La Marta Contreras és una Catalana del Món (un dels meus blocs preferits...) que ja ha rondat per aquest bloc en anteriors ocasions (només cal recordar l'esplendid relat Aotearoa Creek sobre la seva estada a Nova Zelanda) i que avui m'encanta tornar a esmentar pel seu relat sobre les experiències viscudes aquest passat any 2009 a la Xina i que podem trobar sota l'etiqueta de "jo viatjo" amb títols tan suggerents com "Xina: una de trens":
"Entaforem les motxilles als prestatges i seiem separats pel passadís. Al voltant hi tenim només xinesos. Tres nois joves, d'uns 18 o 19 anys, un d'ells una mica desdentegat i un altre amb molts grans a la cara, tres senyores de mitjana edat i una nena d'uns 5 anys, tímida, amb una bona marca en una de les galtes, talment un tall amb ganivet.
No han passat ni 10 minuts sobre els rails del tren que ens trobem enmig d'un festival. Una de les senyores de mitjana edat m'ha començat a parlar. I no pararà durant les 2 hores del trajecte! En xinès, és clar. Com que aconsegueixo contestar un parell o tres de preguntes que em fa (les típiques que ens fa tothom sobre la nacionalitat, si estem de viatge o som estudiants,...) assumeix que l'entenc i em parla cada vegada més ràpid. Sinó, m'ho escriu, perquè creu que no l'entenc per dificultats dialectals. El cas és que no para de xerrar, ara amb mi, ara amb els demés assenyalant-nos, intentant esbrinar què fem, quina és la nostra religió pel penjoll que duc, què hem visitat ..."
"Entaforem les motxilles als prestatges i seiem separats pel passadís. Al voltant hi tenim només xinesos. Tres nois joves, d'uns 18 o 19 anys, un d'ells una mica desdentegat i un altre amb molts grans a la cara, tres senyores de mitjana edat i una nena d'uns 5 anys, tímida, amb una bona marca en una de les galtes, talment un tall amb ganivet.
No han passat ni 10 minuts sobre els rails del tren que ens trobem enmig d'un festival. Una de les senyores de mitjana edat m'ha començat a parlar. I no pararà durant les 2 hores del trajecte! En xinès, és clar. Com que aconsegueixo contestar un parell o tres de preguntes que em fa (les típiques que ens fa tothom sobre la nacionalitat, si estem de viatge o som estudiants,...) assumeix que l'entenc i em parla cada vegada més ràpid. Sinó, m'ho escriu, perquè creu que no l'entenc per dificultats dialectals. El cas és que no para de xerrar, ara amb mi, ara amb els demés assenyalant-nos, intentant esbrinar què fem, quina és la nostra religió pel penjoll que duc, què hem visitat ..."
I recordeu que des de Coneguem el món ens plau convidar-vos a la xerrada "Descobreix Myanmar" el proper divendres 12 de febrer a les 19h. a Can Fabra
2 comentaris:
Moltes gràcies, ha estat un bona sorpresa. I més, pel meu aniversari :)
De res... i moltes felicitats !!!
Publica un comentari a l'entrada