I aquest dijous: BARCELISTAN

Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, té el plaer de convidar-vos aquest dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costat de l’Estació de Sants) al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN, un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidirem per escoltar música o compartir una copa.

En aquesta primera trobada ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

Benvingut a Liverpool

Avui us volia presentar el bloc Benvingut al Món Real, obra de l'Albert Sargatal on ens relata els seus esdeveniments diàris i els viatges que relaitza com han estat a Madrid, Milà o Escòcia i en concret us convido a la lectura del relat de la seva escapada a Liverpool, vivint del passat sense renunciar al present:

"Aquesta vegada la nostra dèria viatgera ens ha portat a Liverpool, situada a l'oest de la Gran Bretanya. D'entrada la ciutat és gran però té l'avantatge de que tots els llocs d'interès estan situats a la mateixa zona i es poden fer caminant, amb un bon ritme això si. Excepte l'estadi d'Anfield, que està bastant allunyat i la millor manera d'arribar-hi és prendre el bus 27 que et deixa just davant."

I recordeu que el proper dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

Viatge a la Xina

"Ens vam aixecar aviat per a anar a l'excursió a la Gran Muralla i tenim la sort que fa un dia radiant. Quan vam arribar, el conductor, amb un anglès mínim ens diu que sobre les 14:00 hem d'estar en el restaurant ... però quin restaurant????. Intentem que ens doni més detalls, però el pobre no sap com comunicar-se amb nosaltres, només aconseguim entendre que sempre anem a l'esquerra ... Un senyor belga que feia 20 anys havia fet el mateix recorregut i ara repetia ens repeteix l'hora i com veiem que ell sap més que nosaltres decidim seguir-lo, però quan vam començar a caminar veiem que no hi ha cap problema: durant gairebé tot el recorregut hi ha xinesos que t'acompanyen i et mostren el camí mentre t'intenten vendre aigua molt fresqueta, samarretes, t'ajuden durant el recorregut, etc...."

De nou a Viatgeaddictes podem trobar un interessant relat, aquest cop us recomano la lectura del viatge, aquest estiu del 2009, a la Xina d'en Guillem i la Núria...

I recordeu que el proper dijous 28 a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18) comença BARCELISTAN

Viatge a Canadà i NY

En Xevi i la Silvia acaben de publicar a Viatgeaddictes el relat de la seva ruta l'any 2008 per Canadà i Nova York. L’objectiu d’aquest viatge va ser visitar uns amics seus que estan vivint actualment a la Ville du Quebec i recórrer alguns punts del Quebec i Ontario fent parada a les ciutats més importants i van aprofitar per baixar fins a Nova York en una visita llampec. Podeu trobar més informació i fotos sobre aquest viatge al bloc El Bloc d'en Xevi i la Sílvia i us deixo amb les paraules que inicíen el seu relat:

" La veritat és que la il·lusió de fer un viatge d’aquesta mena era molt gran i els preparatius van ser minuciosos. Vam planificar molt bé els llocs que visitaríem i on faríem nit. També va ser de gran ajuda el fet de tenir unes quantes nits resoltes a la Ville du Quebec..."

BARCELISTAN: L'ànima d'Àsia Central a Barcelona

En el marc de les activitats que Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, realitza habitualment, el proper dijous 28 de gener a les 20.30h al Bar Soho (c. Vallespir, 18, al costa de l’Estació de Sants) tenen el plaer de convidar-vos al naixement d’un nou projecte anomenat BARCELISTAN.

BARCELISTAN és un espai de trobada a la ciutat de Barcelona on periòdicament totes aquelles persones interessades per l’Àsia Central, i com no, de persones establertes arreu de Catalunya d’origen centre asiàtic, coincidirem per escoltar música, compartir una copa, veure una pel·licula o gaudir d’una exposició de fotografies.

BARCELISTAN és el nom d’aquesta primera trobada que vol crear un ambient distès i relaxat en el Bar Soho del popular barri de Sants, on ens acompanyarà un fil musical amb els millors artistes d’Àsia Central, una exposició de fotografíes d’aquesta zona del món i la possibilitat de prendre una copa mentre donem pas a conèixer-nos i compartir experiències i records.

En resum, un espai obert a la xerrada, a la tertúlia i al mestissatge que esperem us sigui d’interès. Esteu totes i tots convidats el proper dijous 28 !!!

Somriures de Bombai

La Shila Ganguly i l' Ana Andrés són les autores a quatre mans del bloc Univers Bombai que ens relat la seva vida a l'Ìndia i les seves experiències com a cooperants de l'ong Sonrisas de Bombay: "Avui us vull parlar dels balwadis. Primer, posar-vos en situació, ¿què és un balwadi? És el que nosaltres a Espanya coneixem com a guarderia.

En aquest cas i en el context de l'Índia, en concret de les àrees on portem a terme els projectes, els slums (zones de barraques) de Bombai, les guarderies són una mica diferents de les que us imagineu a Espanya, però perfectament adequada a les necessitats dels nens. Es troben. S'arreglen per dins i es decoren amb pòsters educatius (abecedari, números, fruites, professions, etc.), amb dibuixos dels nens, pissarres i se'ls proporciona material escolar com ara contes, llapis de colors, plastilina i material per als àpats: vasos i plats. Dins hi sol haver una aixeta i en alguns una petita cuina on es prepara el menjar per als nens..."

La bellesa dels Parcs nacionals dels Estats Units

En Jordi Colom de Tremp ha començat fa pocs dies un llarg viatge: la volta al món durant dos anys i per aquest motiu ens presenta el seu bloc Sentir el món, on ens anirà comentant esdeveniemnts i descobriments.

A més de poder fer una primera lectura dels seus mots us recomano molt especialment fer una bona ullada a les seves imatges dels Parcs Nacionals dels Estats Units, plenes de vida, bellesa i sentiment...

Solidaritat amb Haití

Avui, recordo amb tristesa les paraules que vaig sentir per boca d'un bon amic salvadoreny al gener de l'any 2001, quan un nou terratrèmol va sacquejar el seu país:

"Si us plau, no es quedem solament reflexionant sobre la destrucció mortal de la naturalesa, hem d'anar molt més enllà, cal reflectir la responsabilitat política de governs i partits del país, l'immoralitat de les polítiques d'expoli econòmic del primer món, cal denunciar la complicitat de la mà de l'home en la tragedia d'aquest poble... per què un terratrèmol a El Salvador és causa de mort i destrucció i en canvi en altres indrets del món les seves conseqüències són afortunadament menys tràgiques...?" Avui aquesta pregunta podríem fer-la sobre Haití...

Per tot això, volia compartir l'entrada de Com gotes a l'oceà de l'Eduard Muntaner sobre el terrible terratrèmol d'Haití i convidar-vos a seguir l'actualitat i les diferents accions mitjançant el Canalsolidari.org que disposa d'una pàgina específica de notícies on podem trobar algunes maneres de col·laborar... gràcies !!!

Concurs de relats de viatges Mikel Essery 2009

El dia 2 de juliol del 2007 al costat del temple de Mahram Bilgis - la mítica reina de Saba - a prop de Marib, al Iemen, un kamikaze, presumpte activista d'Al Qaeda, va envestir el seu vehicle ple d'explosius contra un comboi de turistes estrangers. Van morir un total d'onze persones; Mikel Essery, el guia del grup, era una d'elles. La notícia va provocar un gran impacte.

No vaig tenir la sort de conèixer en Mikel. Les seves amistats diuen que era una d'aquestes persones que allà on anava deixava empremta, no passava desapercebuda: bon conversador, atent a escoltar, aliè a la indiferència, popular, socialment compromès, provocador i conciliador, faranduler, universal, conscient de la brevetat de la vida.

Una persona fascinada per la diversitat dels indrets d'aquest món, per la seva gent, els paisatges, els colors, les albades, les aromes... els relatava amb entusiasme, reflectint-los en les seves notes i petits relats, en les seves cartes, els seus dibuixos, en les fotografies i els petits objectes que portava dels seus viatges.

Per tot això i en record seu, fa uns mesos es va convocar la primera edició del Concurs de Relats de Viatge Mikel Essery 2009 a la qual em vaig presentar amb un seguit d'escrits publicats en el bloc Amu Daria i sota el títol: “Un viatge al colors i sabors de la Ruta de la Seda: vuit relats d'amor”.

Fa poques setmanes dies va tenir lloc a Donostia el veredicte del jurat, essent el guanyador un relat de la nord-americana Jann Huizenga titulat Keeper of the keys (L'encarregada de les claus - us deixo també un enllaç a la traducció al castellà-) que es situa a l'Albània convulsa dels anys posteriors a la dictadura de Enver Hoxha i havent quedat entre els finalistes el meu relat conjuntament amb d'altres d'Urtzi Urrutikoetxea, Jorge Napal i Juan Gorostidi Berrondo. Aprofito aquestes línies per agraïr la feina (i l'ànima) dels organitzadors i del Jurat i i felicitar de tot cor a la guanyadora i a totes i tots els participants...

A més de la decisió del concurs, es va presentar el llibre Mambo Poa -una salutació en swahili que Essery utilitzava amb els seus alumnes-, que recull una selecció de 24 d'aquests relats de viatge en diferents idiomes que són una representació dels 122 treballs rebuts en aquesta edició del concurs, dels quals 16 han estat en euskera, 78 en castellà, 15 en català i 13 en anglès.

Tot just ara s'ha presentat la segona edició d'aquest concurs i aprofito per encoratjar-vos a participar, bona sort...

Apunts de viatge: Tànger

Ja us havia parlat anteriorment d'un dels meus blocs preferits: Apunts de viatge d'en Jordi Canal-Soler (on parla dels seus viatges per Alaska, Egipte, Indonèsia, Laos, Austràlia o França...) i avui us volia deixar amb els seus relats del Marroc:

"Vella, moderna, africana, europea, caòtica Tànger. Com totes les ciutats d’Àfrica, Tànger es lleva molt abans que el sol. Molt abans que les primeres llums del nou dia colpegessin amb contundència la costa del Nord d’Àfrica, els vells vaixells de pesca ja retornaven amb les captures de la nit. El dia em va sorprendre al port, quan els pescadors estaven acabant de descarregar el peix i el cobrien amb gel en caixes de plàstic. Les barques estaven amarrades unes al costat de les altres en un amuntegament que amb prou feines deixava espai per a passar a les que acabaven d’entrar. Les boies de plàstic ataronjat, els perfils blavosos, verds i blancs de les barques de fusta i metall, les caixes de plàstic apilades sobre coberta i els impermeables grocs embrutits de sal i restes de peix dels pescadors que feinejaven creaven una simfonia de colors que hauria inspirat sens dubte a Henri Matisse si l’hagués vista durant el viatge que va fer a Tànger el 1912...."

Viatge a Àustria

Sense descans és el bloc de la Laura i el David (i des de fa pocs mesos de l'Arnau) de Girona on els seus protagonistes ens relaten les seves experiències viatgeres. Avui us convido a la lectura del seu relat del viatge de l'any 2006 a Àustria:

"L’estiu de l’any 2006 era el primer any que teníem l’autocaravana i varem decidir fer-ne l’estrena grossa viatjant a Àustria. Teníem davant nostre 3 setmanes de vacances que volíem aprofitar per visitar aquest país del qual en teníem tan bones referències.

L’anada la fem per la costa blava francesa, nord d’Itàlia (Alessandria, Brescia) i el primer dia arribem fins a Riva del Garda, al costat del Lago di Garda. La segona tongada de quilòmetres fins al nostre destí la fem via Rovereto, Bolzano, Merano i, a partir d’aquí, ja entrem a la zona tirolesa d’Àustria, i fem el port de muntanya de Timmelsjoch fins arribar a Sölden. Aquí hi establim el primer camp base...."

Imatges d'Amsterdam

El reusenc Te la mà Maria ha viatjat pels Països Baixos aquest estiu de l'any 2009.

Com sempre, acompanyades d'unes breus informacions i unes bones fotografies ens ofereix un primer tast d'aquest país i al llarg de tres dies ens mostra les excel·lències de aquests llocs, poseu-se còmodes i donem un petita volta per les meravelles que veurem: Amsterdam.

Viatge als Alps Italians

Sense descans és el bloc de la Laura i el David (i des de fa pocs mesos de l'Arnau) de Girona on els seus protagonistes ens relaten les seves experiències viatgeres. Avui us convido a la lectura del seu relat del viatge de l'any 2005 als Alps italians:

"Aquest viatge és un dels més especials que en David i jo hem fet mai, en molts aspectes. Espero poder transmetre de la millor manera possible tot el que varem viure i com ho varem viure. per tal que tothom qui ho llegeixi se’n pugui fer una idea.

El viatge l'iniciem el 24 de juliol de 2005. El nostre objectiu és passar unes bones vacances a la vall d’Aosta, als Alps italians, i intentar fer algun 4000 per tal d’estrenar-nos en aquesta alçada. Per començar a fer boca, el primer dia decidim provar les sensacions de caminar en glacera. És per això que des de la població de Pont anem fins al coll del Gran Etret (3201 m). Aquesta ruta ens serveix molt per practicar amb els grampons nous i també per provar la nostra forma, ja que en total fem uns 15 Km amb un desnivell acumulat de 1250 m. La població de Pont és el punt culminant d’una bonica vall, la de Seiva...."

Direcció Reykjavik

"Despertem un dia més en terra islandesa. És un despertar trist. Res a veure amb el que vam experimentar fa tretze dies al costat mateix de l'Öxarfjörður. Aquell era el primer matí a Islàndia; el d'avui, l'últim. Però que sigui l'últim no significa que deixem de banda el nostre ritual matutí: esmorzar islandès. Mengem dins la furgoneta amb la terra que ens ha acollit les darreres dues setmanes als nostres peus. El riu Lagarfljót descansa més avall amb les seves fredes aigües brillant sota el càlid sol islandès. La panoràmica de què gaudim és un bon resum de tot el que hem viscut en aquest petit país. Un país a vegades fred com el gel, a vegades calent com el foc.

Tot i que el ferry no salpa fins les quatre de la tarda, decidim baixar tranquil·lament cap a Seyðisfjörður per la mateixa carretera 93 que vam resseguir en sentit contrari avui fa justament catorze dies. Tracem delicadament cadascuna de les corbes que anem trobant, i gaudim d'un paisatge que ja ens és del tot familiar, però que ni ara, ni mai, deixarà de sorprendre'ns...."

Amb aquestes paraules comença el darrer escrit del viatge de la Sílvia i l'Albert que va tenir lloc durant l'estiu de l'any 2008 per Islàndia. Bones imatges, bones informacions i un grapat d'emocions...

Una nova etapa de El Bloc dels Viatges

Doncs, avui recomença una nova etapa d'aquest bloc (que per cert, ja té una mica d'història, va néixer fa més de dos anys, en concret, el 12 d'agost del 2007) i no puc recomençar de cap altra manera que donant les gràcies a totes aquelles persones que durant tant de temps han estat al costat d'aquest bloc amb els seus relats, les seves imatges, els seus comentaris i les seves propostes de millora...

De ben segur que fer una llista seria inacabable però, disculpant-me d'avançat per les absències, volia esmentar algunes persones que m'han fet descobrir noves mirades i noves emocions en llegir els seus viatges en aquests darrers anys, com la Núria i el Lluís, l'Eduard, la Nàdia i el Jordi, la Laura, el Xavi, el Josep Maria, el Ferran, el Marc, el Javi i la Gemma, el Miquel, el Gerard, la Isabel, el Joan, l'Albert i l'Olga, Pelagos, el Gabriel, l'Òscar, el Toni i la Yolanda, la Teresa, el Jordi i la Sheila, la Montse i el Xavi, Obert, la Bel, la Dolça, el Xevi, el Salvador, la Maria, l'Antònia, el David i l'Anna, el Bert, la Sílvia, el David, la Sara Maria, la Rita, el David, l'Anna i el Rubén, la Iolanda i el Sergi, el David i la Marta, la Mireia i el Marc, el Jordi, el Pau, la Txell, el Dani, l'Alex i la Vanessa, el Jordi, el Jaume, l'Elisabet, la Núria i la Carol, el Miquel Àngel, el Jan i l'Alexandra, el Lluc i la Laia, en Josep Maria, la Laura i el Sebastià, el Roger, el Francesc i la Montse, l'Ana Ismi, la Mireia i l'Ignasi, el Dani, el Pere i la Pili, el Ferran i tants d'altres...

De tot cor, gràcies per tot allò que m'heu fet gaudir...

I per acabar aquesta entrada us volia presentar unes imatges que vaig tenir el plaer de realitzar fa un temps al viatjar per Àsia... espero que us agradin... i fins demà...