"Pocs quilòmetres després, trobem la típica imatge de la carretera apuntant a la silueta de Monument Valley a l’hortizó, que deu ser la foto més emblemàtica de l’oest americà. Avui, però s’amaga entre núvols i cortines d’aigua.
Com ens anem acostant a la pluja i llegim que el parc s’ha de recórrer per un camí de terra comencem a patir per si podem tenir problemes amb la sardineta. El parc el gestionen els indis Navajo i, a part de cobrar-te entrada (aquí no val el tíquet que vam comprar a Yosemite) també t’ofereixen portar-te a fer un volt pel parc en pick-up. Segons la guia, el Valley Drive, les 18 milles del recorregut estàndard, és accessible amb cotxe i hi pots anar pel teu compte, o sigui que esperem que el fang no ens faci la guitza.
De fet, quan arribem a l’entrada del parc no plou i els camins, molt arenosos, semblen secs. A més els vehicles amb els que els navajos passegen els turistes són uns pick-ups amb només un tendal sobre la camioneta. La perspectiva de tornar al cotxe rebossats de sorra vermellosa no ens convenç i ens quedem a la sardina platejada..."
Aquestes experiències ens acompanyen en els relats del bloc 4.250 km i la seva ruta pels Estats Units que va tenir lloc l'any 2012... espero que us agradi...
I no dubteu en visitar la GUIA PER VIATJAR EN TEMPS DE CRISI on trobareu més de 200 webs per viatjar de franc o a bon preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada