"Un entorn ben especial. En el seu moment va ser un modèlic complex industrial anomenada Fàbrica 718. Dedicada a la fabricació d’ultrasecrets components electrònics, era una Unitat de Producció que formava part de l’entesa xino-soviètica dels anys 50, amb la lògica participació d’Alemanya de l’est. En els darrers 10 anys, s’ha convertit en la perla de la corona
de l’art contemporani xinés. L’art conviu amb uns edificis meravellosos, que podrien sortir directament de l’escola de la Bauhaus.
Només per situar-vos, penseu que, cap a l’any 1957, aquesta era considerada una de les millors fàbriques xineses i de l’entorn comunista, amb més de 10.000 treballadors (i treballadores) que gaudien d’ensinistrament de tot tipus i que, a canvi, rebien habitatge econòmic, sessions culturals i esportives molt diverses, sanitat i tot un seguit de beneficis que no acostumaven a ser habituals en aquell moment. El gran somni s’acabà a finals dels anys 80, amb les reformes econòmiques liderades per Deng Xiaoping, que van afectar aquest experiment fins a deixar pràcticament buits els edificis i la zona mentre els treballadors anaven a parar al carrer.
Més o menys al mateix temps i, després de probar sort en altres indrets de Beijing, una escola d’art i un incipient moviment d’artistes a la recerca d’espais propis per desenvolupar la seva feina, troben una manera d’ocupar aquestes naus amb el suport governamental. Això passa cap el 1995 i des d’aquest moment, amb canvis lògics i un progressiu esperit comercial, el lloc esdevé un dels espais més grans que puguis imaginar dedicats a la producció, en tots els sentits del terme, de l’art contemporani xinés. Del kitsch innocent al compromís rigorós, tot hi cap en aquesta meravellosa nau emblemàtica...."
Relats tant interessants com aquest es poden tronar en el bloc
Xino-Xano de la Pilar que ens mostra la seva estada de sis mesos a la Xina i les seves experiències i descobriments...
I molta més informació de XINA a NARINANT.CAT
