El Ramon i la Laura son una parella de lleidatans, autors del bloc Donem un tomb que des del mes d'abril fins al mes de desembre de 2009 vam estar de viatge a les regions de centreamèrica i sud-Amèrica (Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Bolívia i Brasil). El seu bloc ple d'anècdotes pot ésser una bona eina per enamorar-se d'aquests pobles... avui us animo a llegir el seu relat de Mèxic:
" En la majoria de les creences d’aquestes comunitats indígenes s’hi barregen tradicions pre-hispàniques (abans de la colonització espanyola) i la religió catòlica, d’aquesta barreja se’n diu sincretisme. Només posar els peus a l’església ja ens vam quedar petrificats. L’atmòsfera estava plena de fum, tant dels milions d’espelemes com d’un incens que unes senyores portaven en un recipient amb el qual anaven perfumant l’església i la plaça. Tot el terra estava ple de fulles de pi, fulles i fulles de pi perquè totes les persones que s’asseien a terra estessin més còmodes. En un costat hi havia una banda que tocava una música molt monòtona amb instruments tradicionals; els músics eren molt vellets i anaven vestits amb la roba típica. L’església no tenia bancs, i totes les parets estaven plenes, plenes de sants i tots ells portaven un mirall a l’altura del pit (suposem que és perquè et puguis veure reflexat al cor del sant…)"
i molta més informació de MÈXIC a Narinant.cat
" En la majoria de les creences d’aquestes comunitats indígenes s’hi barregen tradicions pre-hispàniques (abans de la colonització espanyola) i la religió catòlica, d’aquesta barreja se’n diu sincretisme. Només posar els peus a l’església ja ens vam quedar petrificats. L’atmòsfera estava plena de fum, tant dels milions d’espelemes com d’un incens que unes senyores portaven en un recipient amb el qual anaven perfumant l’església i la plaça. Tot el terra estava ple de fulles de pi, fulles i fulles de pi perquè totes les persones que s’asseien a terra estessin més còmodes. En un costat hi havia una banda que tocava una música molt monòtona amb instruments tradicionals; els músics eren molt vellets i anaven vestits amb la roba típica. L’església no tenia bancs, i totes les parets estaven plenes, plenes de sants i tots ells portaven un mirall a l’altura del pit (suposem que és perquè et puguis veure reflexat al cor del sant…)"
i molta més informació de MÈXIC a Narinant.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada