"De poca cosa em puc queixar de la meva despedida de la Xina. Els reis m’han portat a un meravellós lloc, YuanYuang, perdut enmig de les muntanyes surenyes, aprop de la frontera xinesa amb Vietnam i Laos. Les tribus que vaig conèixer a Sapa, Vietnam, van emigrar d’aquesta zona, important d’aquí la seva manera de plantar l’arròs en un sistema tan muntanyós on sembla que només hi podrien créixer pins. Aquí, les terrasses s’estenen fins a l’infinit, aquest cop plenes d’aigua. Ha estat un dia llarg de visites, començant amb la sortida del sol a les 6′30 i amb la posta a les 18′00, després d’haver dormit 3 hores en un petitíssim autobús nocturn ple de xinesos.
L’aigua quieta com un mirall ha començat a reflectir les primeres llums del dia, transformant el paisatge en un trencadís platejat digne de ser part d’un vitrall en una església gòtica. Els baixos murs de contenció entre terrasses de poc menys d’un metre d’alçada asseguren que l’aigua es quedarà prou temps estancada per permetre el creixement de l’arròs..."
De nou vull compartir una de les entrades, en concret des de Xina, escrites a principis de l'any 2010 pel Roger Estivill que podem gaudir en el bloc Viatge a Orient, el relat del seu viatge des de finals de l'any 2009 i fins a l'actualitat pel sudest asiàtic... ple de divertides anècdotes, interessants reflexions i bones imatges...
+ informació de Xina a Narinant.cat
+ informació de Xina a Narinant.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada