Alguns de vosaltres coneix la meva passió per Alaska, la darrera frontera on natura i ésser humà es troben més enllà dels sentits. Així que haver descobert el bloc Apunts de viatge d'en Jordi Canal-Soler (on a més ens parla d'Egipte, Laos, Austràlia o Marroc...) ha estat tota una alegria i ja porto dies seguint els seus comentaris i experiències arreu del món... per tot això us deixo amb la lectura d'una relat d'Alaska:
"Hi ha una casa petita a Haines, Alaska, tota ella de fusta pintada de blanc, amb els marcs de les finestres de color verd i un petit jardí cobert de flors. Podria passar per l’ordinària casa d’un apassionat de la jardineria, però en realitat acull al seu interior un dels museus més especialitzats del món. Un immens rètol davant de la porta dóna ja una pista del que es pot trobar al seu interior: té forma de martell, i amb lletres florides anuncia a tothom que passi pel davant que dins d’aquell bucòlic edifici el visitant hi podrà trobar el Hammer Museum (el Museu del Martell).
-Hello! -em saluda una veu escardalenca quan travesso el llindar de la porta.
Retorno la salutació instintivament, giro el cap i m’adono que he saludat un lloro gris que parla des d’una gàbia quadrada al mig del solàrium de l’entrada. Entro més endins i aquest cop em saluda una veu humana. Prové d’un home vestit amb camisa de quadres i texans de doble tela que per la fila que fa podria haver participat al Logging Show.! "
I recordeu que durant tot aquest octubre espero els vostres suggeriments i a més podeu rebre de franc el llibre "El soroll de la Milpa"
"Hi ha una casa petita a Haines, Alaska, tota ella de fusta pintada de blanc, amb els marcs de les finestres de color verd i un petit jardí cobert de flors. Podria passar per l’ordinària casa d’un apassionat de la jardineria, però en realitat acull al seu interior un dels museus més especialitzats del món. Un immens rètol davant de la porta dóna ja una pista del que es pot trobar al seu interior: té forma de martell, i amb lletres florides anuncia a tothom que passi pel davant que dins d’aquell bucòlic edifici el visitant hi podrà trobar el Hammer Museum (el Museu del Martell).
-Hello! -em saluda una veu escardalenca quan travesso el llindar de la porta.
Retorno la salutació instintivament, giro el cap i m’adono que he saludat un lloro gris que parla des d’una gàbia quadrada al mig del solàrium de l’entrada. Entro més endins i aquest cop em saluda una veu humana. Prové d’un home vestit amb camisa de quadres i texans de doble tela que per la fila que fa podria haver participat al Logging Show.! "
I recordeu que durant tot aquest octubre espero els vostres suggeriments i a més podeu rebre de franc el llibre "El soroll de la Milpa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada