"Encara és fosc quan pugem al vaixell que ens ha de portar a descobrir les glaceres que amaga el Lago Argentino. Sortim de Puerto Bandera amb un fred i un vent que ens fan amagar de seguida en els confortables seients de l’interior, però de seguida que comencem a veure els primers rajos de sol reflectits a l’aigua decidim pujar a ventilar-nos a coberta.
No em puc creure que algú es vulgui perdre aquest espectacle, però hi ha un grup de mozos, que diu la Pilar, que no paren de dormir i que sembla que no els interessa gens el que poden veure des de la finestreta que tenen al costat. Jo vaig entrant i sortint per resistir el fred i el vent malgrat que vaig ben abrigada. Hi ha un pobre japonès amb gavardina i barret de roba amb ales amples que sembla que en qualsevol moment hagi d’aixecar el vol, però no deixa anar la càmera ni per res.
L’espectacle de veritat, però, comença quan entrem al brazo norte pel que anomenen La Boca del Diablo, el punt més estret d’aquest llac que ocupa gairebé mil cinc-cents quilòmetres de superfície. A partir d’aquí comencem a veure témpanos, grans masses de gel que s’han desprès de la glacera Upsala. N’hi ha de petits i n’hi ha de molt més grans que el nostre vaixell, però el més impressionant són els colors, una barreja de blancs i blaus que van canviant segons la llum que els arriba..."
De nou us parlo d'un dels meus blocs favorits, Bitllet de tornada de la Txell, i aquest cop del seu viatge a la Patagònia a l'any 2004. Un relat ple d'informacions i sensacions...
I molta més informació d'ARGENTINA a NARINANT.CAT
No em puc creure que algú es vulgui perdre aquest espectacle, però hi ha un grup de mozos, que diu la Pilar, que no paren de dormir i que sembla que no els interessa gens el que poden veure des de la finestreta que tenen al costat. Jo vaig entrant i sortint per resistir el fred i el vent malgrat que vaig ben abrigada. Hi ha un pobre japonès amb gavardina i barret de roba amb ales amples que sembla que en qualsevol moment hagi d’aixecar el vol, però no deixa anar la càmera ni per res.
L’espectacle de veritat, però, comença quan entrem al brazo norte pel que anomenen La Boca del Diablo, el punt més estret d’aquest llac que ocupa gairebé mil cinc-cents quilòmetres de superfície. A partir d’aquí comencem a veure témpanos, grans masses de gel que s’han desprès de la glacera Upsala. N’hi ha de petits i n’hi ha de molt més grans que el nostre vaixell, però el més impressionant són els colors, una barreja de blancs i blaus que van canviant segons la llum que els arriba..."
De nou us parlo d'un dels meus blocs favorits, Bitllet de tornada de la Txell, i aquest cop del seu viatge a la Patagònia a l'any 2004. Un relat ple d'informacions i sensacions...
I molta més informació d'ARGENTINA a NARINANT.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada