L'Eduard, autor del bloc Com a gotes a l'oceà (un dels meus blocs preferits) es troba, de nou, a l'Índia col·laborant a Shanti Bhavan - si us plau feu una ullada a la web: fan una tasca imprescindible !-. Us volia convidar a llegir aquest relat publicat fa un parell de setmanes amb el títol "Final de nit inesperat": "Aquest dissabte i diumenge he estat a Bangalore, comprant provisions i ingerint proteïnes (la resta de la setmana a Shanti bhavan estic a règim vegetarià). Dissabte al vespre vam anar a sopar uns quants voluntaris al Hard Rock Cafe de Bangalore.
En tot cas, la qüestió és que havent sopat, en Min Ho (un danès d'origen koreà) i jo tornàvem al nostre hotel caminant i vam passar per davant d'una sala de festes on semblava que celebraven un casament. Vam treure el nas per una finestra per simple curiositat, i immediatament un noi que va resultar ser amic del nuvi ens va demanar que si-us-plau entrèssim i encara no ens havíem adonat ja ens estava estirant del braç, i pocs segons després presentant-nos el nuvi.
Era una boda musulmana (la segona que veig estant a l'Índia). Ens van fer assentar en una taula, ens van donar sopar, ens van fer fotos amb el nuvi, vam conèixer la seva família... Molt surrealista de veritat. Nosaltres anàvem insistint que no, que no a tot, però ells vinga a afalagar-nos amb tota classe d'atencions, fins i tot ens van donar un obsequi al marxar.
Increible de veritat. Les històries més bones sempre et passen quan menys les esperes..."
Aaaah i tampoc us perdeu l'entrada dedicada a la festa del Diwali...
I recordeu que durant tot aquest octubre espero els vostres suggeriments i a més podeu rebre de franc el llibre "El soroll de la Milpa"
En tot cas, la qüestió és que havent sopat, en Min Ho (un danès d'origen koreà) i jo tornàvem al nostre hotel caminant i vam passar per davant d'una sala de festes on semblava que celebraven un casament. Vam treure el nas per una finestra per simple curiositat, i immediatament un noi que va resultar ser amic del nuvi ens va demanar que si-us-plau entrèssim i encara no ens havíem adonat ja ens estava estirant del braç, i pocs segons després presentant-nos el nuvi.
Era una boda musulmana (la segona que veig estant a l'Índia). Ens van fer assentar en una taula, ens van donar sopar, ens van fer fotos amb el nuvi, vam conèixer la seva família... Molt surrealista de veritat. Nosaltres anàvem insistint que no, que no a tot, però ells vinga a afalagar-nos amb tota classe d'atencions, fins i tot ens van donar un obsequi al marxar.
Increible de veritat. Les històries més bones sempre et passen quan menys les esperes..."
Aaaah i tampoc us perdeu l'entrada dedicada a la festa del Diwali...
I recordeu que durant tot aquest octubre espero els vostres suggeriments i a més podeu rebre de franc el llibre "El soroll de la Milpa"
2 comentaris:
Moltes gràcies per la ressenya Eduard, i molta sort en tots els projectes que portes entre mans!
Una abraçada des de Shanti Bhavan!
Salut!
Com sempre, gràcies per compartir les teves vivències... una forta abraçada !!!
Publica un comentari a l'entrada