"Despertem un dia més en terra islandesa. És un despertar trist. Res a veure amb el que vam experimentar fa tretze dies al costat mateix de l'Öxarfjörður. Aquell era el primer matí a Islàndia; el d'avui, l'últim. Però que sigui l'últim no significa que deixem de banda el nostre ritual matutí: esmorzar islandès. Mengem dins la furgoneta amb la terra que ens ha acollit les darreres dues setmanes als nostres peus. El riu Lagarfljót descansa més avall amb les seves fredes aigües brillant sota el càlid sol islandès. La panoràmica de què gaudim és un bon resum de tot el que hem viscut en aquest petit país. Un país a vegades fred com el gel, a vegades calent com el foc.
Tot i que el ferry no salpa fins les quatre de la tarda, decidim baixar tranquil·lament cap a Seyðisfjörður per la mateixa carretera 93 que vam resseguir en sentit contrari avui fa justament catorze dies. Tracem delicadament cadascuna de les corbes que anem trobant, i gaudim d'un paisatge que ja ens és del tot familiar, però que ni ara, ni mai, deixarà de sorprendre'ns...."
Amb aquestes paraules comença el darrer escrit del viatge de la Sílvia i l'Albert que va tenir lloc durant l'estiu de l'any 2008 per Islàndia. Bones imatges, bones informacions i un grapat d'emocions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada