El Pelut i el Borja (autor amb la Sara del bloc Viatges Habibi) ens expliquen les seves experiènciesl'estiu de l'any 2009 per Cuba, un relat ple d'aventures, bon humor i personatges:
"Al vespre, dutxats i sopats, ens vam dirigir al centre del poble per prendre alguna cosa i sondejar l’ambient nocturn de Viñales. Ens va asseure en el bar de la plaça i en menys de 10 minuts la Dàmaris, cambrera que regentava el local, ens estava explicant les seves històries més intimes i personals. Estava fins allí dalt o fins allí baix, com preferiu, del seu jefe i de les penúries del seu ex, pobre. L’acompanyava el Pedro, un dels grans, però per el moment un complet desconegut per a nosaltres. Es va fer fosc i semblava que tot anava bé, de sobte però, una petita tempesta tropical va descarregar amb força sobre la vall i en pocs minuts tot es va quedar a les fosques. Sense llum no hi havia nevera ni funcionava la caixa enregistradora, per tant, la Damaris va anunciar que havien de tancar el bar.
Nosaltres, asseguts a la terrasseta, gaudint de l’espectable meteorològic i amb les cerveses encara a mitges vam demanar una prorroga fins a que ens les acabéssim. Quan ja estàvem perdent les esperances i quan ja semblava que la nit tocava a la seva fi, tot d’una les llums es van tornar a encendre. Centèsimes més tard, des de l’altra banda de la terrassa, una veu aguda i tronada va fer acta de presència per dir: “Venga, que corran esos mojitos”. Era el Pepe..."
I molta més informació de CUBA a NARINANT.CAT
"Al vespre, dutxats i sopats, ens vam dirigir al centre del poble per prendre alguna cosa i sondejar l’ambient nocturn de Viñales. Ens va asseure en el bar de la plaça i en menys de 10 minuts la Dàmaris, cambrera que regentava el local, ens estava explicant les seves històries més intimes i personals. Estava fins allí dalt o fins allí baix, com preferiu, del seu jefe i de les penúries del seu ex, pobre. L’acompanyava el Pedro, un dels grans, però per el moment un complet desconegut per a nosaltres. Es va fer fosc i semblava que tot anava bé, de sobte però, una petita tempesta tropical va descarregar amb força sobre la vall i en pocs minuts tot es va quedar a les fosques. Sense llum no hi havia nevera ni funcionava la caixa enregistradora, per tant, la Damaris va anunciar que havien de tancar el bar.
Nosaltres, asseguts a la terrasseta, gaudint de l’espectable meteorològic i amb les cerveses encara a mitges vam demanar una prorroga fins a que ens les acabéssim. Quan ja estàvem perdent les esperances i quan ja semblava que la nit tocava a la seva fi, tot d’una les llums es van tornar a encendre. Centèsimes més tard, des de l’altra banda de la terrassa, una veu aguda i tronada va fer acta de presència per dir: “Venga, que corran esos mojitos”. Era el Pepe..."
I molta més informació de CUBA a NARINANT.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada