En Badoc és el nom del bloc i del vaixell d'una parella viatgera que durant quasi tot l'any 2012 va creuar els mars de Xile i el Pacífic Sud en una ruta plena de bellesa, aventures i somnis...
"Avui diumenge, a Neiafu els carrers estant deserts, no més si passegen els porcs, que aquí corren lliures com els gossos!. El diumenge en el Regne de Tonga és un dia sagrat i no es treballa, ni està permès banyar-se a la platja, ni tan sols hi ha vols! Tot està paralitzat excepte les esglésies, que n’hi ha un munt ! Nosaltres vagaregem escoltant de lluny els cants de unes i d’altres.
Al matí hem anat a la Catedral, que és la més gran i estava a tan plena que casi ens hem quedat fora, però de seguida ens han portat unes cadires i ens hem assegut a la porta. No és que de cop ens haguem tornat religiosos, no, de fet anem a fer de “voyeurs”,però ens ho prenem amb molt de respecte. Ens agrada veure la gent endiumenjada amb els seus millor vestits i el tradicional “taovala” ( una mena de davantal, teixit amb fibres vegetals que denota respecte, veure fotos), i sobre tot escoltar-los cantar, sovint a tres veus amb tota dedicació i saviesa, amb la participació gaire bé de tothom, petits i grans. També ens envaïes cert sentiment místic i a l’hora alegre en l’ambient carregat de devoció i entrega d’aquesta gent que se’ns acosten per desitjar-nos la pau…"
"Avui diumenge, a Neiafu els carrers estant deserts, no més si passegen els porcs, que aquí corren lliures com els gossos!. El diumenge en el Regne de Tonga és un dia sagrat i no es treballa, ni està permès banyar-se a la platja, ni tan sols hi ha vols! Tot està paralitzat excepte les esglésies, que n’hi ha un munt ! Nosaltres vagaregem escoltant de lluny els cants de unes i d’altres.
Al matí hem anat a la Catedral, que és la més gran i estava a tan plena que casi ens hem quedat fora, però de seguida ens han portat unes cadires i ens hem assegut a la porta. No és que de cop ens haguem tornat religiosos, no, de fet anem a fer de “voyeurs”,però ens ho prenem amb molt de respecte. Ens agrada veure la gent endiumenjada amb els seus millor vestits i el tradicional “taovala” ( una mena de davantal, teixit amb fibres vegetals que denota respecte, veure fotos), i sobre tot escoltar-los cantar, sovint a tres veus amb tota dedicació i saviesa, amb la participació gaire bé de tothom, petits i grans. També ens envaïes cert sentiment místic i a l’hora alegre en l’ambient carregat de devoció i entrega d’aquesta gent que se’ns acosten per desitjar-nos la pau…"
I no dubteu en visitar la GUIA PER VIATJAR EN TEMPS DE CRISI on trobareu més de 200 webs per viatjar de franc o a bon preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada