La Carme Aymar té un bloc de viatges i pintura, les dues seves grans passions.... avui us volia convidar a gaudir d'imatges, comentaris i pintures de Mali:
"Recordo que a Benimato, al peu de la falla de Bandiagara, vivien distribuïts en tres barris: el musulmà, l’animista i el cristià. No hi podia passejar tota sola perquè tenen molts símbols sagrats que jo desconeixia i no està permès. Un guia autoritzat m’acompanyava i m’explicava la manera de viure d’aquella gent. Hi ha un lloc que en diuen togunà, o casa de la paraula, on es reuneixen els homes i prenen decisions per al poble. Vaig veure les coves on fa molts anys hi vivien els pigmeus. Em vaig enfilar per unes escales de fusta estretes, sense barana i de molt pendent, per on pràcticament hi havia de grimpar, però l’esforç valia la pena ja que, un cop a dalt, et permetia veure la immensitat de la sabana africana. L’arquitectura de les cases semblava poc consistent però segur que estaven ben construïdes perquè encara hi són.
"Recordo que a Benimato, al peu de la falla de Bandiagara, vivien distribuïts en tres barris: el musulmà, l’animista i el cristià. No hi podia passejar tota sola perquè tenen molts símbols sagrats que jo desconeixia i no està permès. Un guia autoritzat m’acompanyava i m’explicava la manera de viure d’aquella gent. Hi ha un lloc que en diuen togunà, o casa de la paraula, on es reuneixen els homes i prenen decisions per al poble. Vaig veure les coves on fa molts anys hi vivien els pigmeus. Em vaig enfilar per unes escales de fusta estretes, sense barana i de molt pendent, per on pràcticament hi havia de grimpar, però l’esforç valia la pena ja que, un cop a dalt, et permetia veure la immensitat de la sabana africana. L’arquitectura de les cases semblava poc consistent però segur que estaven ben construïdes perquè encara hi són.
Al vespre m’enfilava dalt del terrat de la casa on m’allotjava i contemplava el cel ben estrellat mentre em venia la son..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada