L'agost i el setembre de l'any 2007 en Xavier Blancafort va estar de viatge en cotxe per Costa Rica i com sempre ens ho relata amb un munt de comentaris i consells:
"...Sortim de la platja i voregem la costa, sempre per aigües cristal·lines, amb platges desertes o petits penya-segats, amb una fila de cocoters a primera línia i la selva al darrera. Travessem Punta Mona i l’illa dels Monos i en Victor modera, encara més, la velocitat. Entrem, si es pot dir així, a mar obert.
Comença la recerca de dofins, amb un silenci tens i expectant. Continuem recte i girem, sense trobar-los. Quan comencem a témer que no estarem de sort i no els veurem, en Victor els localitza i ens hi apropem ràpidament. Aturem la barca a certa distància, respectant els dofins, cosa que volíem i que ja ens està bé. Comença l’espectacle. Tres dofins, segurament intentant aparellar-se, neden al voltant nostre fent, de tant en tant, algun salt, alguna esquitxada, traient la cua, submergir-se i sortint a l’exterior ara aquí, ara allà. De tant en tant ens movem per acostar-nos-hi una mica, sempre, però, de forma respectuosa, deixant que siguin ells qui, en tot cas, s’acostin a nosaltres. Cap al final sembla que n’apareix algun altre, però molt poca estona..."
I molta més informació de COSTA RICA a NARINANT.CAT
"...Sortim de la platja i voregem la costa, sempre per aigües cristal·lines, amb platges desertes o petits penya-segats, amb una fila de cocoters a primera línia i la selva al darrera. Travessem Punta Mona i l’illa dels Monos i en Victor modera, encara més, la velocitat. Entrem, si es pot dir així, a mar obert.
Comença la recerca de dofins, amb un silenci tens i expectant. Continuem recte i girem, sense trobar-los. Quan comencem a témer que no estarem de sort i no els veurem, en Victor els localitza i ens hi apropem ràpidament. Aturem la barca a certa distància, respectant els dofins, cosa que volíem i que ja ens està bé. Comença l’espectacle. Tres dofins, segurament intentant aparellar-se, neden al voltant nostre fent, de tant en tant, algun salt, alguna esquitxada, traient la cua, submergir-se i sortint a l’exterior ara aquí, ara allà. De tant en tant ens movem per acostar-nos-hi una mica, sempre, però, de forma respectuosa, deixant que siguin ells qui, en tot cas, s’acostin a nosaltres. Cap al final sembla que n’apareix algun altre, però molt poca estona..."
I molta més informació de COSTA RICA a NARINANT.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada