20 dies a la Patagònia austral

Avui viatjarem per Argentina i Xile de la mà de la Gloria Condal. El seu bloc que ja fa força temps que segueixo, diria que prop de deu anys sempre és un bon espai per gaudir d'anècdotes, imatges i descobriments... en concret us recomano l'entrada dedicada a 20 dies a la Patagònia austral:

"L’endemà vam embarcar en un petit ferri, Skorpios III per fer una ruta de 3 dies (Ruta Kaweskar) pel Campo de Hielo Sur, l’única manera de conèixer una pila de glaceres i fiords amagats en terres verges. Durant aquest temps, no vam veure cap ésser humà a part dels que érem, ni vam creuar-nos amb cap embarcació, ni teníem senyal de telèfon ni internet. Això si, vam trobar una persona coneguda del nostre poble! Tres dies de pau i de paisatges gelats, caminades fins a tocar gel i vistes de fauna i flora excepcionals...."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

22 dies per Bolívia, nord de Xile i el Perú

De nou Viatgeaddictes ens acosta a un relat d'un viatge de 22 dies per Bolívia, nord de Xile i el Perú realitzat per la Teresa i la Montse, el diari d'un viatge per lliure iniciat a La Paz (Bolívia) i finalitzat a Arequipa (Perú), utilitzant Lima, la capital peruana, com a porta d'entrada i sortida del continent sud-americà:

"De Sucre recomanem molt especialment anar al mercat central a beure sucs de fruites naturals i a menjar les seves típiques salteñas, com les de Santa Clara i no podeu marxar tampoc sense provar el formatge de la Sierra, amb els pans que també venen al mercat i estan fets al forn.No us podeu perdre tampoc anar a una choricería (atenció perquè només estan obertes fins a mitja tarda)..."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Fent un vol per Amèrica del Sud

L'Anna ens explicava fa uns mesos que "tinc un bitllet d’anada a Lima, Perú, pel pròxim 17 de setembre de 2014. Allà començarà un any especial per mi, perquè aniré a un ritme diferent del que estic acostumada. La intenció és moure’m al meu gust, viatjant per Perú, Bolívia, Xile, (potser també Argentina, Uruguay…) amb la motxilla a l’esquena. Més endavant potser creuo a Àsia. Però això està encara molt lluny...." i avui us recomano llegir la crònica d'aquest viatge Me'n vaig a fer un vol i el seu pas per la Patagònia i Xile:

"El segon dia em desperto just abans de la sortida del sol. Segueix havent-hi un cel amb pocs núvols i passem per la part potser més maca del recorregut: a la dreta els primers raigs de llum tenyeixen la punta de les muntanyes d’un groc ataronjat, a l’esquerra el perfil dels turons de color entre blau i verd fosc. Més endavant la punta nevada d’un volcà, no sé quin és. En Julián i l’Álvaro m’han convidat a anar amb ells a fer el trecking a Cerro Castillo, prop de Coyhaique. No tenia cap pla definit i amb ells em faig un fart de riure, o sigui que ni ho dubto...."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu del món us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Sense sostres per Brasil

La Mariona i l'Erick, manresana i equatorià,  autors del bloc Sense Sostres, s'han marxat de ruta durant set mesos pel continent sudamericà, en concret, van començar per Brasil, per continuar per Argentina, Xile, Bolívia, Perú i acabar a Equador... I de Brasil voldria compartir el seu relat de la "Ilha do mel: una illa en forma de rellotge de sorra":

"Els nostres dies a ilha do mel vam seguir la mateixa rutina, esmorzar ben d'hora al hostel, agafar el kit platja (crema solar, càmeres fotogràfiques, tovallola compartida i aigua), i anar a tastar alguna de les diferents platges. Tornavem a dinar peixet i a la tarda a caminar per localitzar algun lloc nou on veure la posta de sol. Aquí es pon d'hora cap a les 6 de la tarda. Al vespre alguna passejada nocturna, un sopar i a dormir, que demà serà un altre dia..."

I si voleu trobar un bon allotjament arreu del món us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

Albert Casals, sense fronteres

De ben segur molts de vosaltres ja coneixeu l'Albert Casals però ja fa temps que volia dedicar una entrada als seus viatges, així que aquí està... i us convido a la lectura del seu segon llibre "Sense fronteres" així com a conèixer la seva web i la seva vida: 

"Als 9 anys vaig aconseguir curar-me de la leucèmia. A partir d’aquí les coses van començar a millorar (mirant-ho amb perspectiva, no sembla gaire difícil, no?) fins al dia d’avui, que encara segueixen millorant. L’any que vaig acabar ESO vaig començar a viatjar sol per primera vegada, encara que feia molt de temps ja en tenia ganes. No sé ben bé quan va començar aquest desig de descobrir i d’explorar, però sé que, quan tenia quatre anys i anava d’excursió amb els meus pares, acostumava a desaparèixer als pocs minuts per a anar “a descobrir camins secrets”.

I ara ja podem llegir el seu segon llibre que es centra en Sud-Amèrica, Àfrica i Àsia: "Durant aquests dos anys heu estat moltes les persones que m'heu preguntat si escriuria un segon llibre. I sí, al final l'he fet! La veritat és que una vegada t'has acostumat a compartir les experiències, es fa molt difícil deixar-ho de fer i és que tantes aventures no poden quedar només en el meu record! A Sense fronteres hi podreu llegir les mil i una aventures que he viscut per Sud-amèrica, Àfrica i Japó. Ah! I també inclou relats que he escrit mentre viatjava i, per suposat, un capitolet "Felicisme i infelicisme", que posa al dia la meva filosofia. Espero que us agradi!"

I si voleu trobar un bon allotjament arreu del món us recomano el cercador d'hotels i B&B de Booking, hi ha des de senzills albergs i hostals a hotels amb encant...

En Badoc per Xile i el Pacífic Sud

En Badoc és el nom del bloc i del vaixell d'una parella viatgera que durant quasi tot l'any 2012 va creuar els mars de Xile i el Pacífic Sud en una ruta plena de bellesa, aventures i somnis...

"Avui diumenge, a Neiafu els carrers estant deserts, no més si passegen els porcs, que aquí corren lliures com els gossos!. El diumenge en el Regne de Tonga és un dia sagrat i no es treballa, ni està permès banyar-se a la platja, ni tan sols hi ha vols! Tot està paralitzat excepte les esglésies, que n’hi ha un munt ! Nosaltres vagaregem escoltant de lluny els cants de unes i d’altres.

Al matí hem anat a la Catedral, que és la més gran i estava a tan plena que casi ens hem quedat fora, però de seguida ens han portat unes cadires i ens hem assegut a la porta. No és que de cop ens haguem tornat religiosos, no, de fet anem a fer de “voyeurs”,però ens ho prenem amb molt de respecte. Ens agrada veure la gent endiumenjada amb els seus millor vestits i el tradicional “taovala” ( una mena de davantal, teixit amb fibres vegetals que denota respecte, veure fotos), i sobre tot escoltar-los cantar, sovint a tres veus amb tota dedicació i saviesa, amb la participació gaire bé de tothom, petits i grans. També ens envaïes cert sentiment místic i a l’hora alegre en l’ambient carregat de devoció i entrega d’aquesta gent que se’ns acosten per desitjar-nos la pau…"

I no dubteu en visitar la GUIA PER VIATJAR EN TEMPS DE CRISI on trobareu més de 200 webs per viatjar de franc o a bon preu.

Diari d'una estada a Xile

La Montserrat Jorba, el Marc Canals i la seva filla Queralt viuen des de fa pocs mesos a Xile on han marxat per motius laborals i com bons blocaires de viatges han donat continuitat al seu bloc Diari del viatger relatant-nos la seva estada en aquest país:

" Avui lloguem un cotxe per anar a visitar Vinya del Mar, ciutat annexa a Valparaíso i de la que qualsevol xilè en parla meravelles i els hi encanta. Doncs bé, us sona Benidorm o Marina d'Or ? doncs això és Vinya del Mar si li treiem el poc que val la pena, que és la Quinta Vergara i poder el seu Jardí Botànic (no l'hem visitat). 

Només entrar ja ens comencem a ensumar el que serà la "Ciudad Jardín" que ven la guia i que no es tracta de xalets antics amb encant sinó enormes blocs d'apartaments un al costat de l'altre o fins hi tot al davant privant de vistes, sol, aire i llum. En fi, bombolla immobiliaria en el seu màxim exponent. 

 Comencem la visita per la Quinta Vergara on diuen és el parc més bonic de tot el litoral i potser de Xile. Doncs bé, el llistó torna a estar massa alt i no n'hi ha per tant, tot i que està bé i el passeig és agradable. En mig del parc hi ha el Palau Vergara (1910) d'estil Gòtic Venecià on el seu interior emplaçava el museu de Belles Arts. Ara mateix l'edifici està tancat i amb importants patologies causades per sismes. Sembla que hi ha engegat un projecte d'intervenció i la veritat és que és un edifici que sembla que s'ho val..."

I no dubteu en visitar la GUIA PER VIATJAR EN TEMPS DE CRISI on trobareu més de 200 webs per viatjar de franc o a bon preu.

Rumb Sud-oest

Rumb Sud-oest és l'escapada en forma de viatge llarg de l'Alexis, de durada incerta, per conèixer alguns països de l’Amèrica del Sud, com l’Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai, Bolívia i Perú. A aquesta llista potser se n’hi afegirà algun altre. No hi ha data prevista de tornada. En aquest viatge no es limitarà només a fer trekkings, sinó també a visitar ciutats, fer algun voluntariat i tot el que pugui sorgir al llarg del trajecte.

Va iniciar el viatge a finals de novembre del 2010 i de moment podem saber com li va la vida per Xile: 

 "La Serena és la segona ciutat més antiga de Xile. Després de la fundació de Santiago, l’any 1542, Pedro de Valdivia va veure la necessitat de consolidar la seva conquesta mitjancant la manutenció d’un contacte amb el Virreinat del Perú. Per a això necessitava copmtar amb un lloc d’avancada on les seves tropes poguessin descansar i alimentar-se. Així va néixer La Serena, fundada pel capità Juan Bohon el 1544. Als matins hi acostuma a haver núvols i boira en aquesta ciutat. Surto a passejar i arribo fins al far, situat a uns tres quilòmetres del centre. Actualment compleix funcions ornamentals. Al fons es veu la ciutat de Coquimbo. Hi ha turistes passejant i a l’aigua es veuen alguns surferos..." 

I molta més informació de XILE a Narinant.cat

Dos bitllets d'anada a Xile

"Ens hem iniciat en el món del couchsurfing i la veritat és que ha estat una experiencia genial!
Hem passat quatre dies a Panguipulli, un poble a pocs quilòmetres al nord de Valdivia, on la Carla i el Germán ens han acollit amb els braços oberts.

Panguipulli és un poblet encantador, on pots respirar pau i tranquilitat. El poble compta amb uns 30.000 habitants, pero la major part de la población és rural, així que es veu molt més petit del que representa el nombre d’habitants.

No hem perdut el temps, com és d’esperar en tot viatjer d’arreu del món, i hem volgut visitar les coses més embletmàtiques de la zona. Hem passejat pel poble, ens hem banyat a la platja, hem visitat el Parc Nacional Huilo-Huilo i ens hem relaxat sota les calentes aigües d’una de les moltes termes naturals que s’ubiquen en aquesta regió..."

Amb aquests interessants mots l'Edgar i la Queralt, una parella de catalans (de Reus i de Manresa), ens van relatant dia a dia en el seu bloc Tu, jo i dos bitllets d'anada a Xile les seves experiències iniciades a finals de l'any passat per Xile... realment val la pena fer una bona ullada perquè ens donen una fantàstica visió del Xile actual i de ben segur, encara han de fer molt camí...

I molta més informació de XILE a Narinant.cat

De viatge a Xile amb Narinant.cat

Fa pocs mesos us vaig presentar el portal de viatges en català, NARINANT.CAT, on es poden trobar tota mena d'informacions per tal d'organitzar i gaudir d'un bon viatge... Vols, hotels, albergs, apartaments, agències de viatges, lloguer de cotxes, mapes d'itineraris, informació del temps, literatura de viatges, fòrum, informacions, recursos, actualitat, blocs de viatges, etc... i tot en català...

Avui us convido a visitar una de les destinacions publicada fa uns dies, XILE

Més que un viatge a Xile

Més que un viatge és el nom del bloc de l'Evelyn de Reus i en Miquel de Mataró, on relaten la seva volta al món durant tot l'any 2009... avui us deixo amb la lectura de les seves aventures a Xile:

"Després d’una llarga nit al bus, despertem i obrim la cortineta de la finestra... quina passada!!! El desert d’Atacama, un cel blau intens que contrasta amb una terra vermellosa que omple tot el paissatge, fins allà on arriba la nostra mirada.

El poble de San Pedro d’Atacama no s’assembla a res del que hem vist fins ara. Totes les construccions són d’adobe, una barreja de fang, palla i excrements pintades, o no, amb cal. És força turístic, amb molts cafès, bars i agències que t’ofereixen milers de tours. Però no li fan perdre encant. Està a 2440 metres d’alçada i hi ha una diferència tèrmica entre el dia i la nit brutal. D’anar amb tirants durant el dia, passes a dur tota la roba que tens durant la nit, i et congeles!!"

I molta més informació de XILE a Narinant.cat

En cotxe per Atacama, Salta i Uyuni

L'agost i el setembre de l'any 2008 en Xavier Blancafort va estar de viatge en cotxe per Atacama (Xile), Salta (Argentina) i Uyuni (Bolívia), i com sempre ens ho relata amb un munt de comentaris i consells:

"Tot seguit, ja als peus del Parinacota, el preciós llac de Cota-cotani i l’impressionant llac Chungara. La llegenda de la seva formació, d’origen inca, és molt bella. Explica que aquesta zona era habitada per dos pobles propers. La seva vida transcorria entre lluites i odis, un estira i arronsa de discussions i drets que, en algunes ocasions, havien acabat en lluites en que ningú hi havia sortit guanyant. En aquest ambient, el destí fa que dos joves, un príncep i una princesa de cada comunitat, es trobin i s’acabin enamorant profundament, ignorant els odis dels seus. Aquest amor és terriblement molest per a les dues tribus, que no el consentien. L’odi acumulat és tan gran que en lloc d’aprofitar-ho per deixar de barallar-se i enfrontar-se, avisen a la parella que el seu amor és impossible. Però com més intentaven separar-los, més enamorats estaven. Els núvols nocturns i la lluna ploraven amargament, també els llops de les valls properes ploraven i udolaven, al veure la situació de la parella, sent, potser, l’amagat avís dels déus als dos pobles. Xamans de tota mena i de tot arreu, fins i tot de pobles llunyans, a petició dels pares, van practicar ritus per trencar els llaços afectius, però no van aconseguir res, l’amor cada vegada era més fort. La preocupació és va convertir en pànic i els sacerdots de les dues tribus van decidir sacrificar-los per evitar que continuessin junts. Van ser assassinats en una nit fosca, en què ni la lluna en va voler ser espectadora. La mare natura no en va voler ser còmplice y es van deixar anar les seves forces, fortes pluges, amb llamps i trons van assolar durant molt de temps la regió, fins a fer desaparèixer les dues comunitats... i fent aparèixer dos bonics llacs plens de vida: el Cota-Cotani i el Chungara, on els dos enamorats s’hi passegen en petites canoes o caminen plegats a les seves ribes. La deessa natura, encara no prou contenta amb això, encara va fer un últim homenatge a la parella fent que, al lloc on van ser enterrats príncep i princesa naixessin dos bells volcans: El Parinacota i el Pomerame..."

i molta més informació de Xile o Argentina a Narinant.cat

Un any sense hivern

Aquest és el nom del bloc de la iSa, cRiS, daNi i patRi que relata la seva experiència de sis mesos per Amèrica del Sud, en concret per Perú, Bolivia, Xile, Argentina i Brasil on trobar imatges i reflexions d'una experiència que:

"... hem gaudit d'un dels continents més bonics del món. La gent que hi habita és molt agradable i acollidora. Durant mig any hem fet milers i milers de quilòmetres. Amb transports de tot tipus: autocar, tren, cotxe, a peu, en taxi, en vaixell, en avió, fent dit, etc.

Les experiències han estat molt positives, hi ha hagut de tot evidentment, com en tot en aquesta vida, però (vulgudament) ens quedem amb les bones. Les negatives, són insignificants, i per sort la majoria de coses han anat rodades.Acabem el viatge com quan es tanca una etapa de la vida. Un parèntesi descomunal...."

i molta més informació de Brasil, Argentina o Perú a Narinant.cat

Ensenyar xinès...

El bloc Ensenyar llengua a l'alumnat no romànic (xinès 中文) vol ser una ajuda per l'alumnat, mestres i professorat de l'Aula Ordinària a tenir una competència lingüística oral i escrita en el mínim temps possible. El seu objectiu és aconseguir-ho amb les metodologies i recursos que van facilitant en aquest bloc però, al mateix temps s'han convertit en un interessant espai on trobar informacions i consells sobre la cultura i la societat xinesa... us convido a fer una ullada...:

"Ahir vam saber que TVC en aquesta tasca de funció pública dedicarà sis mesos (un per comunitat) a presentar els principals col·lectius en nombre arribats a la Catalunya que ha passat dels 6 milions als 7'5. Una tasca pedagàgica de coneixement de tota la societat catalana entre tots eles seus habitants que busquen un espai comú malgrat les diferents llengües, creences, costums... Tot plegat un pas bàsic per aconseguir la base sòlida de la societat cohesionada del futur defugint algunes opcions polítiques minoritàries o no que busquen brega a ciutats com Vic o Badalona encenent focs que tots tenim clar que no podem atiar sinó resoldre a partir del diàleg, la pareaula i l'entesa. Bona feina TVC!"

i molta més informació de XINA a Narinant.cat

El Xile espectacular

En David Acevedo (il.lustrador i dissenyador gràfic) i l'Anna Miracle (periodista) son els autors de l'interessant i divertit bloc "Ho fan dos" que ens relata els seus viatges per Amèrica.

De totes les seves aventures i imatges avui podem gaudir dels relats de finals de l'any 2008 a Xile: "Deixem enrere la ciutat per anar cap a San Pedro de Atacama, en ple desert i al davant del salar. Aquest tram l'hem tornat a fer acompanyats. Aquest cop amb la Tia Maria Jose que tot i l'altura ha aguantat com una campiona. De fet, ha aguantat molt millor que jo. L'indret és espectacular: laguna cejar, valle de la luna, el salar de atacama, las lagunas altiplánicas, los géisers del tatio, les termes de puritama. N'hem quedats captivats. Les imatges parlen per si soles..."

Viure a Santiago de Xile

Patillades és el bloc d'en Xavier Lozano que tracta qualsevol tema que crida l'atenció al seu autor ja sigui per ser interessant, divertit, indignant o absurd. Donada la seva residència actual a Santiago de Xile, molts dels seus escrits tenen a veure principalment sobre les seves ventures en aquest llunyà país i avui us els volia presentar.

Una bona lectura que de ben segur trobareu interessant ja que ens parla de llocs a visitar a Xile, de les eleccions a la capital, dels predicadors de la Plaza de Armas, del llenguatge, de los "Pacos", de La Serena, de...

Des de Coneguem el món ens plau convidar-vos a la xerrada "Descobreix Mongòlia" el proper divendres 5 de juny a les 19h. a Can Fabra

Arreu d'Amèrica del Sud...

L'Elisabet Falgueras porta des de juliol de l'any 2008 fent realitat un somni: un viatge per Amèrica... en el seu bloc Fent les Amèriques podem trobar interessants relats i informacions sobre els seus descobriments i vivències, acompanyada per dues amigues la Toya i la Sònia.

Després d'iniciar el viatge per Colòmbia ens ha portat a gaudir dels seus relats de Perú, Equador, Argentina, Bolivia, Veneçuela o Xile... Una meravella de bloc...

Celebra amb nosaltres els 505 relats d'El Bloc dels Viatges: rep de franc dues entrades per l'exposició "Els grans viatges de Zheng He".

Fent les Amèriques

La Queralt i en Bernat són una parella del Bages que tenen moltes ganes de viatjar i de viure experiències junts i amb d'altra gent d'arreu del món.

Per això fa uns mesos que van iniciar el bloc Fent les Amèriques on ens relaten el seu viatge per Amèrica del Sud i en concret ja han visitat Xile i Argentina i ens conviden a conèixer les seves aventures...

Descobrint el món

La Mon i en Xevi van començar la Volta al Món l'1 d'octubre en direcció a Xile, tot seguit van visitar l'Argentina per més tard anar fins a la Polinèsia francesa, Nova Zelanda, Indonèsia i Singapur.

El seu relat és una primera aproximació a descobrir aquests indrets i compartir amb aquesta parella d'enamorats de la natura i apassionats pels viatges la seva aventura.

A la Patagònia

Xavier Blancafort de Taradell ens presenta el diari, ple de consells pràctics, del seu viatge a la Patagònia argentina durant poc més d'un mes a finals de l'any 2004.

En aquest interessant i complert relat podem gaudir d'indrets com Ushuaia, la glacera Perito Moreno, Torres del Paine, el parc nacional Tierra de Fuego, la Laguna de los Tres, Bariloche i tants d'altres.