt vasta i van començar a discutir què volien. El Tsar del món d'aquella època va preguntar als grecs:
- Què voleu, vosaltres, grecs ?
- Volem una terra fèrtil i mansa.
- Què voleu, vosaltres, llatins ?
- Volem intel·ligència i esglésies.
- Què voleu, vosaltres, anglesos ?
- Volem mar.
- Què voleu, vosaltres, francesos ?
- Volem que la nostra gent sigui rica.
- Què voleu, turcs ?
- Volem prats, aigua i cavalls.
- I vosaltres, serbis, què voleu ?
- Un moment, no ens podem decidir així com així. Hem de discutir-nos entre tots i posar-nos d'acord.
I així continuen avui dia.
Si voleu altres opinions sobre el llibre podeu visitar els blocs Al·lots El Petit princep o Vida Lectora.
I molta més informació de CROÀCIA o SÈRBIA a NARINANT.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada