La finestra viatgera a Lisboa

Com ja us he comentat en altres ocasions, la Finestra Digital és una publicació electrònica —alguns en diuen e-zines— de periodicitat setmanal, així cada dilluns, neix una nova edició per descobrir alguna cosa sobre el món de l'audiovisual i la cultura amb nous articles,entrevistes, especials, crítiques o propostes. Dintre dels seus apartats existeix la Finestra Viatgera on periòdicament els/les redactors/es de la revista publiquen els relats dels seus viatges (en ocasions vinculats amb el món del cinema , la televisió o la cultura) en format guia de viatge... avui podem trobar aquesta informació a l'interessant article de l'Aleix Cabrera dedicat amb tota estimació a Lisboa:

"Quan va sorgir la ciutat de Lisboa com a possible destinació d’unes vacances fugaces, el maig de 2007, vaig assentir com ho hauria fet amb qualsevol altra capital europea. Mai no m’hauria imaginat que la vella ciutat del fado em captivaria de la manera en què ho va fer..."

i molta més informació de Portugal a Narinant.cat

Ha arribat la primavera: Feliç Nooruz !!!

Avui us convido a visitar dues entrades i el facebook: una entrada l'acabo de publicar en el meu altre bloc dedicat a l'Àsia Central i la Ruta de la Seda i comenta el sopar que va tenir lloc el dissabte passat com a celebració de l'any nou, l'altra entrada es troba a la web de l'Amu Daria, associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda i també parla d'aquesta activitat i per últim, us convido a visitar el facebook per tal de compartir imatges i emocions d'aquella nit...

i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat

Viatge a Moscou

En Jesús Palomar és l'autor del bloc que porta el seu nom i l'estiu de l'any 2009 va estar a Moscou i en el seu bloc ple d'imatges ens comenta anècdotes i consells per gaudir d'aquesta ciutat:

"El dia començà amb les conseqüències de voler portar sandàlies per Moscou, vaja que la Txell es va quedar a l'apartament mentre la Laia i jo vam provar d'anar a un dels llocs que la Txell va posar a la llista de novetats, Sergiev Posad, un petit poble que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El repte era complicat, perquè implicava agafar un tren, quelcom dit així sembla molt senzill, però si et trobes a un país que no és el teu, que no parlen cap dels nostres idiomes i que les nostra, bé de la Laia, capacitat lingüística en rus no ens ajudava gaire....

El primer que calia era trobar l'estació, bé les estacions, ja que per anar-hi ens calia agafar un tren que surt d'una estació que comparteix espai amb dues més, la dificultat era, doncs, saber quina de les tres estacions ens calia per arribar-hi....o això ens pensavem! primer calia trobar les estacions!!! per això vam descobrir una de les germanes stalinistes que ens mancaven, diria que ara només ens en queden dues per descobrir!!!, tot i que són molt semblants unes amb les altres!..."

i molta més informació de Rússia a Narinant.cat

El jardí de les Hespèrides als Alps

Na Lux, ens deixa en el seu perfil aquesta frase: "...mirar, somiar, amb això no n'hi ha prou per esdevenir alpinista, però l'alpinisme també és això...." i a la passió per l'alpinisme està dedicat el seu bloc El Jardí de les Hespèrides... Avui us volia presentar les seves escalades (i altres experiències) als Alps:

"Parlem de l'alçada ja devem ser a 4000, a mi em costa igual que a baix...tot té les seves avantatges ;) Ens calcem els grampons i enfilem cap a l'espero rocós. Ens pocs metres som allà i ens trobem l'altre part dels companys que estan desfent ja el famós pas per arribar a la Madonna. El tram està equipat amb uns parablots i un passamà i en si no és difícil, nomes que la sortida a la cara oposada d'on has pujat fa la seva impressió, la corda fa que el puguis disfrutar sense cap angoixa. Uns 10 metres d'aeri flanqueig i ja som a tocar la Madonna..."

+ Molta més informació de França i d'Itàlia a Narinant.cat

Amb alforges per Irlanda

"Fa uns quinze anys, quan passava el juliol a Cork, vaig pensar que un dia havia de tornar a aquell país, i a poder ser per veure un concert d'U2 a ca seua, Dublín. Fa quatre anys, després del concert dels irlandesos al Camp Nou, vaig decidir que el viatge a Dublín no podia passar de la propera gira. Fa un any, quan vaig tornar d'un viatge solitari amb velo per Sardenya, vaig prendre la determinació de repetir l'experiència de viatjar tot sol amb velo. I vet aquí que totes aquestes decisions, preses al llarg d'anys, es van fondre en una de sola quan vaig saber que U2 feia una nova gira el 2009 amb la corresponent aturada a Dublín.

Així idò, feia molts de mesos que tenia la decisió presa: solcar la verda Irlanda durant un parell de setmanes a cop de pedal, tot sol, i acabar el viatge assitint a l'assalt d'U2 a l'estadi Croke Park, a Dublín.

Tots aquests plans, que havien anat agafant forma tant a poc a poc i que em tenien tan il·lusionat, se'n van anar per enterra amb una simple telefonada rebuda un dissabte de capvespre:

-Ep Joan! Com va açò? Vas dir que fiaves anar a Irlanda amb velo, es ver? Idò mira, és que n'estàvem xerrant aquí mentre fèiem es cafè... i mos hi apuntam..."

...I així un viatge íntim i personal es va convertir en un gran viatge l'any 2009 per Irlanda d'un bon grup d'amics i ens ho relata de meravella en Joan en el seu bloc Uep sa velo... molt recomanable...

i molta més informació d'Irlanda a Narinant.cat

Cinc mesos a la Fundació Vicenç Ferrer

En Jordi Mestrich va estar els anys 2006 i 2007 cinc mesos de voluntariat a la Fundació Vicenç Ferrer i en el seu bloc FVF-RDT Anantapur 2006+2007 ens presenta aquesta experiència molt i molt interesant...

"No crec que sigui bo idealitzar res ni a ningú, per això em sento afortunat d’haver-lo conegut, de conèixer el seu pensament, la seva manera de fer, els seus defectes i punts febles, conèixer a l’humà i no al mite. S’ha de reconèixer que transmet una “energia” especial tot i que no crec massa en aquestes coses, per no dir gens. En Vicenç l’he conegut ja molt gran, però els anys no amaguen una gran saviesa, caràcter i una immensa convicció. Sobretot, un home pràctic i realista, adjectius que combina perfectament amb el seu pensament filosòfic. Preguntar i escoltar les seves opinions sobre les notícies actuals, les històries sobre la guerra civil i la batalla de l’Ebre, religió, etc. no deixen indiferent. Tot plegat amanit amb un humor molt peculiar, més aviat satíric, i d’una intel·ligència sorprenent. Algú que ha trobat sentit a la seva vida i ha ajudat a molts altres a trobar-ne i que ha convertit utopies en fets. Un home que amb les seves idees a mogut muntanyes.

“Mi función en esta vida no es entender, sino remediar. He declarado la guerra a la pobreza y al sufrimiento y he firmado un compromiso de paz y amor entre los hombres.”

i molta més informació de l'Índia a Narinant.cat

En Roger a Tailàndia...

"Hi ha una illa al sud de Tailàndia on no hi plou durant quatre mesos però la vegetació hi abunda, sobretot els infinits manglars, que claven les seves arrels en el fang invisible durant la marea alta. Una illa d’es d’on a través dels escassos núvols de l’estació seca, es pot veure Birmània si és que el sol no cega la teva vista a través dels reflexes en un mar sense ones.

En aquesta illa, Ko Lao, hi viuen unes 50 famílies de la comunitat Mo Gen, literalment els gitanos del mar, gairebé sense recursos ni infraestructures; sobretot des que el tsunami del 26 de desembre 2004 va arrasar les poques pertinences que tenien. Per sort, els Mo Gen són una comunitat que encara viuen amb certa consonància amb la natura que els envolta i en veure com els animals fugien cap a l’única muntanya de l’illa, els van seguir, evitant així un desastre de majors proporcions. Però en baixar les aigües van descobrir que aquest particular regal de nadal de la natura els havia deixat encara més desposseïts i ja gairebé sense esperances. L’ajuda del govern arribava en compta-gotes, però es va donar una casa per família, de 30 metres quadrats, construïda sobre pilotis per evitar les marees que es mengen la platja cada dia per després reaparèixer plena de petxines..."

Aquesta és una de les interessants entrades, en concret des de Tailàndia, d'en Roger Estivill, que podem gaudir en el bloc Viatge a Orient, el relat del seu viatge des de finals de l'any 2009 i fins a l'actualitat pel sudest asiàtic... ple de divertides anècdotes, interessants reflexions i bones imatges...

+ informació del país a Narinant.cat: Tailàndia

Viatge al Marroc

Un munt de fotos i alguns comentaris són el millor relat del Viatge al Marroc de quatre amics a l'any 2007 qu ens acosta a descobrir racons i detalls de la vall del Todra, dels desert, de la kashba d'Ait Ben Hadou i de Marràqueix:

"Una Kasba és un antic poblat en el que les cases s’agrupen per tal de protegir-se del sol i la calor. Com en un formiguer, els carrers del poble tenen la part alta ocupada per les cases, formant una mena de túnels subterranis on, de tant en tant, hi apareix un pati per ventilar, il·luminar i evacuar la calor. La baixada de graus al passejar pel seu interior és impressionant. Un sistema d’allò més sostenible i integrat a l’entorn (...de ben segur, molt més que el bloc de ciment)".

i molta més informació del Marroc a Narinant.cat

Cal Petit a les Amèriques

"Idò sí, com deim a Menorca: "tot lo bo s'acaba; lo dolent no té acabador". Vuit mesos després de començar la sèrie Cal Petit a les Amèriques, arribam a la darrera entrega amb l'orgull d'haver acollit en aquest bloc les impagables vivències de l'Inefable aventurer (amb article determinat i majúscula, com toca). En les set cròniques que ens va fer arribar des del Brasil n'hi hem vist fer i dir de tot color. Tanmateix, com ja ens anunciava en la sisena crònica, i com ens confirma ara en aquesta última, en tot moment ens ha ocultat l'autèntic decurs del seu periple brasiler. Què devia succeir, realment, durant aquells tres mesos per terres llunyanes? Potser mai no ho descobrirem... N'hi ha que insinuen que l'Inefable es va fondre amb la mare terra, s'endinsà en les seves entranyes, es revolcà en el fang eteri de l'ésser, n'alenà els efluvis i en xuclà els secrets més íntims i inconfessables. Altres, més realistes, senzillament es decanten per la versió de les nimfòmanes de Sant Carles de la Ràpita. Jo, sincerament, ja no sé què pensar, però tenc la intuïció que la clau de tot plegat la podem trobar a la part final del vídeo que trobareu en aquest article. Qui ho sap, tal vegada és millor no arribar a saber mai la veritat..."

Aquetes són els darrers mots del viatge de tres mesos, amb el títol Cal Petit a les Amèriques, d'en Joan de Menorca, autor de l'interessant bloc Uep sa velo, per Brasil i Paraguai... no us ho podeu perdre....

i molta més informació de Brasil a Narinant.cat

Aquest 20 de març celebrem l'any nou persa: Nooruz 2010 !!!

Ja tenim a punt tots els aspectes bàsics per celebrar l’any nou i l’arribada de la primavera... El sopar tindrà lloc el proper dissabte 20 de març a les 20.30 h a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (c. Doctor Trueta, 195 - entre el c. Llacuna i el Ptge. Bori -) al barri del Poble Nou de Barcelona.

A on, i gràcies a les mans d'un cuiner uzbek i l’experiència culinària d’alguns companys/es de l’associació, disposarem d'una autèntic àpat amb els següents plats de la tradició persa i d’Àsia Central:

Entrants: Kashk-i badenjun (puré d'albergínia), Mast-o-khiar (salsa persa amb iogurt i cogombre) i Navruz (amanida d'Àsia Central).

Primer plat: Shurpa Kaytnama (Sopa de verdures amb anyell).

Segon Plat: Plov (l’arròs amb carn més tradicional d’Orient).

Postres: Baklava (Pastissets elaborats a base de pasta de nous).

Begudes: Te i/o aigua (Nota – Si es desitja consumir qualsevol altra tipus de beguda, es pot comprar en el Bar de l'Ateneu o bé portar des de casa sense cap tipus de problema).

El preu del sopar és de 17 Euros per persona. Les parades de transport públic més properes són: Metro (Estacions Llacuna i Poble Nou, línia 4), Bus (6, 26, 36, 71 i 141) i Bicing (Estació 165 - Carrer del Doctor Trueta).

Si us sembla suggeridora la proposta, us demanem que CONFIRMEU L'ASSISTÈNCIA ABANS DEL DIJOUS, indicant un telèfon de contacte al correu info@larutadelaseda.cat, així com que ens especifiqueu quantes persones vindran al sopar amb vosaltres i ens indiqueu el nom o els noms d'aquestes persones...

Esperem les vostres notícies !!!!

i molta més informació d'Uzbekistan, Turquia o Kirguizistan a Narinant.cat

Direcció Lofoten

"Necessitàvem dormir com ho hem pogut fer avui. La llum que entra pels ulls de bou de la cabina ens fa pensar que és molt més tard de l'hora a la qual ens hem acostumat a llevar-nos últimament. Mirem a través d'una de les finestres circulars i veiem un tros de terra enfilat sobre el mar. Fa només quatre dies nosaltres érem allà, conduint la furgoneta entre les muntanyes i l'oceà, consumint combustible en direcció nord, en direcció a les illes Lofoten. I ara som aquí, relaxats en un dels vaixells de la companyia Hurtigruten, avançant en direcció sud, en direcció a Trondheim..."

Relats com aquests podem trobar en el fantàstic bloc Direcció Lofoten de l'Albert, on ens presenta de meravella, i amb un munt d'informacions útils (no us perdeu la barra de la dreta), el seu viatge en furgoneta de l'estiu de l'any 2009 per Noruega.

i molta més informació de Noruega a Narinant.cat

Voltant per Panamà

Com ja us havia comentat en altres ocasions, la Mònica Farguell i el Pau Fernández son una parella de Barcelona, autors del bloc El Pau i la Moni marxen, que estan fent la volta al món des de l'abril de l'any 2009. El seu viatge els ha portat arreu d'Amèrica i avui us convido a seguir el seu relat de Panamà:

"Arribem a Ciudad de Panamá amb dos dies per veure la ciutat abans d’agafar el vol cap a Veneçuela. La ciutat és un lloc estranyíssim. És una barreja de cases colonials fetes pols i encara habitades, esglésies i edificis històrics restaurats i pintats de nou, suburbis amb edificis de vivendes enormes i de fons l’impressionant skyline que formen els gratacels de la part nova de la ciutat. El primer que se’ns passa pel cap es que sembla una barreja entre l'Havana i Nova York . La ciutat original va ser destruïda per l’omnipresent pirata gal·lès Henry Morgan. No en va deixar pràcticament res. Diu la llegenda que l’únic que va sobreviure va ser l’altar de l’antiga catedral gràcies a un capellà que va pintar l’altar ple d’or i pedres precioses amb pintura negra i li va dir a Henry Morgan que un altre pirata s’havia endut l’original i que aquell era una copia. A més li va acabar demanant diners per construir un nou altar i el capità li va contestar “no sé perquè però em sembla que sou més pirata vos que jo”.

Viatge als Estats Units

"sentir el vent que t´acarona, veure més enlla dels nuvols...." són aquests mots el camí que acompanya als lectors del Blog d'El Yeti, creat per l'Alex, on ens presenta mil i una experiències a la muntanya i la natura: escalades, vies ferrades, esquí de muntanya, bicicleta, marxes d'orientació i viatges... aquest cop a podeu gaudir de les imatges i la ruta pels Estats Units:

"Ens llevem, hem de veure l´Old Faithful, el vell fidel, l´unic geyser del Parc, que erupciona diverses vegades al dia, fins i tot, es pot preveure l´interval. Anem al Visitor Center, i ens diuen que esta previst que erupcioni en una hora i quart, per lo tant haurem d´esperar.

Al voltant del crater de L´Old Faithful, han muntant una mena de amfiteatre, per que la gent s´hi assegui, vaja que això es lo més turistic del Parc. Fins i tot una Ranger, ens ve a explicar coses per entretenir-nos..."

i molta més informació dels Estats Units a Narinant.cat

Viatge a Roma

O potser no... aquest és el nom d'un interessant bloc on trobar viatges, literatura, una gran passió pel personatge d'en "Platero", informacions sobre la Lluna en un cove (veure aquesta entrada) i un munt de sentiments envers el Villareal CF... Avui us volia convidar a gaudir dels seus relats sobre Roma, ple d'anècdotes i informacions que de ben segur ens poden ésser útils:

"El segon dia va iniciar-se amb una grata sorpresa, el desdejuni de l’hotel estava molt bé, molt complet. Així que vam agafar forces, vam menjar tot el que vam poder i ens vam preparar per la jornada que havíem projectar. Volíem visitar el Coliseu, el foro i acabar la jornada voltant pel Trastevere i gaudint del seu ambient nocturn que tant ens havien recomanat. Així que ens vam dirigir a Termini per agafar el metro que ens deixaria a la porta del Coliseu. L’eixida no va ser fàcil, estem a Itàlia. A Termini el bitllet de metro només el pots comprar a màquines expenedores. La màquina ens donava diferents opcions, un bitllet que valia per setanta-cinc minuts, un bitllet que valia per una jornada, un bitllet que valia per tres jornades…"

i molta més informació d'Itàlia a Narinant.cat

i aquesta nit DESCOBREIX LA MAR ROJA

I aquesta nit, divendres 12 de març a les 19h., “DESCOBREIX LA MAR ROJA, D’EGIPTE A DJIBUTI EN VELER" a les golfes del Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Per tal de descobrir aquesta zona d'Àfrica estarem acompanyats per Javier del Campo, biòleg, que ens explicarà la seva experiència en el vaixell Tara: El 5 de setembre del 2009 el vaixell Tara va partir de Lorient (Bretanya) en una expedició de 3 anys al voltant del món que tractarà de donar resposta a qüestions climàtiques i en particular aprofundir en el nostres coneixement sobre la biodivesitat.

Com sempre la jornada anirà acompanyada d’una petita degustació d’aquesta regió del món.

Us esperem !!!!

i molta més informació d'Egipte a Narinant.cat